Mataró ( Maresme ), 1850 - Barcelona, 1902.
Llicenciat en filosofia i lletres, intèrpret jurat, escriptor, president de l'Associació d'Excursions Catalana (1879-1883).
Fou el primer en publicar un escrit de caire espeleològic a Catalunya (1890), encara que fos una traducció feta a E.A. Martel, sobre la travessada de Bramabiau (1888), activitat considerada com l'inici de l'espeleologia moderna, fou celebrat en 1988 el centenari a Millau.
Arabia, en 1878 visita varies coves de St. Llorenç. En 1880 pren temperatures a la Cova del Salnitre de Montserrat.
L'any 1894 s'adhereix a la Societat d'Espeleologia, constituïda legalment a Paris a l'any següent (1895)
A la llista de membres (150) podem observar que només figura un altre resident al territori espanyol, l'arxiduc Salvador d'Austria a Palma de Mallorca.
El primer número del Butlleti (sèrie groga) apareix l'any 1895, l'últim. núm. 23/24, l'any 1900
Les Memòries (sèrie verd) apareixen en 1895, l'últim, núm. 74 el 1913
La important figura de Ramon Arabía és divulgada a les diverses histories que s'han escrit de l'excursionisme català. També s'esmenta a les històries de l'espeleologia catalana, encara que en ambdues no es menciona l'anècdota de que fou el primer català que forma part d'una associació espeleològica.
EL NAIXEMENT DE LA ESPELEOLOGIA. L'espeleologia moderna
El francès E.A. Martel (1859-1938) considerat com l'iniciador i el divulgador de l'exploració i l'estudi de les cavernes, pretengué que aquestes investigacions fossin reconegudes com una nova ciència. Així, en la seva primera monografia, Les Cévennes (1890), va aplicar el terme grutologia. Posteriorment, el 1892, el mateix Martel refuta la paraula espeologia, proposada per ML de Nussac (1869-1951), en considerar que la seva etimologia inclou les cavitats artificials. El prehistoriador M. Emile Rivière (1835-1922), va proposar el vocable espeleologia (= caverna / discurs, tractat), i Martel adopta el neologisme a la seva obra Les Abîmes (1894) donant-li oficialitat.
És clar, que abans d'aquestes dates ja s'efectuaren moltes exploracions i estudis documentats de les cavernes, però és a partir d'aquest període quan diversos autors utilitzen la frase feta espeleologia moderna per a referir-se al temps que transcorre des de les exploracions de Martel fins a l'actualitat.
A les Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, vol. 2: 106-119 (1878), Arabía publica descripcions de coves que va visitar durant una excursió a Sant Llorenç del Munt
El francès E.A. Martel (1859-1938) considerat com l'iniciador i el divulgador de l'exploració i l'estudi de les cavernes, pretengué que aquestes investigacions fossin reconegudes com una nova ciència. Així, en la seva primera monografia, Les Cévennes (1890), va aplicar el terme grutologia. Posteriorment, el 1892, el mateix Martel refuta la paraula espeologia, proposada per ML de Nussac (1869-1951), en considerar que la seva etimologia inclou les cavitats artificials. El prehistoriador M. Emile Rivière (1835-1922), va proposar el vocable espeleologia (= caverna / discurs, tractat), i Martel adopta el neologisme a la seva obra Les Abîmes (1894) donant-li oficialitat.
És clar, que abans d'aquestes dates ja s'efectuaren moltes exploracions i estudis documentats de les cavernes, però és a partir d'aquest període quan diversos autors utilitzen la frase feta espeleologia moderna per a referir-se al temps que transcorre des de les exploracions de Martel fins a l'actualitat.
L'any 1879 visità la cova del Salnitre a Montserrat, escrivin aquesta referència, Excursió col·lectiva á Montserrat y col·locació del primer thermómetro de máxima y mínima en lo cim de Sant Geroni. Butlletí Associació d'Excursions Catalana (1880) tom. 2: 8-17.
Martel fou soci delegat a Paris de l'Associació d'Excursions Catalana, al butlletí de l'entitat publicà aquest escrit exclusiu, Los congostos del Tarn y Montpellier-le-Vieux (Lozère y Aveyron, França), but. 96: 168-177, que fou traduït al català per Arabía.
Martel va efectuar diversos lliuraments d'obres seves a la biblioteca de l'Associació d'Excursions Catalana. L'any 1890 Arabía traduí de Martel, Lo riu subterrani de Bramabiau. Descubriment y primera travessia. But. AEC, tom. XI (1890) 35-48.
Francesc Miret
Martel fou soci delegat a Paris de l'Associació d'Excursions Catalana, al butlletí de l'entitat publicà aquest escrit exclusiu, Los congostos del Tarn y Montpellier-le-Vieux (Lozère y Aveyron, França), but. 96: 168-177, que fou traduït al català per Arabía.
Aquesta travessada fou realitzada l'any 1888. Es considerada per la Federació Francesa d'Espeleologia (FFS) com l'inici de l'espeleologia. A Millau, en 1988, commemoraren el centenari.
Ramon Arabia no és el primer espeleòleg català. Ni tant sols va ser espeleòleg. L’any 1876 va ser del nucli impulsor de la primera entitat excursionista catalana , L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC), dins d’ella i, sobretot després a la dissident Associació d’Excursions Catalana, va portar una gran activitat de contactes internacionals, de cara a homologar l’excursionisme català amb els grans clubs alpins, especialment el francès, d’on va ser corresponsal i va assistir a congressos, conferències i fins i tot alguna junta de govern. Interessat en l’alta muntanya va fer ascensions als Alps suïssos i va ser el primer català en pujar un cim de més de 3000 m als Pirineus, el Mont Perdut, en companyia de grans figures com Russell, Wallon, etc. La seva adscripció a la Société d’Spéléologie l’hem de veure des d’aquesta perspectiva de contactes internacionals, entre ells l’E.A.Martel que en correspondència va ser anomenat soci delegat a Paris de l’AEC i, més tard, del CEC quan es van tornar a unir les dues entitats ACEC i AEC. Sí que va traduïr per al butlletí de l’AEC l’expedició de Martel a Bramabiau i que va visitar en excursions col.lectives algunes cavitats a Catalunya, però de la mateixa manera que ho van fer molts dels pioners de l’excursionisme català. El seu amic i folklorista com ell, en Cels Gomis també va escriure al butlletí el seu descens a l’avenc de San Pedro de Oliete, Artur Osona fins i tot va acompanyar Martel en la seva primera visita a Catalunya però no era un espeleòleg. Tampoc ho era en Dionís Puig, de qui Font i Sagué, en els seus començaments, molt generosament li dóna el títol de primer espeleòleg català. Lluís Marià Vidal va visitar i descriure moltes coves en les seves campanyes geològiques, va acompanyar també Martel l’any 1896, fins i tot va tutoritzar els començaments espeleològics de Font i Sagué, però ell no era un espeleòleg. Arabia va tenir sempre mala salut, amb llargues convalescències i va morir el 1902 als 52 anys. Els anys d’arrencada de l’espeleologia a casa nostra els viu de lluny, no participa per res en la preparació de la visita de Martel de 1896, ni el el Qüestionari que es va repartir per tal de recollir informacions per a preparar exploracions. Qui fou el nostre primer espeleòleg va ser Norbert Font i Sagué. A les seves mans es van dipositar, via CEC, tot els coneixements dels fundadors de l’excursionisme, però ell va anar més enllà, va programar activitats destinades a ampliar aquests coneixements, moltes vegades fruit de tradicions i supersticions que no tenien res a veure amb la ciència. Va explorar metòdicament les cavitats, va establir hipòtesis i teories des de la geologia i la hidrologia, va fer escola, que va permetre la continuitat de la seva obra, malgrat que es queixava que l’entusiasme dels qui anaven a escoltar les seves conferències, arribava només fins la porta del local i que no trobava qui baixés amb ell els avencs. El primer de tots nosaltres, els espelòlegs catalans, va ser amb tots els mèrits en Norbert Font i Sagué.
ResponElimina