Vulcanoespeleologia a les illes Galápagos

Les illes Galápagos son un arxipèlag situat al mig de l’oceà Pacífic, a 1.000 Km a l’oest d'Equador, país al que pertanyen.  Son famoses  per la seva fauna endèmica i fascinant: Tortugues, iguanes terrestres, les sorprenents iguanes marines i altres espècies d’un gran interès  biogeogràfic. Un fantàstic laboratori natural per l'estudi de l'evolució de les espècies.

Tot i trobar-se situades  al mig de la línea equatorial, frueixen d’una agradable temperatura mercès a l’efecte refredant del corrent de Humboldt, que arrossega aigües fredes procedents de l'Antàrtica i que fan que, fins i tot, entre la fauna trobem pingüins.

Es tracta d’illes volcàniques, amb espectaculars morfologies, cràters, calderes, camps de laves i  fumaroles que demostren la persistència de l'activitat volcànica. I com calia suposar, també contenen túnels de lava amb interès espeleològic.

Curiosament, malgrat la seva llunyania, aquest exòtic arxipèlag havia estat objecte d’algunes expedicions i exploracions d’espeleòlegs d’Espanya (Canàries)  i de Catalunya durant els darrers anys del segle XX.

Aquest any 2014 tindrà lloc durant el mes de març el "16th International Symposium on Vulcanospeleology" en la illa de Santa Cruz, sota l'organització de la "Commission on Volcanic Caves" de la UIS i serà una bona ocasió perquè els especialistes de tot el mon posin al dia l’inventari de coves de Galápagos. I per això volem aprofitar ara per actualitzar aquesta llista de les cavitats mes importants deixant constància de quina bona part correspon a la tasca dels catalans i dels nostres veïns espanyols. http://www.vulcanospeleology.org/

Activitats de catalans i espanyols a Galápagos 

Agost del 1975. Expedició catalana GES del CMB - ERE del CEC:  Francesc  Chavarría, Jordi de Mier, Joaquín Montoriol, Oleguer Escolà, Carles Ribera, Dolors Romero, Joan Senent, Joan Domenech i Xavier Lentini. En aquells temps, un viatge a un lloc remot com aquest era verdaderament una “expedició”.  En aquesta ocasió, s'ajuntaven els membres del Muntanyenc, habituats a les expedicions científiques, amb els del Centre Excursionista de Catalunya, que també començaven a extendre els seus interessos pels cinc continents.

Feren exploracions a les illes Isabela, Floreana i Santa Cruz. El principal resultat espeleològic d’aquest interclub va ser l’exploració complerta, topografia i estudi geoespeleològic del Túnel de Gallardo que van ampliar dels 669 metres coneguts aleshores fins a 2.250, convertint-se en aquell moment en la cova mes llarga de les illes.  Exploren i topografien altres cavitats, essent les mes importants: Sucre, de la Cadena, Post Office i Gilberto Moncayo (590 metres) entre d'altres. A nivell científic, els tres biòlegs  col·lecten fauna abundant i es fa l'estudi geològic detallat de les cavitats visitades, amb la seva espeleogènesi, morfologia, reompliments i classificació tipològica

Bibliografia: Speleon Monografia 1 (1975), Espeleòleg 24 (1976), Speleon 23 (1977) i Speleon 24  (1978). Cadascun dels tres capítols a Speleon està dedicat monogràficament al cavernament  de cadascuna de les tres illes visitades.

1987 i 1989 SIE de Tarragona: A la dècada dels 80 ja es possible anar a Equador sense formar part d’una expedició subvencionada ni haver de cercar patrocinadors a qui vendre cap moto. Només cal dedicar-l’hi uns calers i uns dies de les vacances laborals.  Josep Estivill  de la SIE Tarragona es una mena de "crac" dels viatges amb experiències a uns quants països americans i el 1987 visita Galápagos amb Cristóbal Moreno. Torna Estivill el 1989 amb Rubèn Santacasilda a l'illa de Santa Cruz i prop del Túnel de Gallardo exploren un nou tub de lava inèdit que bategen com « Túnel 2 de Gallardo » i que no arriben a topografiar per manca de temps.

Bibliografia: "Espeleólogos españoles en el mundo 1925-1989". Boletín del Museo Andaluz de la Espeleología" 5 (1991) i 6 (1992).

Juliol 1991. SIE del CEA - ERE del CEC: Estivill facilita aquestes dades a Montserrat Ubach  i a Jordi Lloret  que recorren cinc illes de l’arxipèlag i l'Equador continental.  Fan la topografia d’aquest Túnel 2 de Gallardo  (1.040 m amb una única entrada) i la publiquen a EspeleoSie.  Les fotografies que acompanyen aquest post (diapositives escanejades) corresponen a aquestes activitats, fetes fa gairebé un quart de segle  a diferents illes.

Bibliografia: EspeleoSie 32 (1993).

1990, 91 i 92 Museo de Tenerife: Els científics espeleòlegs canaris, llògicament  habituats als pseudocarsts en laves i molt interessats per comparar les adaptacions al mitjà subterrani de les espècies del Pacífic amb les de la Macaronèsia, tant de la fauna actual com fòssil, fan tres expedicions, aconseguint assolir el màxim recorregut de l'arxipèlag a la Cueva del Cascajo amb 3.010 metres. Participen Juán José Hernández Pacheco, Isaac Izquierdo  (TFMC: "Museo de Ciencias Naturales de Tenerife") i el biospeleòleg barceloní Dr. Pere Oromí, investigador a la "Universidad de La Laguna" (Tenerife). Altres túnels mes importants explorats i estudiats:  Finca Kastdalen (2.000 m), Miconia, Marcelo (408 m), Elena (677 m) o Piratas (1.200 m) i uns quants mes petits.  També baixen algunes verticals dins de xemeneies emisives volcàniques, com el Pozo de los Gemelos (-64 m amb un P-52) o els avencs de la Pirámide (- 44m) i de las Torres (- 46 m) formats per refluxes ascendents de laves .

Amb els seus treballs i la recopilació bibliogràfica d’expedicions anteriors confeccionen i publiquen un detallat catàleg espeleològic de Galápagos, amb 67 cavitats distribuïdes per 8 illes. A mes d'una important tasca d'exploració i topografia destaca l'activitat de recerca biològica i paleontològica amb estudis sobre els mol·luscs nudibranquis, els mol·luscs marins fòssils (noves espècies), la rata gegant extinta Megaoryzomys curioi (Niethammer) i l'abundant fauna subterrània recol·lectada a nombroses  cavitats.

Bibliografia: Tres volums de "Resultados científicos del Proyecto Galápagos, Patrimonio de la Humanidad" publicats pel "Museo de Ciencias Naturales" (Santa Cruz de Tenerife 1992). I una extensa comunicació als “Proceedings”  del "6th International Symposium on Vulcanospeleology" (Hawaii, USA 1991).

Els grans recorreguts subterranis de Galápagos (>1 Km)

Aquesta llista es una combinació de diferents fonts de dades.  D’una banda, la recopilació "World longest lava tubes" mantinguda a Internet per Bob Gulden  (www.caverbob.com) (darrera actualització : 30 de novembre del 2013) que conté principalment les dades modernes (agost 2013)  fruit de les recents expedicions dirigides per  l'americà Aaron Addison.  D’altre, l’imprescindible  però ja un xic obsolet "Atlas des cavités non calcaires du monde" (França 1997) de Claude Chabert i Paul Courbon. I finalment les nostres correccions i ampliacions en base a les dades publicades pels canaris i altres informacions diverses.

En total , deu u onze tubs de lava ultrapassen el Km de recorregut. Tots situats a l'illa de Santa Cruz. La cova mes llarga en un altra illa seria Gran Chaparral, a Isabela,  amb només 431 metres (segons Addison). Com podeu veure, de les vuit coves mes importants al menys sis son el resultat de l'activitat combinada hispano-catalana.

Cal recordar la controvèrsia permanent que existeix en el mon dels topògrafs vulcanoespeleòlegs en relació a la forma de comptabilitzar els recorreguts dels tubs de lava quan els sostres es col·lapsen formant enfonsaments (“jameos”) que parteixen les galeries en segments diferents : D’un cantó, coreans, anglesos, espanyols i catalans entre d’altres consideren que es tracta de la mateixa cavitat i, per tant, sumen tots els trams. Però per altres col·lectius, com per exemple americans i francesos,  s’han de tractar com  cavitats diferents. Això fa que, segons qui sigui l’autor i el criteri que apliqui, una cavitat important pot arribar a descompondre’s en varies de petites i desaparèixer de les llistes del grans recorreguts.

Jordi Lloret i Prieto