dissabte, 11 d’octubre del 2008

3er Seminari d'Espeleosub (Material i Configuracions)





Rebut d'en Josep Guarro

Les formes del carst




Pel curset de la SIE del 2006 vaig preparar una presentació en PowerPoint sobre “Les formes del carst”. És una col·lecció de 86 dispositives que donen suport visual a una “conferència” interactiva i per tant de durada i contingut variable segons els interessos dels assistents.

No es tracta d'una presentació autonoma, no hi ha só, gairebè ni text, pel que en la seva concepció fa insustituible la presència del docent.

Evidentment, és un exemple molt diferent al producte que anunciabem en el post del 04.10.2008, en el que el "professor" disposa d'un material molt més elaborat i, si cal, pot optar per un paper de menor intervenció..

El fet de parlar del projecte "powerpoint" ha fet que alguns dels que foren els meus alumnes hem recorden que voldrien conservar aquelles imatges, juntament amb les notes que cadascú va prendre.

Aixi pues, tot reconeixent que és un exemple clar de treball molt millorable, la deixo aquí, com un simple testimoni d'aquell curset d'iniciació (només modificada de la seva resolució original per exigències del YouTube), i demano disculpes per presentar-la tal com es va utilitzar, sense crèdits, ni cap actualització o rectificació que hores d'ara necessitaria.

divendres, 10 d’octubre del 2008

GIRES Tarda de la Imatge i Cavex Team

Centenari de la Bioespeleologia. 1907-2007. Sobres conmemoratius

Sobres de Romania amb segell imprès d’en Racovitza

Tafanejant per E-Bay, vaig trobar un article filatèlic bioespeleològic. Una sèrie de quatre sobres amb el segell imprès, commemoratius dels 100 anys dels inicis de la bioespeleologia, editats l'any 2007 i amb la codificació des de 001/2007 fins el 004/2007

El centenari compta des de la publicació de l'obra d'en Racovitza Essai sur les problèmes biospéologiques, el 15 de maig del 1907, així doncs el 2007 va fer els 100 anys. Veure el post del 18 de setembre del 2008, Grans personatges de la Bioespeleologia -2-.


Codi 001: dedicat a l'os de les cavernes, l'Ursus spelaeus.

El segells dels quatre modela de sobres són iguals, d'un valor facialde 50 bani, que són 0,5 Leu. Un Leu és equivalent a 0,26 euros.


El segell imprès al mateix sobre. Mides 29 x 39 mm.


Codi 002: dedicat a la Pestera (cova) Bulba.


Codi 003: dedicat al isòpode aquatic cavernícola Thyphlocirolana moraguesi,

descobert pel mateix Racovitza l' any 1905 a les coves del Drac, Mallorca.
La Thyphlocirolana és un isòpode aquàtic de la família Cirolanidae.

Codi 004: dedicat als 100 anys de la creació de l'Institut d'Espeleologia.

Com a informació complementaria, les despeses que ha representat la compra:

Article E-Bay: Romania 100 years of Biospeology 2007 Emil Racovita
Precio de venta: USD 6,00 (pel total dels quatre sobres)
Gastos de envío y manipulación: US Postal Service Media Mail: USD 5,00
Així doncs, el total la comanda són 11 $. He pagat 8 euros + 3 de despesses bancàries = 11 euros.

dijous, 9 d’octubre del 2008

El misteri dels cristalls gegants

Publicat a EL PAÍS SEMANAL núm. 1.671 del Diumenge 5 d'octubre de 2008










dimecres, 8 d’octubre del 2008

Arxiu dels Veterans núm. 1

L’Associació d’Espeleòlegs Veterans de Catalunya ha publicat el seu Arxiu nº 1 : Juny 2008.

Es tracta d’un número monogràfic en format A5, d’unes 30 pàgines dedicat a les exploracions del GUM i GES a la madrilenya Cueva del Reguerillo el 1957.

Retalls de diari, articles inèdits dels exploradors, topografia de la cavitat en un desplegable A3, necrològiques de dos dels participants, il·lustracions, etc. el tot conformant un interessant recull de la transcendència d’aquella exploració històrica.

Una publicació original, amb una maquetació manual (talla, enganxa, acoloreix i perfila), que dona fe de la dedicació d’en Daniel Vergés i de la cal·ligrafia característica d’en Oscar Andres.







Aquest primer exemplar, actualment es troba en vies de distribució gratuïta als membres de l’associació.

Els propers números, que ja estan en marxa, és lliuraran per subscripció amb els següents projectes de continguts i ordre d'aparició:

núm 2 .- 50 anys de l’exploració de l’Espluga de Francolí.
núm 3.- Els inicis de l’espeleologia subaquàtica.
Núm 4.- Operació Turolensis I
Núm 5.- Operació Turolensis II
Núm 6.- In Memoriam Josep Subils i Emili Sabaté

Ens cal agrair als autors de l’arxiu, les facilitats que ens han donat per confeccionar aquesta nota.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

La Cova de la Reina

Seguint la campanya Montgrí ahir vàrem fer la primera incursió “terrestre” a la Meda Gran.

Els veterans amb la barca del Narcís, i els joves en caiac ens arribarem fins la Cova de la Reina.

Aquest cau, força popular entre els pescadors de la contrada, que el relacionen amb les llegendes dels tresors dels pirates (en realitat un dipòsit logístic dels contrabandistes) era gairebé desconegut pels espeleòlegs, tot i les breus cites del Catàleg Espeleològic de Catalunya d’en Borrás/Miñarro/Talavera vol.6 (1980) on textualmen es diu :

56 Cova de l’Infern o Cova del Dimoni.
57 Cova de la Reina
58 Cova del Sant
Municipi Torroella de Montgrí
Sembla tractar-se de tres coves d’erosió marina, situades al llarg de la costa oriental de l’illa Meda gran. No tenim dades concretes.

Posteriorment en l’Inventari Espeleològic de Catalunya d’en Josep M. Miñarro, vol. 2 (1993) llista la Cova de la Reina com a cavitats no inventariades (p.38), sabent de la meticulositat del company Miñarro de ben segur fou relegada a aquesta categoria per no disposar de dades mínimament fiables.

Grimpada partint de l'embarcació que no pot fondejar


Els problemes d’accés a la cavitat, situada en una illa a gairebé 1000 m de l’Estartit, i una costa escarpada, on cal grimpar des de l’aigua per accedir-hi, l’han relegat al calaix de les petites cavitats sense importància. Però tots coneixem la dita “en el pot petit hi ha la bona confitura” i en aquest cas s’acompleix.


Formes

La Cova de la Reina, excavada en les calcaries cretàciques, presenta quatre boques, un recorregut segons la nostra topografia de 57 metres i un desnivell de 20 m (presentem l’esborrany previ al seu dibuix definitiu).

En realitat és tracta de les restes d’una cavitat “càrstica” de majors dimensions que ha estat desmantellada per l’evolució del paisatge i l’erosió marina.


Boca Oest

Boca Est

Boca Nord

El reompliment estalagmític ha estat molt important. Destaca la gran colada que ocupa el terra de la part central de la cavitat (16 m) descendint fins la mateixa boca oest.



També hi trobem columnes, estalagmites i petites estalactites que han sobreviscut al pillatge i a l’acció corrosiva de l’acció marina. En el tram inferior un gruix estalagmític reexcavat és l’indici d’un total rebliment de parts de la galeria.


La boca superior és un pou obert a l’exterior per l’evolució del vessant que a comunicat un punt d’infiltració primitiu en forma d’antiga xemeneia.
En la prolongació exterior de la cavitat, poc metres més enllà, justament al final de la cala, trobem més capes de revestiment estalagmític del que constituïa part de la mateixa xarxa.



Inscripcions


Hi ha diverses inscripcions gravades a les parets, d’entre elles us mostrem una de 1835 “Salbador Comas ” i dues de 1886 de “A Cubas" i "Policarpo" caldria saber si aquesta freqüentació obeeix a simples visitants, son vestigis dels malfactors, o dels que recerquen tresors.





L’amagatall del Governador

En la mateixa raconada on trobem les boques N i W s’emplaça aquesta petita cavitat penjada, que el Jordi, tot grimpant escodrinyà sense trobar-hi la més petita moneda.


Cova del Sant

En aquest paratge s’observa clarament la discordança entre les capes de coloració marró de l’Albià superior i les més grisoses de l’Hautervià.



Evidentment entre una fase i altre de la deposició d’aquests materials calcaris s’intercalà un període de modificació del relleu creant el perfil de vall, que destaquem reomplert pels dipòsits més recents. És un tret que ja destacarem en el penya-segat del Cap de la Barra.

No hi ha dubte, les illes Medes en son una continuació topogràfica (alçades similars) , geològica (els mateixos materials, igual tectònica) i morfològica (paleocarst i carst submergit) del massís del Montgrí.





Un punt final un xic còmic: la barca amb el Narcís i darrera a remolc l’Anna amb el caiac de tornada.

Es prou clar que als veterans encara ens cal arrossegar als joves!


dilluns, 6 d’octubre del 2008

Un article centenari (1904): En las cavernas de Francia.

Diu com a subtítol: Curiosas exploraciones en las entrañas de la tierra
Article extret de la revista Hojas Selectas Revista para todos. Año tercero (1904). Madrid-Barcelona. Editorial de Salvat y Cª, S. en C. Autor: Jacobo Boyer.


És un volum que recopila enquadernades, totes les revistes de l'any 1904. Dimensions. 250 x 170 mm. Article:pàgines 609-623. Aquesta revista es va editar mensualment a Barcelona entre els anys 1902 i 1921. Edició de l'article en b/n.

L’artícle és una exposició cronològica d'alguns descobriments científics arqueològics i paleontològics europeus dins de les coves entre els anys 1774 i 1866. també explica els treballs d'en Martel (1859-1938) a França a partir de l'any 1883 i dóna la seva versió del creador del vocable espeleologia: ...una ciencia nueva, bautizada por Emilio Riviere con el nombre algún tanto bárbaro de Espeleología.

Quan diu M. Martel, la M es refereix a la distinció de Monsieur, ja que en Martel es deia Édouard-Alfred.

Una característica interessant del contingut, és que edita fotografies fetes per en Martel, a més de que són contemporanis amb l'autor J. Boyer. També publica fotografies del gran científic Armand Viré (1869-1951), qui precisament va ser l'introductor del vocable Bioespeleologia, l'any 1904

La vestimenta i els estris que porta l'explorador, són molt particulars: Zapatos de cuero de Rusia, casco de cuero, una bocina de marfil, algunos reconfortantes, como un frasco de ron, etc.
Pel que explica a l'artícle, sembla que l'autor va acompanyar Martel en una visita a una cavitat i va explicant el descens d’un pou amb l’explorador assentat sobre un travesser de fusta i despenjat per la vertical,

Comenta els orígens de les cavitats subterrànies, cita els principals avencs francesos com Bramabian, Padirac, Armand, Betharram, etc.

Això demostra que en espeleo-hosteleria, els francesos ens porten avantatge. Així es poden recuperar les forces després d'una exploració.

Cal destacar una àmplia explicació sobre la bioespeleologia, fet gens habitual en aquells anys. Pot ser un dels primers articles periodístics en que es toqui aquest tema amb amplitud i fotografies.


El peu de foto que indica tisauro (vol dir tisanuro), es refereix al nº 1. El nº 2 és un col·lèmbol.

Quan diu M. Viré, la M es refereix a la distinció de Monsieur, ja que en Viré es deia Armand.

El peu de la foto indica aranya cavernícola, però en realitat no és una aranya, és un un opilió (Ischyropsalis)


També comenta i molt, l'existència de fauna cavernícola, dient que les espècies de dins les cavernes són "parientes degenerados de los tipos normales del aire libre"

Curiosa la definició de l'amfípode. Jo no sabia que tenien potes al cap i a la cua. Deu ser una cosa nova...