diumenge, 27 de març de 2011

Eiriesenwelt, el mon dels gegants de gel


L’amic Lluís Auroux ha provocat aquest article enviant-me el PowerPoint que incrusto a continuació:

Aquesta cavitat constitueix un dels principals atractius turístics de la regió austríaca de Salzburg amb més de 200.000 visites anuals, que recorren el tram gelat inicial d’un quilòmetre dels més de 42 coneguts actualment.



El naturalista Anton Posselt fou el seu primer explorador el 1879, que va aconseguir internar-se aproximadament 200 metres fins el punt conegut Posselt-Kreuz (Creu de Posselt). El 1913 Alexander von Mörk, aconsegueix superar Grossen Eiswall (La gran paret de glaç) i descobreix una sala gegantina que posteriorment rebria el seu nom. La seva última voluntat va ser que se li enterrés en Eisriesenwelt.


Des de 1919 l'advocat salzburgués Friedrich Oedl (1894-1969) va impulsar la continuïtat de les exploracions. L'agència per a la conservació dels boscos austríacs, Österreichischen Bundesforste, és la propietària legal d'Eisriesenwelt, i l'associació espeleològica Verein für Höhlenkunde de Salzburg és l'arrendatària provisional. El 1928 després de la creació d'una societat de responsabilitat limitada pròpia (Eisriesenwelt-Gesellschaft m.b.H), el president del qual va ser el Dr. Oedl, l'acord entre ambdues entitats es va convertir en un contracte a llarg termini. Els ingressos que renda Eisriesenwelt són emprats en l'exploració e investigació de la cavitat. La Bundesforste, com a propietària, rep un percentatge anual dels ingressos que es recapten amb les entrades.



La formació de la gelera

Dels diversos tipus de geleres subterrànies, Eiriesenwelt constitueix un tipus dinàmic que funciona per l’efecte xemeneia relacionant les corrents d’aire que a l’hivern penetren per la boca inferior refredant-la per sota dels 0º, amb les infiltracions hídriques de la primavera que en contacte amb aquestes baixes temperatures es converteixen en gel.

Inserim uns documents que caracteritzen aquesta cavitat, analitzen el seu funcionament climatològic i estudien el seu gel com a marcador geocronològic.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.