Situació
Tot i que és situa dins del terme de Coll de Nargó,
cal sortir des d’Organyà, direcció Montanisell. Tot l’itinerari està ben
senyalitzat. Seguim per una pista en bon estat que els dirigeix als Prats, i després
la desviació a l’esquerra prop del Mas del Pitarell, i finalment una nova
desviació a la dreta que finalitza en l’entrada de la cavitat.
Toponímia
Inserim el detallat comentari del company
Ferran Alexandrí publicat al seu bloc amb el títol: La cova de l’Ormini i el bol
d'Armènia
"La cova de l'Ormini o Bulurmini té un nom molt
especial (fins i tot n'hi ha altres variants a l'Alt Urgell, com les coves de
l'Olimini, a Coll de Nargó; la cova de Boli Ermini o de l'Oli Ermí, a Valls d'Aguilar).
Coromines (DECLC, bol) observa l'expressió composta bol d'Armènia o bol
armènic, usada en el segle XV en les variants bol armeni o bolarmini,
boliermini, bolermini, boli ermini, bolo armini (DCVB).
El bolarmeni ha estat cercat en mines i
coves del País Valencià, i així ha quedat com a denominació de moltes coves
(sovint alterat per la influència d'alumini, mina i bol: cova del Bolimini, a
Vilafamés; cova del Bolumini, a Benimeli, Beniarbeig, Sanet i Alfafara. El
significat amb referència a Vilafamés l'aportava Espinalt l'any 1786: "una
cueva en la cual hay un mineral que llaman bolarminio, que és roca semejante al
nácar: con el agua que tiene la cueva se forma una pasta de que usan bastante
los boticarios". Amb aquest significat prossegueix el DCVB: "Espècie
d'argila ferruginosa vermellosa (del llatí BOLUS ARMENICUS)".
La cova de l'Ormini ha perdut el bol, però
l'altre nom pel qual és coneguda no ens deixa confusió, i no podem identificar
ormini com l'ormí o sàlvia romana, sinó com bol d'Armènia: barreja d'òxid
de ferro natural, d'argila, de silicat càlcic i de silicat magnèsic, amb una
coloració que va del gris a l'ocre clar, i fins al vermell fort, passant per
uns tons taronja (DE). Segurament aquesta cova era coneguda per la presència
d'aquest mineral."
Antecedents
Apareix citada en el Diccionario de Pascual Madoz
(1845-1950), i explorada biospeleològicament el 1910 /Faura i Sans, Jeannel, Racovitza/.
La primera topografia es publica el 1978 per la SIE. De les recents
publicacions cal destacar el detallat i molt recomanable estudi d’en Ferran
Cardona publicat a l’Espeleobloc.
Les parets de la cavitat estan plenes
d’inscripcions, entre les que destaquem les del 1936 el que podria suposar que
serví d’amagatall en la guerra incivil...cal constar que en aquelles èpoques per
accedir-hi a la primera sala ja calia descendir un pou de 7m.
La cavitat
Essencialment està constituïda per dues sales de
27x15m i 36x18, enllaçades per una rampa de forma irregular. Sovint uns
voluminosos conjunts estalagmítics subdivideixen els recintes. Tot i que un
itinerari complert pot ser més gran, topogràficament la cavitat mesura 160m de
recorregut i 27m de desnivell.
L’ennegriment
Una pàtina de color negre apareix colorant indrets
i concrecions, que tal com hem descrit en aquest bloc referint-nos a d’altres cavitats
(Cova Cambra, Muricecs, etc), que podria correspondre a una pigmentació per òxid
de manganès. També mostrem diversos exemples on veiem la transició en
fistuloses de trams totalment ennegrits als que segueix un creixement posterior
sense coloració.
.jpg)
El condicionament
Per un projectat condicionament “turístic” fa
anys que es construí una caseta i porta reixada cobrint el pou d’entrada i tres
trams d’escales metàl·liques i baranes de tub equipen els desnivells principals
i una mena de passamans que uneixen els trams d’escales segon i tercer. L’estat
actual d’aquest equipament està prou deteriorat, amb trams descalçats i força
rovellat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.