Resultats de l’Expedició Biospeleològica Atlas 2013 al Marroc. 1ª part

En Carles Fontgivell. Juntament amb en Floren Fadrique, s'encarreguen de la part tècnica en les progresions verticals

PRIMERA PART (de dues).

Com cada any s’ha realitzat l’expedició espeleològica / biospeleològica al Marroc. Aquestes activitats es van iniciar l’any 2001 i fins aquesta ja en portem setze de fetes. Des del punt de vista organitzatiu, sempre han estat preparades i dirigides per membres de la SIE de l'Àliga, que al mateix temps pertanyen a l'Associació Catalana de Biospeleologia BIOSP.

DATES:

Del 20 d'agost al 7 de setembre del 2013

VOLUM DE L'EXPEDICIÓ:

-Total de participants: 7
-Vehicles: 2 (1 des de Catalunya i 1 llogat al Marroc)
-Total de km cotxe Floren, 4889 (Península 1.505; Marroc: 3384)
-Total de quilòmetres, cotxe llogat a Marrakech, 824

Els set participants de l'expedició: d'esq. a dreta: Ll. Auroux; A. Meseguer; F. Fadrique; J. Comas; F. Alfambra; A. Sendra; C. Fontgivell.     Foto: A la Kasba del Douar Bernat, Ahït Mehammed.

PARTICIPANTS:

-Floren Fadrique (BIOSP; SIE de l’Àliga)
- Francesc Alfambra (Museu de Ciències Naturals de BCN; BIOSP; GEB de Badalona)
- Lluís Auroux. (Museu de Ciències Naturals de BCN; BIOSP; SIE de l’Àliga)
- Jordi Comas. (Museu de Ciències Naturals de BCN; BIOSP; SIE de l’Àliga)
- Agustí Meseguer (Museu de Ciències Naturals de BCN; BIOSP; SIE de l’Àliga)
- Alberto Sendra (Universitat de Alcalá de Henares; BIOSP)
- Carles Fontgivell. (Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, Riudoms; BIOSP)

La finalitat de les expedicions del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc, sempre és:

-Visitar alguna zona marroquí encara desconeguda, o poc coneguda per nosaltres

-Continuar amb els treballs d’obtenció de determinades espècies cavernícoles, necessàries per diferents projectes d’estudi

-Obtenir mostres de la fauna cavernícola de totes les cavitats visitades, per enriquir les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (un dels nostres patrocinadors) i conèixer la biodiversitat subterrània del Marroc

OBJECTIUS D'ENGUANY:

Com a prioritaris, es van marcar quatre objectius:

El nostre principal objectiu: Trobar algun exemplar d'aquest coleòpter cavernícola. Aquest exemplar és de la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però pels anàlisi de l'ADN és necessari obtenir un exemplar més recent i conservat de manera adequada

Objectiu principal de l’expedició 2013: Des de ja fa tres anys, intentem obtenir algun exemplar del coleòpter cavernícola Trechidae Subilsia senenti per completar un projecte d’estudi genètic que dirigeix el Dr. Arnaud Faille des del Musée des Sciences Naturelles de París

-Realitzar una prospecció biològica i espeleològica més acurada al massís de Beni Snassem en la província d’Oujda, entremig de Melilla i la frontera amb Algèria. De fet, aquesta zona ja l’havíem visitat l’any 2002, sense obtenir gaires èxits. Per aquest motiu, hi hem volgut retornar per comprovar l’existència de fauna a les cavitats

-Intensificar les activitats de recerca biospeleològica a la zona d’Aït Mehammed, Alt Atlas, província d’Azilal, i continuar amb els treballs d’obtenció de diverses espècies cavernícoles, necessàries per diferents projectes d’estudi i comparació dels ADN, per poder establir els arbres genètics de determinats gèneres de coleòpters

-Prospectar la zona nord del massís de Taourirt My Alí, al nord de la coneguda cova propera a Agadir, la Win Timdouin, avui dia la de més recorregut del Marroc i d'Africa

-Obtenir mostres de la fauna cavernícola de totes les cavitats visitades, per enriquir les col·leccions del museu. Alguns del ordres capturats s’estudien a Catalunya (coleòpters; lepidòpters; araneids), i altres es distribueixen a diferents especialistes d’Espanya i Europa

Els tres darrers anys ja s’havien anat visitant les cavitats de la zona d’Aït Mehammed, lloc a on viu la citada espècie, però malauradament no havíem tingut la sort d’assolir l’objectiu. Pel 2013 vam decidir organitzar una expedició extraordinària pel que fa a medis i participants, per “cremar les naus”. La havíem d'obtenir fos com fos… o no tornar-hi mai més (Aixó és un dir. Molts cops diem que no tornarem mai a un lloc, i no ho complim).

Normalment, els components que van cada any al Marroc són entre un mínim de tres i un màxim de cinc, amb el cotxe d’en Floren Fadrique. Aquesta vegada vam decidir fer dos grups: Un, el del cotxe del Floren, en què anirien tres components amb la previsió d’estar-se unes tres setmanes al Marroc i un segon grup de quatre, que només hi estaríem nou dies i que realitzaríem el viatge en avió. Ambdós grups ens trobaríem i durant aquests nou dies treballaríem conjuntament i de manera intensiva, per les cavitats dels voltants d’Aït Mehammed, província d’Azilal.

Situació de les dues zones en que s'han fet activitats aquest 2013

A. Sendra dins la Gouffre de Takerboust n° 2

ACTIVITATS REALITZADES:

-Zona del massís de Beni Snassen, Oujda

Relació de les cavitats visitades

-21 agost: Grotte de Tassenrakout (700 m rec.), Berkane

-22 agost: Gouffre de Takerboust n° 2 (-55 m rec.), Takerboust; Riviére souteraine d’Aïn Sefrou (550 m rec.), Aïn Sfa

-23 agost: Kef des Pigeons (-60 m prof.), Takerboust

-24 Gestions diverses i entrevista amb el Caïd de Berkane

-25 agost: Kef des Pigeons Aïn el Mou. Per problemes de CO2, l’exploració d’aquesta darrera, va ser parcial, només els 20 primers metres de profunditat; Kef Lacer (-15 m prof.), Aïn el Mou

-26 agost: recollir les trampes a l’avenc Kef des Pigeons de Takerboust

-27 i 28 agost: viatge fins Aït Mehammed

La Grotte de Sefrou, a Aïn Sefrou, està parcialment habilitada pel turisme

Sifó terminal de la Grotte de Sefrou

L'avenc Kef des Pigeons, a Takerboust

L'avenc Kef Lacer, integrat en un paissatje que recorma molt el nostre Garraf

Aquesta primera part de l'expedició es va dedicar al massís de Beni Snasem, una zona en què l'any 2002 ja li vam donar una ullada, comprovant el seu important potencial espeleològic, encara que no vam tenir gaire temps per a una prospecció més acurada. Ara, amb la dedicació d'una setmana sencera, es van poder visitar una bona sèrie de cavitats, realitzant exploracions i recol·leccions, tot i que la seva fauna va ser un tan reduïda i poc acord amb les nostres expectatives de poder trobar-hi també alguns elements representatius de la fauna cavernícola: en particular coleòpters del gènere Trechus, que colonitzen la zona del Rif i la Djebala, al nord-oest del Marroc, o per què no, elements coneguts de la veïna Algèria, ja que geològicament, les serralades de l’Atlas traspassen la frontera.

També s'ha de dir que, en moltes ocasions, no podem dedicar tot el temps que faria falta a la recol·lecció, ja que sempre surten imprevistos i pèrdues de temps en haver de localitzar les cavitats, per tant, no es pot fer encara fer una valoració definitiva d’aquesta regió. Es van col·locar trampes en algunes de les cavitats amb més condicions, per recollir-les després d’uns dies.

Moltes famílies viuen en tendes. Generalment són nòmades.      Foto: Pere Cantons, de l'expedició de l'any 2011

Una petita població al mig d'una vall

Aquest massís té un aspecte del “tipus Garraf” amb una alçada versemblant i una climatologia del tot mediterrània, però les cavitats explorades són de tipus tectònic, amb unes condicions molt relatives com per trobar-hi fauna abundant.

Després d’entrevistar-nos amb el Caïd i aconseguir el preceptiu permís, es van poder visitar sis cavitats, realitzant recol·leccions en cinc d’elles, àdhuc posant trampes en la que ens va semblar més adient: la Takerboust 2, i revisant-les tres dies més tard. En un altre avenc, Kef des Pigeons d’Ain el Mou, la presència d’una atmosfera bastant irrespirable per la manca d'oxigen ens va obligar a escurçar tant la recol·lecció com l'exploració de la cavitat. Altra cavitat interessant va ser l’Ain Sefrou, al centre mateix del poble d’Ain Sfa. Es tracta d´una surgència que, pel que ens van dir i per les empremtes deixades per les crescudes, en la seva etapa activa deu portar un cabal de molts metres cúbics per segon. El Caïd ens va dir que fa un cert temps, un equip francès havia fet algunes tentatives d’exploració del sifó, intent que pel que sembla no va tenir èxit.

Es van deixar diverses trampes permanents en la Kef des Pigeons de Takerboust, tot preveient la possibilitat de tornar a aquesta zona l’any proper i continuar els treballs.

Els guies que ens van portar a les cavitats citades, ens van assenyalar les boques d'altres que, segons ens van dir, no hi havia baixat ningú.

Resumint: una nova zona, que hi haurem de tornar per estudiar-la més a fons i poder treure’n conclusions més definitives.

Fi de la primera part. En la propera segona part, parlarem de les activitats i resultats en la zona d'Aït Mehammed.

Autors: F. Fadrique i Ll. Auroux