dilluns, 10 de març de 2008

Espeleo-Contrabandista

vista de la "Escuela Militar de Montaña" de Candanchú

Al llarg dels quatre mesos entre juny i setembre de l´any 1965, vaig estar destinat a la Bateria d´Artilleria de Campanya, a Jaca i Candanchú per complir amb les meves obligacions militars.

Havia de fer les pràctiques de les Milícies Universitàries. Els dies que tenia lliures, pocs, els dedicava a fer alguna excursió, recollir fauna exterior (al cuartel em deien el “Sargento bichitos”) i visitar algunes cavitats. El temps que estava a Jaca, sortia amb l´Oleguer Escolà que precisament aquells mesos estava fent unes pràctiques al Laboratorio de Biologia Experimental de Jaca, una institució creada pel Dr. Enric Balcells i anàvem a les coves que hi ha a tocar de Villanua.


Vista des de la zona de l´anècdota. El pic més alt és La Zapatilla


No sé per qué, totes tenen dos noms; la Cueva Vieja o de las Güixas (Güixas vol dir bruixes), la Cueva Nueva o de Esjamundo (el nom ve de les dues primeres lletres de dues persones, l´Esteban i el Javier que la van descobrir i Mundo pel nom del lloc a on hi ha la cova) i la Cueva del Rebeco o Fuente Cándalo.

Durant l´estada a Candanchú, unes vegades sortia amb el Romà Reyes que tanmateix que jo era del Centre Gimnàstic Barcelonès i altres jo tot sól. De material només disposavem d´una corda que mig d´amagat trèiem del magatzem de la "Compañía de esquiadores y escaladores".


Zona d´absorció a Borau-Lecherines, a l´altre costat de La Zapatilla

Després d´aquesta introducció anem al detall.

Era per la tarda, a Candanchú, en un camp de dolines situat deu metres més o deu metres menys al mig de la frontera amb França i a deu minuts del quarter. Localitzo una petita boca del que podia ser un avenc i vaig traient pedres fins que ja semblava que es podria entrar.

Anava amb el meu vestit de militar, de sergent d´artilleria. Per no embrutar-me la jaqueta la vaig deixar sobre una pedra al costat de la boca. Un pouet de, com a molt dos metres, em porta a una petita sala de la que semblava continuar un altre pou a través d´una estreta boca. Amb una pedra a mena de mall anava picant per intentar obrir el pas. Entre el soroll dels cops em sembla sentir unes veus.

Sí, sento veus que des de l´exterior criden ¡Eh! ¿Quién hay aquí? ¡Salga inmediatamente! Estava clar que era per mi. Trec el cap per la boca i em trobo de nassos amb dos carrabiners que m´estan apuntant amb els seus fusells.

Resulta que estaven fent la ronda de vigilància de la línia fronterera i al veure la roba sobre la pedra es van apropar al temps que sentien els cops sota terra. Després de donar-los les explicacions del que jo estava fent i donar-me ells una sèrie de disculpes al veure el meu grau, em van explicar que van creure que es tractava d’algun amagatall de mercaderies de contraban.

Galeria de la Cueva Nueva de Villanua

Per cert: la cavitat no continuava!

Lluís Auroux

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.