Geomorfologia
Des del punt de vista de la geologia
estructural aquest sector aparentment senzill en les seves línies generals, es
d’una gran complexitat de detall, tot el font dels Montsec’s (38 quilòmetres)
és una làmina cavalcant en discordança dins dels materials mesozoics. Les calcaries
del campanià on és desenvolupa la cavitat corresponen al tram superior del cretàcic.
Pel contrari els materials del substrat on es desenvolupa la vall d’Ager estan
modelats en el terciari. Els moviment finals de l’encavalcament i els fenòments
gravitacionals produïts en aquest front son els condicionants que marquen
l’evolució morfològica d’aquest sector que els geòlegs denominen corçà-montfalcó.
Els grans esllavissaments en massa que caracteritzen aquest relleu, apunten que
la paret on s’enclava la cavitat ha sofert força modificacions, pel que
considerem que el que veiem actualment és només un segment d’un conducte
anterior més extens. El fort capbussament cap el nord, dels materials
condiciona el desenvolupament descendent de la cavitat.
S’ha interpretat que el que avui s’ens mostra
com una cavitat inactiva, deuria actuar en el passat, com una surgència (de
tipus vauclusià). Nosaltres, sense tenir
una evidencia determinant, creiem pel contrari, que aquest conducte de
conducció penetrable actualment fins els 76 metres de fondària i 325 de
recorregut topografiats, s’ajusta més, per emplaçament i context evolutiu del paisatge,
a la idea de zona d’infiltració o sumider a favor de l’estructura tectònica de
fons, i evidentment en correspondència amb un paisatge morfològicament força
diferenciat de l’actual.
El recobriment estalagmític és potent però
força localitzat, precisament en els llocs que recobreix un procés clàstic
anterior. La galeria presenta diversos nivells d’estabilització clarament visibles, en forma de “cornises”
superposades, en els punts més horitzontals, on no han estat enmascarades per
la sedimentació. Precisament tant aquests nivells com les esplèndides cúpules
que apareixen al llarg del recorregut, evidencien un règim d’inundació i reompliment
detrític causant de la dissolució remuntant, o erosió antigravitativa.
Les cornises o entalladures de disolució
Les cúpules
Imatges del procés reconstructiu/estalagmitic
 |
| Excèntriques al sostre |
 |
| Microperforacions d'origen orgànic? |
 |
| el pouet final |
El raig de llum
Atenent a l'interès que presenta
l’excepcional raig de llum que és projectava en el primer tram de la cavitat, que ja vam presentar en l'anterior post, afegim ara més imatges, excel·lentment captades pel company Josep Pastor.
Interessant, com sempre. Pel que fa al caràcter de conducte emergent o no voldria fer alguna consideració. Primer de tot és cert, com dieu, que la cova no és més que un fragment de conducte amb evidents morfologies de dren situat dins una zona saturada. La dissolució al sostre segurament està lligada a processos detrítics dins la cavitat però no hi posaria el qualificatiu d'antigravitatòria que caldria reservar a altres carsts on el potencial no és el trascòrrer d'aigües d'origen meteòric (concepte relatiu a la configuració d'un sistema hidrogeològic més que no pas a l'anàlisis de les formes de detall dins una cavitat). Pel que fa al sentit d'aquesta circulació en les galeries que podem visitar, si no hi ha evidències sedimentàries o formes d'erosió determinants, cal pensar si es pot entendre la cavitat en un altre context de relleu on la Noguera no fos el nivell de base i les aigües poguessin ser adreçades cap a sorgències avui desaparegudes. Se'm fa difícil aquesta interpretació per l'evolució plioquaternària del Montsec que indicaria que el nivell de base a les Nogueres aniria evolucionant seguint l'encaixament epigenètic de la xarxa fluvial. De totes maneres és un plaer poder posar aquests temes en discussió.
ResponEliminaUn reportatje molt bó. I no menys el comentari
ResponEliminaLluís