L’avenc dels Azimuts al Clot del Cocó (Cervelló)

L’objectiu inicial del dijous 13.03.2014 era localitzar l’avenc Bonic. No era el primer cop que el buscàvem, el novembre passat vam anar una bona colla del dijous i ens vam trobar frenats per una gran quantitat d’arbres i arbusts abatuts per una potent nevada i alhora per l’exuberància d’un sotobosc impenetrable pel que no estàvem preparats. En Jordi Perera posteriorment dedicà varies sortides en solitari, tant per la riera com pel camí que careneja des de l’avenc de la Plomada, per arribar a les coordenades que teòricament corresponien a la situació de la cavitat... sense més resultat que unes fantàstiques esgarrinxades.

Aquest dijous ens vam constituir en una mena brigada de neteja forestal (Antoni Torra, Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera, José Hidalgo, Manuel Vizuete,  Toni Robert i “Víctor”). Anàvem amb una diversitat d’eines per desbrossar el  Clot del Cocó. Amb masses penalitats i ben macats desprès d’unes hores de barallar-se amb les traïdores bardisses arribarem al punt de les coordenades...i res de res. Ni en aquest indret ni en les seves proximitats, clar que la visibilitat tot i travessant esbarzers no arribava mes enllà d’un parell de metres. Ni rastres de l’avenc ni del morro rocós que segons la parella Julia+Vizu és on trobaríem les tres entrades del forat. Caldrà acceptar que les coordenades no deuen ser prou bones.

Avenc dels Azimuts 

Com a consolació, vençuts i macats, quatre de nosaltres vam fer una visita a l’avenc dels Azimuts o avenc del Vèrtex, que és situa a la mateixa riera, en el camí de retorn a on havíem deixat els vehicles.

Aquesta menuda cavitat que fou explotada com a pedrera de salt de llop conserva els vestigis d’antigues barrinades i les estalactites i paviments concrecionats de major mida brutalment tallats. No obstant encara conserva alguns racons amb detalls prou bonics. 

En síntesi, es tracta d’un pou d’ampla boca (3x2m) i d’onze metres de vertical que s’allarga a mesura que anem baixant constituint una saleta al seu fons. La seva base és perllonga cap al NE en un petit recinte obturat pel correccionalment. 

A mitja alçada pou i en direcció SW s’accedeix a un finestral que és perllonga per un conducte amb sostre tubular amb senyals tant de recobriment estalagmític com de formes de dissolució que posen al descobert microestructures reticulades tipus boxwork, pocs metres més endavant és redueix la secció i l’aparició de columnetes de concreció que barren el pas exigiria la seva destrucció per poder continuar, però sembla clar que per la seva direcció i fondària  deu de dirigir-se cap a la molt propera torrentera del clot del Cocó.