A
la revista Pedra Seca, nº 97 del setembre del 2012, especialitzada en tot el que
sigui d’aquest art constructiu, s’ha editat un article d’en Gener Aymamí LA BARRACA DEL PLA DE CAMPGRÀS AL MASSÍS
DE GARRAF (BEGUES) en el que parla
del “refugi” de pedra seca, de la zona, segurament la més freqüentada i coneguda
pels espeleòlegs, al menys els que els anys 60 i 70 fèiem activitats en aquest
massís. És reprodueix literalment l’article i les fotos.
LA BARRACA DE PLA DE CAMPGRAS AL MASSÍS DE
GARRAF (BEGUES)
Enmig del massís de Garraf,
concretament a la dolina de Campgras, antic camp de conreu, fa molts anys en
desús, es trova
aquesta
barraca foto camp que en la dècada dels anys seixanta i setanta del segle
passat encara havia estat emprada per a sojorn dels espeleòlegs i que en
l’actualitat presenta un bon estat exterior, però amb el sostre enfonsat.
 |
| Estat actual amb el sostre ensorrat |
Es tracta d’una barraca
doble, també esmentada com a bessona-composta, que pel seu aspecte era coneguda
com els “iglús” o els “ous”. Segons el catàleg efectuat pel Centre d’Estudis Beguetans
l’alçada màxima conservada és de 2,40 metres, exteriorment mesura 9,88 m per
5,15 m i a l’interior la de la dreta té 3,40 m i la de l’esquerra 3,25 m. Les
parets de la barraca són atalussades i les dues cel·les estan comunicades per
un passadís de 1,21 m d’alçada i 0,43 de llargada.
Al darrera de la barraca hi
ha el corral que a meitat del segle passat ja estava enrunat.
A la foto núm. 1, que data
dels anys seixanta, podem veure un campament d’espeleòlegs i al darrera la
barraca.
Gener Aymamí
 |
| Aspecte exterior de la barraca. Estat actual |
 |
| Campament espeleològic al Campgrás (foto nº 1) |
La
foto del campament en que es veu la barraca, ja va ser publicada en un article
al bloc Espeleobloc el 4 de març del 2012, concretament L’Avenc
dels corrals de Campgràs i la Cova del Pit-Roig: dues noves cavitats al Garraf?, un treball
sota l’autoria del mateix Enric Porcel.
M’he posat en contacte amb l’Enric, l’autor de la
foto del campament i ha explicat quelcom més de la fotografía. Explica que...
El que mira a la càmera es diu José Carrillo; El que està d’esquena és en Pepe Ros, i el que es veu al fons és Antonio Pizarro.
La foto la vaig fer l’any 1976, dins del curs d'Especialista en Espeleologia que impartia la O.J.E. Es va fer un campament d’uns 4 dies al pla del Campgràs aprofitant les vacances de Setmana Santa.
El que mira a la càmera es diu José Carrillo; El que està d’esquena és en Pepe Ros, i el que es veu al fons és Antonio Pizarro.
La foto la vaig fer l’any 1976, dins del curs d'Especialista en Espeleologia que impartia la O.J.E. Es va fer un campament d’uns 4 dies al pla del Campgràs aprofitant les vacances de Setmana Santa.
Malhauradament de les cabanes de Pedra Seca del Campgràs (anomenades "igloos" pel col·lectiu espeleológic) apenes existeixen fotografies, i a aquesta surten de casualitat al fons.
La
majoria de barraques de pedra seca s’aixequen pel sistema de filades
succesives, adelantant cada filada per sobre de l’anterior, és el mètode de la
falsa bòveda. D’aquesta manera es va formant la bóveda fins tancar-la del tot.
Podem comparar les dues fotos de barraques ensorrades, la del Pla de Campgràs
(virat a sèpia per apropar-nos més a l’època, i una altre de referencia i
veurem que la técnica constructiva és la mateixa.
 |
| Una barraca ensorrada de Sant Feliu de Codines. Veiem la similitut constructiva |
a.JPG) |
| Clàssica barraca de pedra seca al mig d'una vinya. Barraca de can Vaca, Sant Feliu de Codines |
Avui
dia hi ha nombroses associacions i grups que es dediquen a l'estudi i a la
preservació i reconstrucció de les edificacions de pedra seca. Seria molt llarg
donar adreces, però només cal entrar en qualsevol cercador i trobarem centenars
d'entrades que ens donaran tota la informació que desitgem.
Sobre l'actual estat d'ensorrament, en corren
moltes versions. Es diu que es va ensorrar per explosions de pots de carbur,
molt a la moda d'aquell temps. Semble ser que els del Parc la van reconstruir,
però també es diu que més endavant la van aterrar perquè no es podés dormir al
seu interior. Difícilment en sabrem la veritat, a menys que es comencin a
omplir els comentaris
de l'article. I tot i així...
Sobre la qüestió de l'esfondrament, trobo difícil que hagi estat a causa de l'explosió d'un pot de carbur, en tot cas hauria d'haver estat un bidó, com a mínim. Estaven molt ben construïdes, i veig poc probable un ensorrament natural.
ResponEliminaPotser el causant va ser algú interessat en què els espeleólegs no passessin les nits allà, com era el costum.
Els comentaris de l'epoca deien que va ser intencionat per part de l'empresa que construia l'abocador del Garraf, ja que els espeleolegs, com diu l'anterior comentari, eran un problema per la seva militant oposició contra l'atemptat ecològic perpetrat per les administracions franquistes.
ResponEliminaLa oposició de tot el colectiu espeleologic a l'abocador els va fer molt mal als politics i especuladors de llavors.
Evidentment aixo de l'esfondrament per una explosió de carbur,no es creible, si fos veritat (que no ho es) se hauria esfondrat únicament ún dels igloos, no tots dos.
ResponEliminaEs va fer a consciencia perque els espeleolegs no pernoctessin allà, ja que feien nosa a les obres de l'abocador.
Per altra banda no estaria de més, que, tal com se ha parlat a vegades, es pogues reconstruir aquests sostres. La participació dels amics especialistes en pedra seca, com els del Centre d'Estudis Beguetans i ajut del Parc del Garraf seria fonamental.