divendres, 14 de març del 2008

Fóssils de Palau

A la república de Palau, un remot arxipèlag de la Micronèsia, situada a 2.300 quilòmetres del controvertit jaciment paleontològic de Flores, uns investigadors han desenterrat les restes d'una altra estranya població d'homes diminuts que van viure fins fa uns 1.400 anys i que son diferents del proclamant Homo floresiensis.

Es tracta d'una especie diferent, un “nanisme” illenc?

O tal vegada son “homo sapiens” petits comparables als actuals boiximans africans?

Retall de premsa de el Periódico del dijous 13.03.2008



En aquests temps on reneix la gens científica teoria del creacionisme he cregut oportu adjuntar un vídeo sobre l'evolució.

Un vídeo sobre l'evolució

L'Avenc de la Ferla

Nova via Miret - Canela

A les darreries de l'any passat membres del Grup d'Espeleologia de Badalona efectuen l'escalada del pou de + 25 m que representava una incògnita de la via Torras - Balart, trobant-se la continuació ascendent de l'avenc.

Posteriorment es van continuar realitzant les escalades a nous pous (15, 6, 14, 24, 20, 15) fins arribar a la cota - 23 m respecte a la boca d'accés de l'avenc. Actualment s'està explorant una ramificació descendent per la que s'assolit el punt de més desnivell conegut de l'avenc - 165 m.

D'aquesta ramificació surten nous pous descendents que s'han seguit fins una fondària aproximada a la cota màxima de la cavitat. S'han de realitzar noves escalades i seguir els nous llocs de progressió descoberts. També, s'està efectuant un altre aixecament de la topografia.


Boca d'entrada
Baixant el p 92
Sala penjada en el pou de 92


Meandre d'accés al Pou dels Rats- Penats

Pou dels Rats- Penats

Finestra a la Via Torras-Balart i accés a les noves galeries

Escalada a la nova via
Capçalera de pou a -100 de la via nova
Finestra d'enllaç a -150
Via nova -110
Via nova -80

Via nova -110

Pou de la via nova a -130
Fora convenient que els que puguin estar interessats en participar en aquestes noves exploracions es posin en contacte amb el GEB (Brauli tel. 650 190 030).
Col·laboren en aquestes activitats a l'avenc de la Ferla membres de la SIRE Sants, GREC de Barcelona i del GE de Malgrat.

Participants:
Brauli Torres, Francesc Pañella, Ana Llavina, Sonia Uceira, Antonia Rochas, Aurora Castillejos, Malen Berguedà, Jordi de Cabo, Àngel Villaret, Manuel Miñarro, Rosa Domínguez, Albert Capellades, Emília Doña, Jordi Llorca, Emili Carrillo, Albert Calzada, Jofre Marés, Carles de Cabo, Albert Sánchez, Pedro Tomás, Enric Porcel, Miguel Angel López, Antonio Rubio, Jaume Robert, Ewot Van Driel, Ramon Canela i M. Rosa Viñas.
Francesc Miret

Rebem aquesta noticia amb satisfacció múltiple, primer per constatar que els companys del GEB van tenint èxit en els seus treballs (que ho tenen ben merescut), segon veure entre els participants a veterans i amics d’altres èpoques (rebeu una afectuosa salutació), tercer per aconseguir aplegar gent de diversos grups on una activitat que fa bona la dita que la unió fa la força, i en quart lloc constatar l’interès renovat pel massís de Garraf.
L’esforç, encara que sigui tard, sempre troba la seva recompensa. Enhorabona!

dimecres, 12 de març del 2008

Fotos HDR


HDR són les sigles de "High Dynamic Range" (Alt Rang Dinàmic), encara que el nom complet d'aquesta tecnologia és "High Dynamic Range Rendering" o HDRR (Renderitzat d'Alt Rang Dinàmic). Aquesta tecnologia imita el funcionament de l'ull humà.

L'ull s'adapta de forma contínua i amb gran eficàcia a les diferents lluminositats d'una mateixa escena obrint o tancant l'iris mentre es va integrant tota la informació captada al cervell.

D'aquesta manera aquest òrgan és capaç de veure de forma clara una escena amb zones amb diferent il·luminació.

Les màquines fotogràfiques no tenen aquesta capacitat d'adaptació i el que fan és prendre una mitjana de les diferents zones i realitzar la fotografia amb aquesta, de manera que algunes zones poden quedar ben il·luminades, però a costa que altres quedin fosques i altres massa blanques.

Mitjançant les tècniques de HDR s'intenta esmenar aquest defecte de la fotografia aconseguint il·luminar correctament totes les seves zones encara que continguin "quantitats de llum" molt diferents.


Aquesta tecnologia de recent aparició en fotografia digital, que també es beneficia d'aquest realisme, i consisteix a prendre 3 o mes fotografies d'una escena estàtica: unes subexposades (-1 o 2 passos), una altra normal, i l'altres sobreexposades (+1 o 2 passos).

Els nous programes d'edició fotogràfica comencen a venir equipats amb un “render” que permet unificar aquestes imatges aconseguint l'efecte HDR, de manera que es reprodueixen amb nitidesa tant les zones fosques com les més il·luminades.


Precisament en els paisatges i específicament en els subterranis, ens trobem freqüentment amb aquestes zones molt contrastades, que la tècnica HDR restitueix amb un major “realisme”, tot i que els resultats per poc habituals ens poden semblar mes “irreals”.

En aquest article a tall d’exemple, us presento uns retalls de fotos de cavitats realitzades amb aquesta tècnica, que es poden trobar a la xarxa.

Cova de sa Gleda

Els diumenges 16 i 23 de març a les 24 hores (una mica tard) a TV-2 al programa de Al Filo de lo Imposible sortirà la feina que es va gravar fa ja més d'un any.

La cova principal és la cova de sa Gleda, encara que hi ha imatges barrejades d'altres cavitats de Mallorca (Cova d'es Coll, Cova d'es Drac de Cala Santanyí, Cova Genovesa).

Es va fer així per raons de visibilitat, ja que es va gravar al llarg de 5 setmanes seguides.


Informació subministrada per en Xisco Gràcia

dilluns, 10 de març del 2008

Catherine Gout-Bergeron

No és freqüent trobar una dibuixant i aquarel·lista espeleo de qualitat.

Aquí us vull presentar uns treballs excel·lents de Catherine Gout-Bergeron centrats en les felicitacions nadalenques.



Espeleo-Contrabandista

vista de la "Escuela Militar de Montaña" de Candanchú

Al llarg dels quatre mesos entre juny i setembre de l´any 1965, vaig estar destinat a la Bateria d´Artilleria de Campanya, a Jaca i Candanchú per complir amb les meves obligacions militars.

Havia de fer les pràctiques de les Milícies Universitàries. Els dies que tenia lliures, pocs, els dedicava a fer alguna excursió, recollir fauna exterior (al cuartel em deien el “Sargento bichitos”) i visitar algunes cavitats. El temps que estava a Jaca, sortia amb l´Oleguer Escolà que precisament aquells mesos estava fent unes pràctiques al Laboratorio de Biologia Experimental de Jaca, una institució creada pel Dr. Enric Balcells i anàvem a les coves que hi ha a tocar de Villanua.


Vista des de la zona de l´anècdota. El pic més alt és La Zapatilla


No sé per qué, totes tenen dos noms; la Cueva Vieja o de las Güixas (Güixas vol dir bruixes), la Cueva Nueva o de Esjamundo (el nom ve de les dues primeres lletres de dues persones, l´Esteban i el Javier que la van descobrir i Mundo pel nom del lloc a on hi ha la cova) i la Cueva del Rebeco o Fuente Cándalo.

Durant l´estada a Candanchú, unes vegades sortia amb el Romà Reyes que tanmateix que jo era del Centre Gimnàstic Barcelonès i altres jo tot sól. De material només disposavem d´una corda que mig d´amagat trèiem del magatzem de la "Compañía de esquiadores y escaladores".


Zona d´absorció a Borau-Lecherines, a l´altre costat de La Zapatilla

Després d´aquesta introducció anem al detall.

Era per la tarda, a Candanchú, en un camp de dolines situat deu metres més o deu metres menys al mig de la frontera amb França i a deu minuts del quarter. Localitzo una petita boca del que podia ser un avenc i vaig traient pedres fins que ja semblava que es podria entrar.

Anava amb el meu vestit de militar, de sergent d´artilleria. Per no embrutar-me la jaqueta la vaig deixar sobre una pedra al costat de la boca. Un pouet de, com a molt dos metres, em porta a una petita sala de la que semblava continuar un altre pou a través d´una estreta boca. Amb una pedra a mena de mall anava picant per intentar obrir el pas. Entre el soroll dels cops em sembla sentir unes veus.

Sí, sento veus que des de l´exterior criden ¡Eh! ¿Quién hay aquí? ¡Salga inmediatamente! Estava clar que era per mi. Trec el cap per la boca i em trobo de nassos amb dos carrabiners que m´estan apuntant amb els seus fusells.

Resulta que estaven fent la ronda de vigilància de la línia fronterera i al veure la roba sobre la pedra es van apropar al temps que sentien els cops sota terra. Després de donar-los les explicacions del que jo estava fent i donar-me ells una sèrie de disculpes al veure el meu grau, em van explicar que van creure que es tractava d’algun amagatall de mercaderies de contraban.

Galeria de la Cueva Nueva de Villanua

Per cert: la cavitat no continuava!

Lluís Auroux

diumenge, 9 de març del 2008

Ferrada Teresina

El passat divendres vaig pujar aquesta via ferrada, tot i que no és un tema estrictament espeleològic, particularment m´agrada utilitzar aquestes vies com a entrenament i millor si tenen una bona quantitat de passamans horitzontals.

Vaig observar un deteriorament bastant acusat de la instal.lació, a part de ser antiga hi ha molts punts en que s´aprecien trencaments que han sigut reparats simplement tallant el cable de vida i fent empalmes que en cas de caiguda o trencament no es conseguiria un efecte "cremallera", ja que els finals del cable estan a un únic punt, i si considerem que es tiva molt de braços fent servir el cable, aumenta la possibilitat d´un accident greu.




En definitiva s´hauria d´abordar una millora de la instal.lació canviant gran part del cable de vida i fins i tot augmentant la protecció en trams molt exposats. Val la pena tenir una via ferrada en un marc incomparable com és Montserrat en pèssimes condicions? o millor tenir una via ben protegida, tal i com fan els nostres veïns francesos, que garanteixi la seguretat del qui s´hi enfila per gaudir-ne?




Marià Faura i Sans (BCN 1883 - 1941)

Un dels resultats de les verificacions bibliogràfiques que està efectuant Jordi de Valles per l'elaboració del nou Catàleg de Catalunya és el retrobament d'un article de Faura, amb fotografies, sobre les exploracions als avencs del Castellsapera i de les Pinasses.

Marià Faura i Sans, fou un destacat científic naturalista continuador de l'obra espeleològica de Font i Sagué.

Avenc d'Ancosa 1907


La seva major activitat espeleològica es desenvolupa en el període de 1907 a 1911 amb exploracions als avencs Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta, Arcada Gran, etc. També a les coves del Salnitre, Rialb, Falconera, etc.

Faura, activista catalanista i mossèn, deixà el sacerdoci i va contraure matrimoni. Els generals dictadors, Primo de Rivera (1929) i després Franco (1939), el represaliaren i desposseïren dels seus càrrecs oficials.

Professionalment, treballà a un gabinet tècnic de geologia aplicada des d'on va elaborar dictàmens, informacions, anàlisi d’hidrologia, mineria, petrografia, agronomia, cartografia, etc.

Des d'aquí no farem una biografia espeleològica de Faura, ja que aquest tema ha estat tractat per diferents autors, sinó que afegirem més dades, no gaire conegudes. Entre aquestes hem de destacar que a l'octubre de 1913 junt amb altres companys dels centres excursionistes del Vallès, de Terrassa i de Catalunya exploraren els avencs del Castellsapera i de les Pinasses.

El mes anterior havien davallat l'avenc del Davi.

Avenc de Castellsapera 1913

Avenc de les Pinasses 1913

Camí a l'avenc del Castellsapera 12-X-1913

Cova dels Hams 1924


1909. La nova ciència de l'Espeleologia a Catalunya. Conferència al Centre Català. Madrid.
1911. Biografia de Mossèn N. Font i Sagué. Conferència al CE del Vallès.
1912. Excursió espeleològica a Ordal y exploració del nou avenc Font y Sagué. Ilustració Catalana, 454.
1913. Centre Excursionista de Catalunya. Una doble expedició subterrània. Ilustració Catalana, 549.
1914. Exploracions espeleològiques realitzades durant l'any 1913. Conferència al CE de Catalunya.
Exploracions subterrànies. Conferència, al cim de la Mola de St. Llorenç, a l'Orfeó de Sabadell.
1916. Exploració científica dels avencs del Davi, Castellsapera i de les Pinasses. Conferència a l'Agrupació Regionalista de Terrassa.
1917. Regisme de les aigües subterrànies. Espeleologia. Conferència al CE de Catalunya.
Un viatge subterrani. Conferència al CE de Catalunya.
1918. Expedició subterrània a Mallorca. Conferència al CE de Catalunya.
1919. Estudi de la cova dels Hams a Manacor.
Sota Terra. L'avenc de Son Pou. La Almudaina. Palma de Mallorca
L'Espeleologia i l'Agricultura. Adobs naturals en els avencs i coves de Catalunya i Balears. L'Agricultura, 12.
1921. Records espeleològics. Conferència al CE de Catalunya.
Espeleologia. Excursions per sota terra. Conferència al CE de Terrassa.
1924. Descens de Faura, primers metres, a l'avenc de la Ferla. Expedició Amat i Carreras.
1926. Cuevas de Mallorca. XIV Congreso Geológico Internacional. Es publiquen unes acurades topografies de les coves del Drac, Hams i Artà.


Francesc Miret