Els espeleòlegs polonesos Kasia Biernacka i Marcin Gala ens demanen que publicitem el seu Calendari Espeleo pel proper any 2011.
Té un format de sobretaula A5 amb setmana a la vista, enquadernat amb una espiral al llom, imprès amb paper de 160g, amb alta qualitat offset, amb els textos en anglès.
Obert ens mostra a la dreta el dietari setmanal i a l’esquerra una fotografia. En total son 54 fotos recobertes d’una pel•lícula plastificada que ens mostren paisatges subterranis de les cavitats que han explorat a França, Hawaii, Hongria, Mèxic, Polònia i Espanya.
El venen a un preu de 15 euros + despeses d'enviament. Podeu fer la vostra comanda en aquesta l’adreça de Speleo.pl
Per gentilesa dels seus autors tot seguit trobareu incrustat en format Scribd una versió complerta en baixa resolució.
Tambè vaig comprar l’edició del 2008, però reconec que no el vaig utilitzar com agenda, de fet per a mi ja té suficient vàlua com àlbum fotogràfic i a més a més, era una petita contribució a la tasca espeleològica d’aquesta agradable parella en les seves exploracions arreu del mon.
En ple més d’agost és presentà aquesta guia de gran interés pels submarinistes i font de suggeriments pels companys espeleo-bussejadors Es tracta d'una publicació profusament il•lustrada, que sintetitza els resultats de 5 anys de treball dels seus redactors, els biòlegs Andreu Llamas i Pepi Cáceres. Aquest llibre és el primer número d'una col•lecció més àmplia que abastarà tot el litoral català.
La guia posa de manifest l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la zona: coves submarines, vaixells enfonsats, vertiginoses parets cobertes per boscos de gorgònies, comunitats de coral•ligen en les quals el corall vermell s'erigeix en protagonista, prades de posidònia, etc.
La preparació de la Guia submarina de les Illes Medes i la costa del Montgrí arrenca l'any 1997, data en la qual els mateixos autors van publicar la Guía submarina de la Costa Brava, que des de llavors es va convertir en un referent per al busseig a Catalunya.
Ha estat necessària una llarga investigació durant cinc anys de feina artesanal i científica per recopilar la informació i analitzar les dades disponibles d'aquest sector del litoral. Cents d'hores submarines per preparar els esbossos de les il•lustracions (que després s'han transformat en representacions hiperrealistes del fons realitzades amb ordinador i aerògraf), milers de fotografies submarines i terrestres (de les quals s'ha seleccionat una petita mostra), i una completa investigació de les fonts bibliogràfiques i els estudis científics.
Tot això sumat a les valuoses aportacions de dotzenes de bussejadors, instructors i estudiosos del mar en general; destaca especialment la decisiva contribució que han fet els professionals dels centres de busseig, grans coneixedors dels fons que visiten, que han donat el seu suport al projecte des del primer moment.
Sota l’optica espeleosub és un bon índex per la localització dels diversos tunels submarins citats, però tota la feina està per fer, cal rexplorar-los i topografiar-los espeleologicament.
La guia es presenta en dues versions (català/anglès i castellà/francès) i de moment nomès està disponible en el centres de busseig.
Característiques tècniques: • Format apaïsat (27,3 x 18 cm) • Enquadernació en cartoné • 184 pàgines en paper estucat • Referències a més d'un centenar de rutes submarines agrupades en quaranta punts d'immersió • 25 il•lustracions tridimensionals hiperrealistes • Més de 300 fotografies submarines i terrestres • Preu: 27 euros. • Editorial Anthias
Vídeo de Temps d'Aventura, que inclou un reportatge d'aquesta guia i del busseig a les Medes, des del minut 4' al 20'33"
Eric Establie continuat amb l’exploració subaquàtica de la Dragonniere du Gaud, a terres franceses de l’Ardeche, el diumenge a les 9,30h s’immergí al sifó equipat amb dos scooters, dos rebridres, un nou fil d’Ariadna de 450m.
D’aquest sifó ja havia explorat amb punt baix a -87 fins els 1.040 m on la galeria continuava remuntant més enllà de la cota -40.
Sobrepassada amb escreix l’hora de retorn, és dona l’alerta i l’espeleosocors francès assumeix l’operació a partir de l’alerta a les 21h. Les possibilitats d’auxili en un sifó d’aquestes característiques només es troba a l’abast d’un especialitzat i reduït grup d’espeleosubs.
Aviat responen equips francesos, italians i anglesos.
El primer intent pels francesos fins el punt de descompressió dels -52 a la 1h de la matinada de dilluns, retorna a les 2,30 h sense resultats.
Un segon equip per la tarda de dilluns, encara amb terbolesa, avança fins els 490 m sense poder aportar cap informació nova.
Dimecres un equip d’anglesos arriben fins als 780m on troben una acumulació de esllavissament que bloquegen la galeria. Dins d’ells i en posició sortida, troben incrustat el scooter de reserva de l’Eric, el que els fa suposar que constitueix un senyal de que no podent superar aquest pas, ha tornat cap endins, probablement a un punt interior amb galeries aèries.
Tot i que un nou equip espeleosub tornarà a reveure aquest tap, jutjat inicialment com molt difícilment desobstruible, ja s’han iniciat els preparatius per perforar amb maquinaria industrial un possible accés a la xarxa més enllà d’aquest punt.
Tot i les majors dificultats que concorren en aquest cas, cal recordar l’exitós rescat de les Vitarelles, que ens donen l’esperança de poder arribar el mes ràpidament possible fins aquesta presó natural on tenim a l’Eric.
Trobareu més informació de detall en aquesta adreça de l’espeleosocors francès.
I també en aquest fil de plogeesout.
Fotos: Spéléo Secours Français
A continuació incrustem quatre vídeos de la televisió francesa on s’informa de l’operació de rescat.
Us oferirem el desenllaç d’aquesta situació tan bon punt tinguem noticies contrastades.
De moment, fem patent el nostre recolzament a familiars, amics i companys, i ens sumem a l’agraïment per tots els que d’una manera o altre estan donant suport a aquesta extraordinària operació de socors.
L'amic Josep Cuenca ens fa arribar aquesta informació relativa a dues noves cavitats.
Amb motiu de les visites efectuades per a controlar la colònia de rat-penats de l’avenc de la Cala de Mora, malmès per la construcció d’un mur de formigó a la seva boca superior, es van trobar aquestes dues petites coves marines que restaven inèdites fins ara.
L’atemptat ecològic perpetrat per la Urbanització de la Cala de la Mora, va tenir les nefastes conseqüències de la desaparició de la seva colònia. Desprès de la denúncia interposada a Medi Ambient de Tarragona pels amics del Grup Ecologista GEPEC al respecte (veure post anterior), el funcionariat es va inhibir, i la boca superior de l’avenc continua inexplicablement tapada.
Les cavitats estan situades al terme municipal de Tarragona, a uns 9 kilòmetres al sud d’aquesta ciutat.
S’accedeix des de la carretera N-340, des d’una rotonda que mena a l’urbanització Cala Móra. Baixarem fins a la costa per l’Avinguda del Mediterrani fins el carrer més proper a la Cala de la Móra. A l’extrem nord de la platja ens endinsem al mar vorejant el penya-segat de roca, orientat perpendicularment a la platja, fins que aquest gira en angle recte, orientant-se en paral.lel a la costa. En aquesta zona, anomenada “la fonteta” es troben les dues cavitats indicades, que es poden reconèixer per l’obertura que s’observa a la roca del penya-segat a nivell de mar.
COVA DE LA CALA DE LA MÓRA núm 1.
Una boca de 4 metres d’amplada i 3 d’alçada ens dona pas a la cova constituïda per una única sala de forma circular.
Després de passar els 12 metres de recorregut observem una petita xemeneia sense continuïtat, formada a sobre d'una mena de esglaó. Al sostre tenim alçades d'entre3 i 4 metres. L’aigua ens arriba a la cintura i el terra que trepitgem es sorra.
COVA 1. Boca i entrada.
COVA DE LA CALA DE LA MÓRA núm 2.
Entrem a la cova per una amplia balma on observem una entrada triangular amb una escletxa que ve de dalt. La boca es de 0,80 metres d’amplada per 2,30 metres d’alçada, i l’aigua ens arriba fins al coll.
Una galeria orientada al sud ens porta després de recórrer 20 metres fins a una sala final on observem grans blocs caiguts del sostre; les alçades a la sala final varien entre 3 i 5 metres. En aquesta sala l’aigua ens arriba per sota dels genolls, la qual cosa ens indica que el terra de sorres ha anant ascendint una mica en aquest tram final.
COVA 2. Boca.
COVA 2. Galeria d' entrada.
Agraïm a Josep Cuenca i a Xavi Samarra del GEB aquesta informació.
Aquest dimarts 5.10.2010 en Julià Gonzàlez, Josep Pastor i Josep Ml. Victòria anàrem a les Escletxes de Papiol per tal que en Julià fes unes practiques de descens i ascens per corda passant fraccionaments.
El lloc és prou interessant des del punt de vista geològic on molt didàcticament es fa patent el lliscament de les rígides calcaries esculloses per sobre dels materials argilosos amb la multi- separació del bloc rocós per les fractures verticals que configuren una xarxa d’esquerdes i corredors.
Ha estat una sortida matinal tranquil•la i sense espectadors, en aquest lloc molt freqüentat per escaladors i també per alguns espeleòlegs, que han solcat totes les parets deixant una exagerada quantitat de instal•lacions, spits, parabolts, ancoratges químics, etc.
Accès per l’autopista A2, agafant la sortida de Molins de Rei cap a la Carretera Nacional 340 però desviant-se cap a carretera comarcal 1413 de Rubí i Sabadell. Passades les cases del Papiol d’Abaix es troba la cruïlla del Papiol que ens porta a la carretera / carrer del Carme que ens duu a la zona de les Escletxes i a la propera bòvila.
A continuació teniu una selecció de les fotos de l’exercici.
En l’Espeleobloc, ja hem publicat un anterior post sobre aquesta localització.
Pels interessats en la singularitat geològica incrustem la documentació de la geozona publicada per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
Fa uns mesos que els amics Mario i Laureano en nom de l’Espeleo Socors Aragonès ens proposaren fer es seves pràctiques de socorrisme d'enguany al Sistema de la Peña del Mediodía que ja fa anys que la SIE estem explorant.
No cal dir-ho que ens semblà molt oportuna, i ràpidament s’afegiren amb entusiasme entre d’altres en Francesc Subiranas i l’Eduardo Mir, doblement interessats per la seva condició d’exploradors actuals del sistema i alhora la vocació de espleosocorristes que professen.
Després de les oportunes visites de planificació i desobstrucció dels dos passos estrets en el itinerari escollit el passat mes de setembre, és realitzà satisfactòriament l’exercicital com s'havia projectat.
Aquesta és la narració de l’Edu i en Francesc (versió en català)
"Els 24, 25 i 26 de setembre es va realitzar en el Sistema de la Peña de Mediodía (Aragües del Puerto, Osca) un exercici pràctic de rescat espeleològic, organitzat per l'Espeleo Socorro Aragonès i comptant amb la participació de diferents grups:
Espeleo Socors Aragonès Espeleo Socors Càntabre Espeleo Socors Valencià Espeleo Socors Madrileny Servei de Muntanya de la Guàrdia Civil (GREIM) Grup Rescat Vertical de Bombers de Saragossa Societat Española de Medicina i Auxili en Cavitats Secció d’Investigacions Espeleològiques CEA (Federació Catalana d’Espeleologia) Grup Rescat Vertical de Bombers Toledo Grup Rescat Vertical de Bombers Eivissa Unitat Militar de Muntanya (UME) Universitat de Saragossa (Departament Enginyeria i Comunicacions)
Per a aquesta activitat es va escollir el Pozo Alto de la Chorrota, que constitueix una de les entrades inferiors d'un dels grans sistemes espanyols, que compta en l'actualitat con 26.049m de desenvolupament i -902m de desnivell.
Durant l'exercici, es van mobilitzar un total de 80 socorristes a l'interior de la cavitat repartits en 14 equips d'actuació:
1 de desobstrucció 1 de instal•lació 6 d’evacuació 2 de comunicació genefónica 2 de comunicació sense fil 1 d’equip mèdic 1 de logística i gestió
La pràctica va consistir en l'evacuació d'un accidentat fictici situat a uns 200m de profunditat i a 1200m a l'interior del sistema.
Durant el transcurs de l'operatiu es van haver de superar múltiples dificultats ressalts, pous, grans verticals, passos desfondats, zones aquàtiques, etc.
A totes aquestes característiques hem d'afegir les condicions climàtiques que es donen en alta muntanya.
Ja des de la jornada anterior bufava un fort i fret vent, que portava les precipitacions que tenien lloc als cims del massís fins al fons de la vall, fent descendir les dites temperatures fins a límits pròxims als zero graus centígrads i creant dures temperatures de sensació tèrmica. Aquestes van ser les temperatures que van companyar als socorristes durant tota la seva permanència a l'exterior de la cavitat, dificultant les tasques del lloc de control i gestió exterior del socors.
No obstant això, les dites inclemències meteorològiques, també van tenir la seva influència a l'interior de la cavitat, ja que el petit curs d'aigua que es precipita als pous d'accés a la mateixa (sobretot al pou de 100 m), va veure augmentat el seu cabal, creant un degotament important, que va fer patir als socorristes, sobretot en les esperes durant la sortida de la seva comesa.
Aquest fet, afegit a les condicions meteorològiques exteriors ja esmentades, van complicar també la sortida de la cavitat per part dels socorristes (per a la majoria de grups d'actuació va ser de nit), els qui van tenir un fred al retorn durant els 30 minuts que separaven la boca del refugi del Lizara (ubicació del lloc de control).
Dins la cavitat, des del inici del descens (pou de 100m), pel permanent degotament ja esmentat, un altre fet que va complicar l'accés a la cavitat, van ser les nombroses pedres que s'arrossegaven des de la gatera d'accés a la capçalera de la dita vertical, precipitant-se al buit i podent impactar als companys que es trobaven descendint o realitzant tasques d'instal•lació, sortosament van acabar les seves tasques sense haver de lamentar cap lesió.
En total es van emprar 20 hores d'exercici en la cavitat, començant a les 10:45h del dia 25/9/2010 i finalitzant a les 7:45h del dia 26/9/2010, això suposa un total de 10:30h de mobilització del ferit. Els equips estaven preparats per no superar les 13 hores d'intervenció.
Tot l'operatiu estava coordinat pel Lloc de Control instal•lat en el Pla de Lizara, a la capçalera del Riu Osia, al costat del refugi de Lizara. A més a més es va instal•lar un Lloc de Control Avançat a l'entrada de la cavitat a fi de controlar les entrades i sortides del personal i servir d'enllaç amb el Lloc de Control. "
Tot seguit incrustem un vídeo de TVE de l'anterior exercici el 26.09.2009 a les Fonts d'Escuain.
Una experiència molt profitosa, plena de ensenyances i bones relacions.
Enhorabona pels companys de l'Espeleo Socors Aragonés, de la Federació Aragonesa d'Espeleologia i de tots el participants.
El cineasta belga Sirio Secchi, és tambè espeleòleg, fotògraf, autor i actor multimedia. Entre la seva producció videografica hem disfrutat particularment de la seva sèrie còmica de vídeos espeleològics que no dubten en considerar renovadors del gènere.
En aquest post incrustem quatre de les seves produccions de tema espeleològic.
Els invents del profeta Sirius
El propi realitzador tambè és l’actor principal en el paper del inventor Sirius en aquestes tres produccions còmiques, presentades a ICNUSSA 2009
Corazzaino
Petticasco
Preservatutto
Sigui la foscor
Vídeo experimental constituït per una innovadora seqüència de 960 fotos presentades a gran velocitat simulant una visió subjectiva a “vol de ratpenat”. Fou presentat a la trobada espeleològica Montarvu sotto-sopra a Siniscola (Sardenya) el 25.09.2010.
E buio sia Director - Editor - Fotogràf i efectes sonors: Sirio Sechi Llums : Carla Meli, Paola Cerchi, Nicola Pinna, Simona Puddu, Dino Sechi, Sandro Corona, Tore Buschettu, Jenny Firinu, Silverio Carta, Cinzia Mulas amb la col•laboració de l’espeleclub SPELEOR d’Oristano Cova 'Sa Conca di Loccoli (Sardegna) Italia Durada 1' 52"
Un dels objectius de l’expedició internacional “Towards the Centre of the Earth” d’aquest agost del 2010 a la Krubera-Voronya, ha estat revisat els sifons terminals.
Aquí incrustem el documental realitzat per un equip lituà format per Saule Pankiene, Sved Gintautas, Aidas Gudaitis i Vytis Vilkas, que ens mostra les dificultats que cal superar per arribar “al fons de la terra”. Un entorn gens fàcil que cal tenir en compte per tal de valorar degudament la qualitat de la filmació.
