En els recents articles s’ha descrit l’Espluguell i l’Esplugallonga, tot i a la
mateixa canal, hi domina l’espluga de Sorta, formant part d'un conjunt de restes
medievals de caràcter alhora defensiu i civil, que palesen un hàbitat
troglodític que aprofita les grans balmes i coves de la regió.
A Sorta hi havia un poble cristià que havia
quedat assetjat pels moros, que habitaven a la cova del davant, la
d'Esplugallonga. Els cristians estaven a l'última pregunta, gairebé sense
aliments. En aquell moment, se'ls va acudir un estratagema: van agafar l'última
vaca que els quedava, li van fer empassar tot el blat que els quedava, i quan
ja estava ben peixada, la van estimbar pel penya-segat que s'obre dessota la
cova de Sorta.
Quan els moros assetjadors van veure caure la
vaca, convençuts que s'havia estimbat per accident, es van trobar l'animal mort
i amb les entranyes farcides de blat. Això els va desanimar: si els de Sorta es
podien permetre alimentar les vaques amb blat, és que tenien recursos sobrers
per donar i per vendre, així que van desistir del setge i van abandonar la vall
de Serradell. Mentre marxaven vall avall, els de Sorta sortiren rere seu i els
van atacar per darrere, fent-ne una bona estossinada.
Com diu Pep Coll, a La
vaca de Serradell, Així va acabar, segons la llegenda, la dominació àrab
d'aquestes terres de la vall de Serradell.
Només a titol informatiu: en Pep Coll és de Pessonada. El que és de Peramola és en Joan Obiols, també escriptor especialitzat en la vida al Pirineu.
ResponEliminaAlfred Montserrat Nebot