El dimarts 6 d'aquest mes de novembre, un grup de biospeleòlegs de l'Associació Catalana de Biospeleologia hem estat a França, a la sala de la Verna, col·laborant en un projecte d'estudi dels coleòpters cavernícoles del gènere Aphaenops que colonitzen el complex de la Sima San Martín.
 |
| Situació de la Verna, a uns 6 km de Ste. Engrace |
Les mides de la sala de la Verna són: Diàmetre 250 m i alçada
màx. 190 m. El túnel artificial de l'EDF rebenta a 100 m del fons i a 90 m del punt més alt del
sostre, pel que la situació és idònia per tenir una molt bona perspectiva.
 |
| Secció vertical de la sala de la Verna, vista des del mirador de més a la dreta (entrant) del tunel de l'EDF |
Els sis components de la sortida han estat: Agustí
Meseguer; Floren Fadrique; Jordi Comas; Francesc Alfambra i Lluís Auroux.
Els biospeleòlegs francesos Arnaud Faille i Charles
Bourdeau, des de fa ja dos anys estan treballant en un projecte d'estudi dels
Aphaenops, gènere de coleòpters cavernícoles que es troba repartit pels
pirineus i alguna zona propera, en la seva majoria al vessant francès.
Coincidint amb la darrera visita que l'Arnaud i en Charles feien a la sala de
la Verna, ens van proposar d'acompanyar-los, el que vam acceptar
immediatament.
-Aphaenops loubensis
-Aphaenops euskalduna
-Aphanops cabidochei
-Hydraphaenops vasconicus ssp. delicatulus
 |
| D'esquerra a dreta: els tres Aphaenops que es troben a la sala: loubensi; euskalduna; cabidochei i a més l'Hydraphaenops vasconicus ssp delicatulus, tots a la mateixa escala |
 |
| El dia 6 al matí, a l'hotel La Saisson, en Floren Fadrique i l'Arnaud Faille preparant la feina del dia |
 |
| El permís per accedir en cotxe fins la porta de la Verna |
 |
| L'aparcament, esquerra i la porta del tunel, a la dreta |
La oportunitat era única. Es tractava de poder estar
dins la sala fent un comptatge del nombre de
coleòpters dels gèneres Aphaenops i Hydraphaenops que s'anessin trobant en una
sèrie de zones d'atracció (en podríem dir paranys ) en que els coleòpters són
atrets per esquers vius.
Ho expliquem millor: Aquesta mena de coleòpters són depredadors, només
mengen altre fauna viva. Podrien estar envoltats d'aliments morts i es moririen
de gana. Imperativament han de caçar. Així doncs, se l's ha de presentar una
"safata de menjar" a base de petits artròpodes vius que els atrauen. Aquests solen ser col.lèmbols i àcars. Però
aquests artròpodes també els hem d'atraure amb la finalitat de que siguin
menjats pels Aphaenops. Es tracta d'aconseguir una part de la cadena tròfica
que ens interessi. Així doncs, el sistema és el següent:
-Es busquen troncs de fusta que ja estigui en un alt
grau de descomposició. Els que s'han utilitzat van ser portats de l'exterior. En alguns dels llocs
escollits, junt amb els troncs també s'hi va depositar molsa que és un bon
atraient per la fauna
-Es dipositen en llocs que sempre estiguin mullats
per degotalls o filtracions
-Aquesta matèria, junt amb els fongs que els van
recobrint, és l'atraient d'uns primers ocupants: col.lèmbols i àcars
-Aquesta fauna inicial és l'atraient dels coleòpters
Aphaenops
-En diferents èpoques de l'any (cada 3 mesos) es
porta a terme el comptatge dels coleòpters, el que ens donarà com a resultat el
grau de poblament de la cavitat (en aquest cas de la sala), així com la
incidència que les visites poden tenir sobre la colonització. Desprès del
recompte, els individus es retornen a la llibertat. Aquests comptatges sempre
són en les mateixes zones habilitades, a la fi de comprovar les variacions
 |
| La caseta-acolliment, al costat del tunel |
 |
| Els 8 components del grup: D'esquerra a dreta, Ll. Auroux; A. Meseguer; F. Alfambra; J. Comas; F. Fadrique; O. Escolà; A. Faille i Ch. Bourdeau a punt d'entrar |
 |
| Una zona del tunel artificial, amb restes antigues |
Una de les finalitats del treball consisteix en
comprovar en aquestes poblacions, la influencia del "contacte" amb
les visites, siguin espeleològiques o turístiques. La fauna cavernícola, en
particular els Aphaenops, han anat passant per diferents adaptacions evolutives
que els ha portat a quedar atrapats en un ambient de factors climatològics que
es mantinguin estrictament constants, en especial temperatura i humitat, sense
oblidar-nos de l'absència de radiació lumínica. La interferència humana sempre
ocasiona alteracions en aquests factors, i si els canvis ocasionats són
importants, poden portar al seu desplaçament fora de la sala i fins i tot la
seva extinció localitzada.
Tot i el que s'ha dit, i que el nombre de visites és
important, no sembla ser que hi hagin problemes d'aquesta mena. A falta
d'acabar el treball i treure'n conclusions, sí que hem vist durant la visita
que són relativament abundants, fins i tot en llocs molt propers als que es
reuneixen les persones durant les visites de caire més "turístic".
 |
| La primera zona de compteig, just on el tunel rebenta amb la sala |
 |
| Aphaenops cabidochei. Foto A. Meseguer |
 |
| Dipositant els coleòpters en una safata de porexpan, per fer.ne el compteig |
 |
| Els bolets també colonitzen la sala. Foto: A. Meseguer |
Desprès de baixar fins el fons de la sala, només amb
la nostra il·luminació personal, vam poder gaudir de la visió de la sala
sencera il·luminada. Va ser fantàstic!
La instal·lació de la xarxa d'il·luminació, cal dir
que està feta amb tota l'exquisidesa possible. S'ha mantingut un nivell de llum
baix, però que desprès d'uns moments en que els ulls ja s'hi ha adaptat, és més
que suficient per "digerir" visualment els 3,6 milions de metres
cúbics que tenim davant nostre.
Un detall molt bo és que escampats per tota la
sala hi ha una dotzena de maniquins de persones,que convenientment il·luminats
permeten donar-nos una idea molt exacte de les proporcions en cada punt.
En total haurem vist un centenar de coleòpters entre
tots els esquers de fusta, dels quals aproximadament el 90% són cabidochei; un
6% són loubensi; un 5% són Hydraphaenops i un 2 % són euskalduna. Aquesta
quantitat és un somni per qualsevol biospeleòleg, més encara quan aquest grup
és un del més evolucionats i dels més característics de la fauna cavernícola.
 |
| L'Arnaud Faille al fons de la sala cercant fauna |
 |
| La galeria del riu, just sobre l'embassament |
Des de l'accés del túnel a la sala es poden fer
alguns recorreguts sense gaires complicacions, diem-ne anar a fer el tafaner,
com són el fons de la sala ; l'embassament per aprofitament de l'aigua, i
l'inici de la galeria per on arriba el riu. Nosaltres, pel fet d'estar sols i
sense cap guia, no ens podíem exposar a tenir qualsevol ensurt i carregar-li la
responsabilitat i sols van entrar uns centenars de metres a la galeria del riu.
L'accés a la galeria del riu és molt fàcil, ja que hi ha barres
clavades a la paret i cables i cordes a mena de passamans. La tubera que surt
de l'embassament fins la central hidràulica, porta un cabal de 860 l/s i deixa la resta al riu que baixa per la cascada, ja dins la sala.
 |
| Algunes de les modalitats de visita, en els fulletons divulgatius |
 |
| La gran sala, fotografia de conjunt |
Una activitat sense gaires problemes, que recomanem a tots els amants de l'espeleo. A la pàgina web http://www.laverna.fr trobarem tota la informació necessaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.