Resultats de l'Expedició Biospeleològica al Marroc. 2ª part

Cova Ifri Caïd, a Aït Mehammed. És un enclau de gran interés biospeleològic

Resultats de l’expedició biospeleològica al Marroc, entre el 20 d'agost i el 7 de setembre del 2013.

SEGONA PART (i darrera)

43 anys separen les dues fotos, al mateix lloc i amb la mateixa persona: Lluís Auroux.
 Esquerra, 1970. Dreta, 2013. Avenc Ifri Boulaghmane, Aït Mehammed

Dins la zona del riu de la Ifri Caïd

Ifri Boulaghmane. A la base del pou d'entrada, embarcant en el bot pneumàtic

-ZONA D’AÏT MEHAMMED:

El primer grup havia iniciat les activitats al Marroc el dia 21 d’agost, permaneixent a la regió d'Oujda fins al dia 26, arribant a Aït Mehammed el dia 28.

El segon grup expedicionari va sortir el dia 28 d’agost en avió, de Barcelona a Marrakech. Lloguer d’un cotxe. Desplaçament fins Aït Mehammed i retrobada dels dos grups el mateix dia 28. Ja hi som tots! Instal·lació del campament a la zona Douar Benat

Una vegada reunits tots al campament, vam programar els treballs que ens havíem proposat, dintre dels condicionants de la zona i de les cavitats, establint dos equips independents de treball que es dediquessin a la recol·lecció de fauna, i també aconseguir imatges de foto i vídeo de les coves de la contrada.

A la boca de la Ifri n'Taouya

L'antiga fortalesa Kasba du Caïd. Als seus peus teniem el nostre campament 

Relació de les cavitats visitades:

-29 d’agost: Ens presentem al Caïd per donar compte de la nostra presència i de les nostres intencions. Cova Ifri n’Caïd (1.160 m rec). Col·locació de trampes

-30 d’agost: ens repartim en dos grups. Un visita l’avenc Ifri Boulaghmane (-35 m prof.) i l’avenc Ifri Ighli (-40 m prof.). El segon grup visita a la cova Ifri n’Caïd (1.160 m rec.)

-31 d’agost: Cova Ifri n’Taouya (3.053 m rec.). Col·locació de trampes

-1 de setembre: Ens repartim en dos grups. Uns es traslladen fins al massís de l’Azourki, i als 2914 m snm., es davalla l’avenc Ighi Tasloumte, (-60 m prof.) L’altre grup es trasllada a la població de Sgatt, regió nova per nosaltres, i visiten la cova Ifri Sgatt (40 m rec.)

-2 de setembre: Accedim a la zona d’Açamane, nova per nosaltres, situada 40 km al N d’Ahït Mehammed. Visita de dues surgències: Agbalou N’Imin Taghzout (80 m rec.) i Agbalou N’Igre (1.125 m rec.)

-3 de setembre: Un grup torna a l’Ifri n’Caïd per comprovar els resultats de les trampes. El segon grup visita la cova Ifri n’Taguelmoust (1.659 m rec.)

-4 de setembre: Un grup va a l’Ifri n’Taouya per retirar les trampes i el segon grup a la Cova Ifri n’Caïd per l’estudi de la distribució de fauna dins les diferents parts de la cavitat

-5 de setembre: Recollida del campament. El grup d’en Floren inicia el retorn, mentre que el de l’avió, embarquen a Marrakech per arribar la matinada del dia 6 a Barcelona.

A la boca de l'avenc Ifri Tasloumte, proper als cims de l'Azourki 3.667 m

La boca de l'avenc ifri Tasloumte, 2.914 m snm.

Surgència Agbalou N’Imin Taghzout, a Açamane

Aquesta segona part de l’expedició es va dedicar majoritàriament a la regió d’Aït Mehammed, desplaçant-nos també a dues zones noves per nosaltres, sempre amb la intenció d’ampliar els llocs visitats.

L'endemà de la retrobada dels dos grups i amb el campament ja ben instal·lat, el primer que vam fer va ser anar a Aït a veure el Caïd i dir-li que estàvem per la zona. Ens va atendre amb molta amabilitat, interessant-se pel que havíem anat a fer. En demanar-nos, com sempre solen fer, si fèiem alguna tasca científica, vam donar-li una còpia de l’acord que tenim des de l'any 2009 amb el Dr. Mamoun el Amrani el Marraschi, president de l´Association Marocaine de Speleologie de l´Université Hassan II d'Ain Chock, Casablanca. De fet, aquest document ja el vam fer servir primerament a Berkane, i el seu efecte va ser immediat: ens van donar permís per voltar amunt i avall i fer totes les cavitats que volguéssim. Ara, de nou, ens serà molt útil.

El Caïd ens va dir que podíem fer tot el que volguéssim sense cap limitació. Vam voler puntualitzar que volíem davallar aquest avenc, que ja sabíem que hi pouaven aigua i que per evitar enfangar-la havíem portat un bot inflable, de manera que no hauríem de caminar dins l’aigua. La resposta va ser la mateixa: Feu el que vulgueu. Com a detall de col·laboració de la seva part, ens va apuntar en un paper el seu nom i dos números de telèfon, per si necessitàvem quelcom durant la nostra estada. Sort d’això!

L’endemà mateix vam anar a l’Ifri Boulaghmane. El nostre interès era trobar la Subilsia, ja que aquesta és la localitat típica del gènere i de l’espècie, ja que és on es va trobar el primer exemplar, el que va permetre fer-ne la descripció.

Quan vam arribar, ja hi havia gent traient aigua, però de moment ningú ens va dir res. Un cop estàvem ja a punt per davallar-hi, va aparèixer un home que ens va dir que no podíem baixar. A través d’un xicot que mig parlava francès, li vam explicar que …Monsieur le Caïd nous a donné l’autorisation pour descendre dans la cavité… Ens va dir que volia veure l’autorització escrita. No hi havia manera de convèncer’l! Vam trucar al Caïd i li expliquem la situació. Molt amablement ens diu que vol parlar amb la persona que ens nega l’entrada. Parlen uns pocs segons i l’home ens fa gestos amb les mans tot indicant que podem baixar. La veritat és que tot i el bot, l’aigua va resultar lleugerament “tocada”, però la gent la continuava traient i ningú es va queixar...

A més d'aquests problemes, no hi vam trobar la Subilsia! I ja era la segona cavitat en que buscàvem sense resultat!

L'exemplar de Subilsia que es va trobar a l'Ifri n'Taouya, vist en tres projeccions

El tercer dia vam anar tots a l'Ifri n'Taouya. La sort ens va acompanyar i vam trobar-ne un exemplar. Al vespre, ja al campament, ho vam cel·lebrar.

RESULTATS:

Enguany: excel·lents resultats! Hem assolit el repte del principal objectiu de l’expedició: Obtenir el coleòpter cavernícola Subilsia senenti. Aquest resultat ens permetrà completar i acabar l’estudi molecular de l’ADN del grup dels Trechus, amb què sembla poden estar emparentats.

Hem accedit a tres noves zones que encara no coneixíem:

-Azourki: Que supera els 3.000 m snm i que conté cavitats de característiques ben diferents quant als hàbitats subterranis de la regió, donada la baixa temperatura i la manca de cobertura vegetal. Tot i que fauna trobada ha estat molt escassa, la intenció és de tornar-hi amb més temps, per conèixer més cavitats

-Sgatt: Petita població en una vall molt aïllada entremig d’altes muntanyes. Una sola cova de curt recorregut, però amb fauna interessant

-Açamane: Zona d’importants surgències, que ha donat escassos resultats, però que també volem tornar-hi amb més temps.

Quan es reparteix roba, sabates, joguines, etc., surt la gent de tots els voltants

Cada vespre, en Floren Fadrique s'encarrega de conservar tot el material obtingut

PROBLEMES:

Dins dels nostres objectius hi havia anar a una nova zona del sud-oest per prospectar la zona nord del massís de Taourirt My Alí, al nord de la coneguda cova propera a Agadir, la Win Timdouin. Al cap de pocs dies d’iniciada l'expedició, un dels membres va començar a no trobar-se bé. Semblava un constipat, grip, o quelcom així. A mida que passaven els dies, el quadre clínic anava oscil·lant, sense arribar a impedir la seva activitat. Els darrers dies a Aït Mehammed, va empitjorar i es va decidir no anar a Agadir, retornant amb el cotxe d’en Floren cap a la Península.

A Melilla va anar a urgències d'una mena d'hospital, perquè se’l miressin. El lloc era un tant tètric. El diagnòstic va ser... Fiebre ??? El seu estat anava de mal a pitjor. A València el van portar a l'hospital de la Ciutat Sanitària a on el van intervenir d’urgència d’apendicitis amb principi de peritonitis.

Per sort tot va acabar bé. Un dia més i ...

La nova regió ens esperarà. L’apendicitis no ens hauria esperat...

Ja estem preparant l'expedició del 2014.