dissabte, 10 de març del 2012

Guía de cavidades y arte rupestre. Río Martín


Guía de cavidades y arte rupestre del Parque Cultural del Río Martín. Teruel

263 pàg., color, 280x170 mm., (2012)
Edició, Asociación Parque Cultural del Río Martín, Ariño, Teruel
ISBN: 978-84-935146-3-1

De nou.el dinàmic Centro de Estudios Espeleológicos Turolenses ens ofereix una obra impresa fruit, principalment, de la seva pròpia recerca i dels seus treballs de camp.

No és gens habitual que es publiqui una guia monogràfica sobre cavernes d'una determinada zona. Tampoc en un format adient per a la seva consulta in situ. A més, amb una forta enquadernació i bon paper.

Però, el més important de qualsevol obra és el contingut. Aquí trobarem concises introduccions, elaborades per reconeguts especialistes dels diferents temes, que obren els capitolis específics de les guies de cavitats.

Les cavitats són ordenades per termes municipals. Les fitxes es composen amb, situació geogràfica, topografia, accés, descripció i història, complementades amb bones fotografies.

El llibre tanca amb annexes de glossari, el que facilitarà la comprensió dels interessats en visitar i conèixer aquesta peculiar zona, i una extensa bibliografia temàtica.










CENTRO DE ESTUDIOS ESPELEOLÓGICOS TUROLENSES


Text, María Teresa Fernández Martín, Francisco García Ezpeleta, Ramón Gil Azuara, Juan Carlos Gordillo Azuara, Enric Porcel i Caro, José Royo Lasarte.

Articles especialitzats, José Ignacio Canudo Sanagustín, Gloria Cuenca Bescós, Diana Ramón Del Río.

Fotografies, Juan Carlos Gordillo Azuara, Begoña Pastor Moreno, Juan Paz Peralta, José Royo Lasarte.

Topografies, Centro de Espeleología de Aragón, Espeleo Club El Farallón, Grup d'Espeleologia de Badalona







divendres, 9 de març del 2012

Novetats a la Font Mentidora. GEB 04.03.2012

Nova Exploració del  G.E.B a la Font Mentidora dels Freixes 

Desprès de la immersió al forat de l'Or, fem nit al Pallars i a l’endemà decidim anar a revisar el sifó de la Font Mentidora dels Freixes (Imma Mochón, Xavi Soler, Jose Amaya, Joel) aquest sifó havia estat explorat parcialment per en, Diego Ferrer (GEB)1980, Albert Martinez (ERE) 1983 i per en Josep Guarro (comissió tècnica de espeleosub) 2008. aquest cop hem dut dos ampolles de 10l a 220bar i un vestit humit.
La cova te algunes formacions

Un cop realitzatdes les comprovacions del material, inicio la immersió, a pocs metres hi trobo la primera bombolla, la cavitat va descendint lentament fins arribar a -5 m, moment en el que arriba a la zona on la cova te dos possibles continuacions, la que continua per l'esquerra es la que te el fil guia muntat per en Diego Ferrer o l'Albert Martínez,(no ho sabem segur) aquest tram continua per una mena d'esquerda que va girant cap a la dreta fins arribar a la segona bombolla, i la continuació per la dreta, que es la secció que va trobar en Josep Guarro l'any 2008.

Aquesta és una opció mes apropiada, així que agafo aquesta opció, és una mena de xemeneia d'uns 2m de diàmetre amb les parets cobertes de fang, no hi cap fil guia instal·lat i te un recorregut d'uns 6 metres , instal·lo el meu carret i començo a pujar m'entres les bombolles que el regulador deixa anar van embrutant tota la secció, en arribar a la bombolla veig uns metres enllà al final del fil guia del Diego o de l'Albert, passo un petit obstacle per arribar fins al fil guia antic, observo que la cova te continuació.

Continuació de la part submergida
En aquest tram la cova te unes dimensions d'uns 2m x 4m, i va continuant sense agafar gaire fondària, vaig avançant fins que el fil del carret s'acaba.

Observo que un parell de metres mes enllà hi ha una altra bombolla, trec el cap a fora l'aigua i veig que la part submergida acaba aquí, al final de la galeria seca es veu una possible continuació.

Possible continuació de la cova?
La temperatura de l'aigua es força freda i tinc les mans gelades, així que decideixo que es hora de tornar, el camí de retorn cap a la segona bombolla es força net, però la tornada per la xemeneia que va trobar en Josep es complicada degut a la poca visibilitat, i decideixo tornar pel fil antic, en total he estat 45 minuts dins l'aigua, amb una temperatura de 7ºC i una fondària Màxima de -7m.


En breu tindrem que tornar per comprovar si existeix una continuació per la tercera bombolla i aixecar la topo, de nou, gracies a tots, i en especial al Xavi, Imma, Jose.

Joel ( G.E.B )


Nota anterior a l'Espeleobloc sobre el sifó de l Font Mentidora
http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/el-sif-de-la-font-mentidora.html

dijous, 8 de març del 2012

Novetats al Forat de l'Or GEB 03.03.2012


Noves Exploracions del G.E.B al Forat de l'Or 
Aquest cap de setmana  passat (3 i 4 de Març 2012 ) vam tornar a anar al  Forat de l'Or, aquest cop a topografiar la galeria "Ferran Marquès" i la galeria "G.E.B. 2012" a banda d'aquestes feines en Joel va  connectar el sifó 1 amb el sifó 2, poguent demostrar que no es tracta d'un sifó diferent sinó, que son un sol sifó per amb diferents galeries que s'ajunten al cap d'uns metres, es per això que creiem que s'ha de corregir la nomenclatura de sifó 1,sifó 2 i sifó 3 per a sifó 1A,1B,1C, almenys aixi'ns quedara reflectit a la nostra topografía, cal dir que el sifó 1C encara no hem pogut connectar-lo.

Uns moments abans de iniciar l'immersió


Vídeo de la bombolla que surt a la topografia feta per Xavi Garza.


Vídeo arribant a la Galeria "Ferran Marquès"


La espera es fa mes curta si es fa en bones condicions
Aquí teniu un petit croquis:

Desprès de realitzar la connexió del sifó 1A amb el 1B, la cova va quedar força bruta i es per això que el diumenge ens vam desplaçar fins al sifó de la Font Mentidora dels Feixes per realitzar una revisió

Petit vídeo del tipus de percoració

De nou, vull agrair la col·laboració de: Laura Vera, Imma Mochón, Xavi Soler, Jose Amaya, Ferran Marquès, Felipe M Perez, i Jose Ll Moldes.

Joel ( G.E.B )

dimarts, 6 de març del 2012

Topografiant la Wind Cave



La topografia d’una gran cavitat laberíntica i amb diversos nivells, que constitueixen un “gruyere” amb bucles que cal compensar en les tres dimensions, es una tasca feixuga que cal afrontar amb mètode i constància. En la Wind Cave des de la seva descoberta en 1881 hi han participat centenars d’espeleo-topografs “voluntaris” amb decenes de milers d’estacions, i encara ara, any darrera any es succeeixen les campanyes topogràfiques que van incrementant el seu desenvolupament, per les que evidentment, cal muntar bivacs subterranis. Estudis barometrics suggereixen que la part coneguda està lluny encara del seu volum potencial.



En aquest cas no es tracta d’una cavitat còmoda, els seus conductes son generalment de petita dimensió i amb una única entrada natural.


Des de la conversió del seu entorn i el perímetre circumdant, en Parc Nacional, s’ha condicionat com a be cultural de gran interès i amb l’habilitació turística d’un tram de la cavitat s’han obert altres accessos, que representen alguna millora per l'exigent tasca dels topògrafs i exploradors.

Per això felicitem efusivament als que han dut a terme els treballs topogràfics de la Wind Cave als USA, que amb els seus més de 220 quilòmetres de recorregut la situen en un cinquè lloc entre les cavitats més llargues del mon.

Mammoth Cave System           627644
Jewel Cave                              253246
Sistema Ox Bel Ha                  233086
Optymistychna                        232000
Wind Cave                               220512

Disposant del model númeric projectat de les poligonals realitzades, encara hi ha el problema d’aconseguir una representació suficientment intel·ligible.

Comparant el sistema que podríem dir-ne clàssic i l’acolorit i amb transparències que han adoptat, és evident que han aconseguit una bona solució, que gestionen a través d’una aplicació GIS, que varen exhibir en el darrer Congrés Internacional d’Espeleologia celebrat a Kentuky.



Com que les caracteristiques del bloc no ens permeten presentar la totalitat del aixecament topografic en la seva veritable dimensió, us insertem una versió reduida (però “zoomable”) que tot i no mostrant-nos les transparències, confio que us donaran una bona idea del treball realitzat.




Vídeo sobre la Wind Cave National Park



Afegim un document en format Scribd sobre la utilització del GIS per avaluar el desenvolupament potencial de la cavitat.



dilluns, 5 de març del 2012

Tres petites cavitats del Pla d’Ardenya


El primer dia de març (01.03.2012) tretze del grupet d’Espeleo Dijous anàrem de visita matinal al Pla d’Ardenya a Vallirana: Dolors, Jaume, Julio, Jordi, José, Josep, Josu, Lluïsa, Montse, Pere, Ricard, “Víctor” i “Visu”.

Dos companys, després d’esmorzar a Cal Doctor, s’en van adduint compromisos dubtosos, amb que ens quedem sense dos bons fotògrafs, tot i que fer-hi fotos es un dels objectius tradicionalment implícits d’aquestes sortides.

En primer lloc, per si encara algú ho ha oblidat, recordeu que no sempre es guanya temps escollint el camí mes curt.


Avenc T-38
El pas estret que hi ha just en els primers metres de la cavitat fou suficientment selectiu per tal que només entresin tres companys (Julio, Lluïsa i Montse)... i sense càmera fotogràfica.


Avenc del Trio
En Jaume ens volia demostrar que contràriament al que figura al “Catàleg Espeleològic del Massís de l’Ordal” publicat per en Francesc Rubinat el desembre del 2004 com un EspeleoSie monogràfic, aquest petit forat no podia estar “tapat per pistes o carreteres”.


En efecte la cavitat encara existeix i tal com sospitava en Jaume, un dels seus descobridors quan formava part del EIE, fins i tot seria possible treure-hi pedres per tal d’aprofundir-lo. Capturarem un exemplar d’aranya.

Aprofitem per publicar la topografia original de l’any 1969, en la que encara hi figura un gran bloc en la boca que ara ja no hi es.


 A tall d’anècdota, ja sortíem d’aquest petit pouet, quan fruit d’una sorprenent “casualitat” apareix el “kiku” que tot passejant per les proximitats, i orientat pels nostres companys que iniciaven l’exploració del T-38, ens feu una visita de cortesia, tot prenent bona nota de les coordenades del Trio.


Avenc de les Runes
La seva boca estava mig tapada per unes banques, que vam tornar a situar en finalitzar la visita. El pou està recobert per una colada que podria ser més bonica si no fos per l’estat general de sequera i descalcificació de tota la vertical. També vam poder recollir un nou exemplar de Meta, amb tota probabilitat bruneti, de manera que ja podem donar per finalitzada les captures destinades al projecte Meta menardi 2012 en aquests relleus de Garraf-Ordal.