Donem continuitat al nostre apunt anterior sobre aquest “misterios” forat siberià, que finalment, per tercera vegada ha estat possible l'exploració pel Russian Centre of Artic Exploration els 8-10 de novembre d’enguany.
Situació a l'estiu
Situació a l'hiver. Darrera exploració.
A part de les sempre misterioses explicacions de la premsa sensacionalista és barrejaven dues hipòtesis, totes dues d'origen natural::
- Ensorrament per explosió d'una bossa de gas metà.
- Recreixement i enfonsament d'una massa d'aigua gelada en el permafrost.
Deiem en un comentari anterior que podem diferenciar diverses etapes. Primerament en un entorn salí es creen
fenomens de dissolució i circulació subterrània. El conducte funciona com una
xemeneia d'equilibri i hi ha moments en que està ple d'aigua. Siberia té un clima amb etapes molt, molt fredes, l'aigua es congela i augmenta de volum
rebentant la capa que fa de tapadora. Aixó lliga amb el poc veiem a les antigues imatges i és confirma per les de la darrera incursió. Els geomorfòlegs coneixedors dels entorns glacials coneixen
aquest fenòmen com a "Pingo".
Apunt anterior a l'Espeleobloc:
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2014/07/el-crater-de-yamal.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.