Bloquejadors Petzl pel 2013

Desprès d’anys sense grans canvis, els bloquejadors de la marca Petzl, que comercialitzarà el 2013,  acaben d’experimentar un rentat de cara interessant.

Seguint l’amable comunicat que hem rebut d’en Philippe Bence, que ha tingut l’oportunitat de fer de “testador”, inserim diverses imatges i la descripció de les seves caracteristiques mes “innovadores”.

- Tots els aparells s’han reduït en gran mesura tant en grandària com en el pes. Una cura radical aprimament,  benvinguda. La diferència és evident, fins i tot en algun cas la reducció de pes arriba al 50%!

La forma ha estat revisada per a una millor adherència, i més ergonòmica. Se  sent la diferència des del primer moviment.

- El Croll té ara una placa de desgast d'acer inoxidable a la part frontal de la fricció amb la corda. Millora evident per a la longevitat. Després de més de 3000 m de lliscament el desgast és gairebé zero! 

- El Pantin té una subjecció nova de mes facil regulació i el lliscament de la corda és mes suau.

En resum ens diu Philippe: He notat una millor fluïdesa sobre la corda amb aquests tres bloquejadors, una utilització molt agradable. Aviat no tindreu mes excuses, gairebé puja tot sol.

De les novetats en el sistema d’il·luminació:  la Ultra Vario, en parlarem més endavant quan ja tinguem les dades de potència i autonomia.

Espluga Llorna (Lleràs 6)

La seva gran boca es visible des del poble de Castellet.

Per arribar-hi agafarem la pista direcció a Espluga de Serra i aparquem el vehicle a la Font dels Capellans.

Pel darrera de la font surt un corriol poc marcat, hem d'anat amunt en paral·lel al barranc de Sant Miquel i dins d'un bosc de roures fins un antic camp, avui abandonat. Hi han esbartzers però no ens dificultaran la marxa.

Hem de seguir aquest camp cap a la dreta fins al final i ens dirigirem a una canaleta que veurem a mesura que ens acostem i ens permetrà pujar un primer cingle amb una grimpada relativament fàcil, sense haber d'escalar. Despres de la canal hem d'anar a l'esquerra i amunt i veurem la cova ja que el camí es mes obvi. Des del cotxe son uns 45' aproximadament.

Boca de 17x5m. Amb un recorregut de 207 metres i amples dimensions, la galeria va ascendint amb una gran xemeneia intermèdia i un estretament final que podrien constituir punts de continuació.

Coordenades UTM ED50: X  322590, Y  4682871, alt. snm  1350m.

Fauna

vam trobar Coleoptera, Leiodidae, Stygiophyes Latebricola (Jeannel)

Montse Roca, i Juli Serrano (S.I.E.)

La Gouffre Berger, fotografiada per Shone (3)

No ens cansarem mai d’admirar les esplèndides fotografies d’en Robbie Shone.

Fa pocs dies que el diari digital Mail Online publicà un reportatge de la Gouffre Berger amb el títol Journey to the centre of the earth, il·lustrat amb una sèrie d’imatges d’en Robbie. 

Aquest reportatge ha causat un cert estupor entre els espeleòlegs francesos que tot i admirant la magnifica feina fotogràfica, adverteixen que algunes fotos no semblen correspondre a la cavitat. Amb seguretat la segona foto correspon a la Grotte Gournier!

Certament que l’errada o errades, potser inconscientment, és exclusivament atribuïble a la redacció de la publicació, ja que en la web de Robbie aquesta imatge no apareix en la seqüència de la Berger.

http://www.shonephotography.com/

Aprofitem la circumstancia per inserir alguna de les imatges que no aparexien en els nostres anteriors articles:

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/09/gouffre-berger-per-robbie-shone.html

http://espeleobloc.blogspot.com/2011/09/robert-shone-al-goufrre-berger-2.html

Graller de Potestats (Lleràs 5)

Per arribar a aquesta petita cavitat, hem de deixar el vehicle al mateix aparcament que per anar a la Cuberes. Caminant per la pista, direcció a la Cuberes i al cap de pocs metres es creua el Barranc de les Boigues, el remuntem uns 200 mts. fins que es divideix en dos, s'agafa el de l'esquerra en el sentit de la marxa, cal caminar uns 300 mts. més i a uns 10 mts. sobre el tàlveg i a la dreta segons el sentit de la marxa, es troba la cavitat. 

  

Cal dir que durant tot el trajecte hi ha un tub de PVC negre que cal seguir i que s'acaba just a l'últim ressalt abans del graller.

El cami es bastant complicat per la gran quantitat d'esbarzers i vegetació que hi ha. 

UTM (ED50) X = 325198  Y = 4683348 

Es tracta d'una única galeria descendent, d'uns 30 mts. de longitud. Cap al final de la cavitat hi han racons amb nombroses i variades formacions. 

La fauna trobada va ser:

Isopoda, Trichonisciade 

Coleoptera, Leiodidae, Speonomites crypticola (Jeannel)

Montse Roca, i Juli Serrano (S.I.E.)

L’Esplugallonga (Lleràs 3)

Per arribar-hi sortim del PK de l'entrada de Serradell per el corriol que passa per sobre la Font Freda i creua el torrent de La Llau de la Font i seguim direcció cap a l'Est.

Abans d'arribar al torrent que puja cap a la cova de l'Espluguell i Roques de Llenaspres, hem d'abandonar el corriol, i, sense cami, anar direcció cap a munt a buscar el peu del cingle on trobarem la gran bauma.

UTM (ED50): X= 327287, Y= 4683159, alt. snm: 1039m.

El primer que crida l'atenció es la construcció d'una escala de pedra just al barranc, que, tot i que ara no porta enlloc, deixa endevinar la grandaria que tindria la construcció, de la que queden algunes separacions de pedra i senyals a les parets dels pisos superiors. Te una longitud de 120m per uns 12 d’ample.

Montse Roca, i Juli Serrano (S.I.E.)

L’Espluga de Sorta (Lleràs 4)

En els recents articles s’ha descrit l’Espluguell i l’Esplugallonga, tot i a la mateixa canal, hi domina l’espluga de Sorta, formant part d'un conjunt de restes medievals de caràcter alhora defensiu i civil, que palesen un hàbitat troglodític que aprofita les grans balmes i coves de la regió. 

Pep Coll, l'escriptor de Peramola, recull una llegenda sobre l'antic poblament instal·lat a Sorta. Com moltes llegendes d'arreu del país, se situa en el temps dels moros:

A Sorta hi havia un poble cristià que havia quedat assetjat pels moros, que habitaven a la cova del davant, la d'Esplugallonga. Els cristians estaven a l'última pregunta, gairebé sense aliments. En aquell moment, se'ls va acudir un estratagema: van agafar l'última vaca que els quedava, li van fer empassar tot el blat que els quedava, i quan ja estava ben peixada, la van estimbar pel penya-segat que s'obre dessota la cova de Sorta.

Quan els moros assetjadors van veure caure la vaca, convençuts que s'havia estimbat per accident, es van trobar l'animal mort i amb les entranyes farcides de blat. Això els va desanimar: si els de Sorta es podien permetre alimentar les vaques amb blat, és que tenien recursos sobrers per donar i per vendre, així que van desistir del setge i van abandonar la vall de Serradell. Mentre marxaven vall avall, els de Sorta sortiren rere seu i els van atacar per darrere, fent-ne una bona estossinada. 

Com diu Pep Coll, a La vaca de Serradell, Així va acabar, segons la llegenda, la dominació àrab d'aquestes terres de la vall de Serradell.

V Seminari d'Espeleologia Subaquàtica

Espeleosub a l’Herault (France)

Espeleòleg i especialista subaquàtic, l’anglès Joe Hesketh, en un recent viatge al sud de França (prop de Montpeller) va obtenir força material, i de bona qualitat en diferents cavitats, des de l’estreta Rodel fins la gegantina Gouneyras, que probablement podrien convertir-se en diversos curtmetratges independents. Però de moment ens ofereix un breu vídeo “treaser” (de mostra) que ens plau inserir en l’Espeleobloc.

El vídeo