Cova del Manel (3)

Les concrecions

Com passa sovint en les cavitats conglomeratiques, tal vegada per la menor densitat de microfisures, les formacions estalagmitiques apareixen molt localitzades en els punts de major infiltració que lògicament corresponen a les grans fractures, especialment en les denominades megaclases que travessen diversos horitzons litològics.

En la cova del Manel destaca el massís estalagmític que irromp en la sala C.E. Pirenaic procedent d’una potent xemeneia i la confluència amb la galeria Datzira.  

Magnífic exemple de gours imbricats

Petites i molt localitzades eflorescències aragonitiques

Degradacions

Sovint les cavitats molt freqüentades, especialment si son de fàcil accés, presenten diversos elements de degradació. El primer, inevitable i en gran part inofensiu, és el poliment dels passos per on han lliscat tantes persones. Tot i que la cova està raonablement neta de deixalles, apareixen pintades de tots tipus i colors; unes destinades a marcar el sentit de la progressió en els punts laberíntics amb una mida totalment desproporcionada, altres per alimentar un infantil ego personal signen la seva presencia en els llocs més visibles.

També hem vist, algunes mostres d'aquests anònims escultors del fang, que escampen la seva lamentable obra sota terra.

Fins i tot els incivics col·leccionistes de concrecions, han deixat la seva empremta i podem trobar algunes estalagmites seccionades.

Finalment, una obra dels benintencionats pessebristes, que té com a millor funcionalitat, que és pot extreure amb facilitat...i sense deixar-hi cap senyal!