I després d’una caminada a lo cingle Roig i lo
cingle Blanc, troben a aquest últim vàries boques, que amb molta lògica
intueixen que es tracta de la cova de l’Aleu, citada però mai ressenyada
espeleològicament. Per manca de temps, prenen les coordenades de situació i fan
les fotografies pertinents.
Així doncs, fent recerca bibliogràfica sembla
ser que efectivament es tracta de la cova de l’Aleu
i de la cova Fumada.
Malgrat que l’aproximació en un principi
s’havia fet des de la població de l’Alforja, constatem que aquestes cavitats
són del terme d’Arbolí.
Pocs metres més a l’est, continuant la
cinglera, trobem dos avencs que donen a una sala, es tracta de les boques 2 i
3. Baixem per la boca 2 que té un P-3, explorant la cova de seguida trobem la
boca 4, més accessible, ja que no necessitem corda. Aquesta boca havia passat
desapercebuda, ja que es troba més a l’oest de les altres dos, fent una petita
escalada i amagada per la vegetació. Es tracta de la cova de l’Aleu.
Tant l’exploració com la topografia es van
ultimar sense problemes arribant a la cota de 18 metres de fondària.
La cavitat te galeries de bones dimensions,
sent l’espai més interessant l’anomenada sala Gran.
Aquí presentem les dues fitxes que hem
confeccionat pel Catàleg Espeleológic de
Catalunya.
Text: Josep Cuenca
Fotografies: Xavier Samarra
Fitxes: Enric PorcelFitxa Cova Fumada
Situació
Lloc: lo Cingle Blanc
Tm: Arbolí (Baix Camp)
Coordenades:
UTM 31N ED50 330483, 4566429 ETRS89 330389, 4566225 Altitud: 739 m
Espeleometria Recorregut: 25 m Desnivell:
7 (+6/-1) m
Accés
Ens adreçarem al poble de l’Alforja, i per la C-242 anirem al coll
d’Alforja on girarem a la dreta direcció a Arbolí per la TV-7012. Més endavant
i abans d’arribar al km 2, ens desviarem cap a La Febró/La Mussara per la
TV-7092.
2,5 km després, en un revolt molt pronunciat i només passar el Mas d’en Bruno girarem a la dreta per
una pista de terra que es dirigeix al Mas
de’n Rei. Seguint la pista uns 600 metres girarem a la dreta a la Planeta, 300 metres més enllà deixem
l’automòbil sota la línia d’AT i continuem a peu fins que la pista finalitza a
l’alçada de Lo Pilanet , un poc abans
d’ací anirem a trobar a l’esquerra un
caminoi ben traçat, que envolta la base del cingle de lo Pilanet per situarnos
al cingle Blanc amb vistes a
l’Alforja, trobem pals indicadors d’un itinerari excursionista.
Per aquest camí anirem paral·lels al cingle Blanc a certa distància del
mateix, en direcció a la línia d’AT. Després d’una passejada d’uns 30’
arribarem sense problemes a la cova Fumada, marcada a la porta amb el núm. 1.
Descripció
Ens trobem a una doble boca, la de la dreta té uns 6 metres d’amplada per
4,80 d’alçada. La de l’esquerra té uns 6 metres d’amplada per 1,25 metres
d’alçada, aquesta entrada fineix als 5 metres de recorregut, per tant entrarem
per la de la dreta. Una galeria irregular d’uns 12 metres de recorregut ens
porta a una petita sala amb blocs inestables. Ací un conducte ascendent gira
cap a l’esquerra direcció NO. Al final trobem una xemeneia (E+1,60) força
perillosa per culpa dels blocs, i per on ja no podem avançar. Ací el desnivell
és de +6 metres.
Historia
A l’entrada trobem les parets ennegrides per les fogueres, d’aquí el nom de
Cova Fumada. Les minses referències a aquesta cavitat vénen sempre lligades a
la contigua Cova de l’Aleu, força coneguda pels vilatans.
Participants: Josep Cuenca, Xavier Samarra i Enric Porcel
Fitxa Cova de l'Aleu
Situació
Lloc: Lo cingle Blanc
Tm: Arbolí (Baix Camp)
Coordenades; UTM 31N ED50
330457,4566474 ETRS89
330363,4566270 Altitud: 753 m
Espeleometria: Recorregut: 109 m Desnivell: -18 m
Accés
Ens adreçarem al poble de l’Alforja, i per la
C-242 anirem al coll d’Alforja on girarem a la dreta direcció a Arbolí per la
TV-7012. Més endavant i abans d’arribar al km 2, ens desviarem cap a La
Febró/La Mussara per la TV-7092.
2,5 km després, en un revolt molt pronunciat i
només passar el Mas d’en Bruno girarem a la dreta per una pista de terra que es
dirigeix al Mas de’n Rei. Seguint la pista uns 600 metres girarem a la dreta a la
Planeta, 300 metres més enllà deixem l’automòbil sota la línia d’AT i continuem
a peu fins que la pista finalitza a l’alçada de Lo Pilanet , un poc abans d’ací
anirem a trobar a l’esquerra un caminoi
ben traçat, que envolta la base del cingle de lo Pilanet per situar nos al cingle
Blanc amb vistes a l’Alforja, trobem pals indicadors d’un itinerari
excursionista.
Per aquest camí anirem paral·lels al cingle
Blanc a certa distància del mateix, en direcció a la línia d’AT. Després d’una
passejada d’uns 30’ arribarem sense problemes a la cova Fumada, i la cova de
l’Aleu la trobarem uns metres més endavant.
Descripció
Cavitat amb 4 entrades conegudes, la seva
formació esta relacionada a un gran ensulsiament de part de lo cingle Blanc,
formant-se les seves galeries a expenses d’aquests grans blocs.
Per a accedir a l’interior de la cova
utilitzarem preferentment la boca marcada a com núm. 4, que és la que trobem
més a l’oest. Venint de la Cova Fumada les primeres boques que trobem són la 2
i la 3. Es tracta de dues obertures de 0,65x0,65 metres i de 0,41x1,25 metres
respectivament i comuniquen a diferents alçades amb la sala Gran mitjançant un
P-3 i un P-5,50.
La boca núm. 1 té dues obertures, actualment
impracticables i és troba encinglerada cap a l’est. La boca 4 es de 0,80x0,40 i
per ella entrem a una galeria descendent que als 6 metres gira cap a la dreta,
aquesta galeria continua fins a la sala Gran baixant per una mena d’escales
fetes a terra artificialment. A la nostra dreta deixem un habitacle de sostre
baix de uns 4 metres de llargària.
Arribats a la gran Sala, a la dreta trobem
altra habitació també de sostre baix de 5x2x1,20 metres. La sala Gran és el
lloc més espaiós de tota la cavitat amb els seus 10 metres d’alçada i 6x6
d’amplada aproximada. Aquest indret té llum natural provinent de les entrades 2
i 3. Anant en direcció est trobarem un baixador al costat d’un gran bloc i
superant un r-1 continuem per una galeria de 3,50 metres d’amplada per 9,50
metres d’alçada durant una desena de metres.
Aquí la galeria es bifurca, si continuem per
l’esquerra ascendentment, als 6 metres torna a bifurcar se, la gatera de
l’esquerra fineix als 2,50 metres, i la
de la dreta, a 2,20 metres ens aboca per una finestra a la continuació de la
galeria principal a un nivell superior. Aquí baixarem un r-1,10 i escalarem cap
a munt dos exposats ressalts fins a arribar a la base del pouet que dona a les
boques núm. 1(E+2,40), mig tapada per blocs inestables.
Si tornem a la primera bifurcació, anirem per
la via de la dreta direcció SE descendint uns 5 metres i trobar un r-0,50. Hem
arribat a la sala dels grafitis, punt final de les exploracions dels visitants
ocasionals, on l’inscripció més antiga data del 1911. Tres metres més endavant
trobem un pouet pel qual baixarem 2,80
metres assolint la fondària total de -18 metres i trobant una galeria molt
estreta que podria ser la que connectes amb la part terminal de la cova Fumada.
Historia
Cavitat ben coneguda pels vilatans, ja que
forma part del patrimoni històric i natural d’Arbolí, i per proximitat, també
de la veina població de l’Alforja. Estació prehistòrica i habitat humà de
diferents époques, també una posible fàbrica de moneda falsa, va servir
d’amagatall durant les guerres civils (les carlines i la del 1936-39).
La primera cita la trobem de la mà del reusenc
Joan Ferraté (1) malgrat que la seva descripció de la cavitat correspon a la de
la Cova Fumada
Cavitat explorada i excavada al 1935 per altre
insigne reusenc en Salvador Vilaseca (2) trobant un molí de mà de granit, de
grans dimensions (50x30x10 cm), una llar prehistòrica i diversos fragments
ceràmics, uns amb relleus i altres amb cordons en relleu de pasta vermella.
Per aquest motiu aquesta cova esta
inventariada com a jaciment dins del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni
Arqueològic amb núm de registre 2293 (GENCAT. Departament de Cultura).
Citada al Catàleg Espeleològic de Catalunya
(3) on repeteixen les dades de J. Ferrater.
Participants: Josep Cuenca, Xavier Samarra i
Enric Porcel
Bibliografia
FERRATÉ, Joan (1918) Espeleologia de les
comarques tarragonines” Pp 95-96. Reus.
VILASECA ANGUERA, Salvador (1935) Noves
troballes prehistòriques a Arboli. vol. V, 3a época, núm. 3, p. 14. Butlletí
Arqueològic. Societat Arqueològica Tarraconense. Tarragona.
BORRAS, J; MIÑARRO, JM; TALAVERA, F (1984)
Catàleg Espeleològic de Catalunya. Pp 159. Ed. Poliglota. Barcelona.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina