Les pintures de Chauvet tenen més de 21.500 anys

Sobre la grotte Chauvet, aquest “contenidor” d’una excepcional col·lecció de l’art prehistòric, s’han fet nombrosos estudis des dels més especialitzats publicats en prestigioses revistes d’investigació, fins a llibres per a tota classe de públic, i documentals televisius i per la gran pantalla.

Paral·lelament als dedicats a les pintures rupestres han anat apareixent unes excel·lents contribucions geomorfològiques de les que cal destacar sens dubte les publicades pels millors coneixedors d’aquesta cavitat i el seu entorn, l’equip multidisciplinar Environements, Dynamiques et Territoires de la Montagne de la Universite de Savoie tant a a revista Karstologia, i sobre tot, darrerament en el núm 13 de la col·leció EDITERM, Karsts Paysatges et Préhistorie (2012)

En aquesta darrera òptica , ja fa gairebé un any que es va difondre l’estudi geomorfològic de l’esfondrament que obturava la cova de Chauvet, on es determinava que les pintures rupestres de la cavitat es van realitzar quan l’home de la prehistòria encara podia penetra-hi, és a dir, abans d’aquest ensorrament ocorregut fa 21.500 anys.

Les polítiques editorials fan que aquests treballs no es puguin difondre lliurement fins transcorreguts un cert temps. Vist que ara ja es pot accedir lliurement al estudi sobre l’ensorrament i les seves conseqüències, ens plau inser-ho en aquest post.

Further constraints on the Chauvet cave artwork elaboration

Benjamin Sadier,Jean-Jacques Delannoy, Lucilla Benedetti, Didier L. Bourlès, Stéphane Jaillet,

Jean-Michel Geneste, Anne-Elisabeth Lebatard, and Maurice Arnold

Proceedings of the National Academy os Sciences of the United States of America, PNAS 2012 109 (21) 8002-8006; published ahead of print May 7, 2012, doi:10.1073/pnas.1118593109

Aquest estudi utilitzant una innovadora metodologia que ha combinat la reconstrucció geomorfològica en 3D de la paleoentrada de la cavitat i la datació del nou cingle descobert pel despreniment dels anteriors fragments de paret i dels esbadregalls successius, que l’havien obturat, per la durada de la seva exposició als raigs còsmics,  aporta una prova suplementària per la determinació de l’antiguitat de les pintures.

És clar que les pintures rupestres ja s’havien analitzat amb lupa, comprovant que la línia aparentment continua i intacte, en realitat conté força quantitat de “defectes”  minúsculs degut a la dissolució que a ull nu no podem discernir en una visió global. A l’interior dels gravats nets quan són recents, estan plenes de micro-cristalitzacions causades per mil·lennis d’exposició a la climàtica de la cavitat. La naturalitat i qualitat de les pintures exigeixen per a la seva realització, no tant sols l’habilitat d’un gran artista, sinó que cal una excel·lent coneixement de l’art paleolític i de la fauna de l’època. I a més a més no cal oblidar-ho les desenes d’ossaments d’os de les cavernes. Tot plegat esvaeix qualssevol dubte sobre l’autenticitat d’aquest art parietal.

Com be sabeu s’està recreant en un paratge proper a la cavitat una rèplica que en principi tenia data d’inauguració per l’any 2014. Unes circumstàncies “laborals” probablement endarreriran aquesta data, per tal que no es permet l’accés a la cavitat natural dels treballadors –copistes- quan la concentració de CO2 és superior al 2,5%.