dijous, 4 de juliol del 2013

Pont de la Cabreta. (Freser 5)

Seguint la vall del Freser en direcció a Capdevànol veiem nombroses balmes i cavitats penjades entre les que destaquen les de l’Estret de les Coves a Aigues de Ribes. Més avall continuant per la carretera N-152 (ó N-260) prop de punt kilomètric 113 ens vam aturar prop del pont de la Cabreta o d’en Cabreta on l’any 1971 en Toni Robert, juntament amb d’altres companys del GIE /CE Gracia va participar en l’exploració i topografia de la cova d’en Joan.

Cova d’en Joan
Article publicat a Geo i Bio Karst núm. 30, octubre 1971, pp. 11-13.
Malauradament la rectificació del traçat de la carretera creiem que ha destruit una part de la cavitat, i les restes resulten inaccessibles pel recobriment mallat que protegeix la via de les esllavissades.
Pocs metres aigües amunt seguint la mateixa paret es veuen diversos forats penjats, d’accés mes o menys problemàtic. Son tan visibles que segur que han estat visitats, però no hem sabut trobar-hi cap referència. Posats a triar decidim anar pel mes gros, la gran balma que provisionalment anomenarem Balma del Casot (referència al topònim més proper).
L’accés no resulta gaire senzill, des de baix mateix caldria accedir-hi escalant. Provem per un accés lateral. D’entrada hi ha una pista tancada amb un cadenat, després el camí més lògic té un senyal de prohibit el pas a peu, evitem tant com podem trepitjar els senders habituals i ens endinsem en un sotabosc espès i sense gaire visibilitat, però sabem que ens dirigim cap a la paret on hi ha la balma.




Arribats al nostre objectiu, dins de la balma hi ha dos conductes; el més baix ràpidament es converteix en una minsa gatera, l’altre està penjat, però s’hi pot accedir per una cornisa remuntant.
Afegim un dibuixet fet a ull, que potser us ajudi a identificar-lo. Si en sabeu alguna cosa i ens ho podeu dir us estarem agraïts.

2 comentaris:

  1. Ho confesso, he acabat mirant el vostre bloc i el mapa que teniu de coves perque en el costumari de Joan Amat diu que hi ha una cova que va de Ribes de Fresser a St Joan de les Abadesses, i no hi ha manera de trobar cap referencia (i ell va recollir tradicio verbal en els seus llibres), una cosa ben rara....deu d'estar tapada per despreniments o similar, o ves a saber.
    Gracies pel vostre bloc, molt bo....de jove vaig fer espeleo i em feu embeja sana, je,je,je,...una abraçada i endavant.

    ResponElimina
  2. Perdó, no es Joan Amat, es Joan amades i el seu Costumari Catala.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.