L’any 2006 al Marroc, vam estar buscant fauna a la Grotte Friouato, a la Daia Chiker, província de Taza. Al sortir ens vam trobar amb uns xicots d’un grup espeleològic de Taza que feien de guies a un grup de gent. Vam estar parlant amb ells, més particularment amb l’Houcine i ens van donar una tarja amb les seves dades. La tarja es va perdre i ningú en sabia res d’ells.
Com sigui que ens interessava establir contacte amb ells per collaborar en futures expedicions, vam estar cercant a Internet, preguntant a diferents estaments marroquíns, fins arribar a la seva localització... al cap d'alguns messos.
L’any seguent teniem que tornar a la zona de Taza i vem acordar de trobar-nos y passar junts uns quants dies per la regió. Així va ser i al final ens va demanar si teniem algun carburer, ja que per ells aquest aparell ès una cosa molt valuosa ja que dels models que fem servir nosaltres no en poden trobar a les botigues.
A casa jo en tenia un de sobres i vaig decidir "fer una bona obra"
L’enviament es va fer a través del Museu de Ciències Naturals de Barcelona per correu, vam creure que amb el “recolzament” d’un estament oficial hi havia més garantia per la tramesa. El paquet va sortir a mitjans de setembre del 2007.
Anavem escrivint mails a l’Houcine amb l’esperança de que ens donés la bona notícia de que ja el tenia, però no era així. Vam dir-li quina adressa exacte hi havia al paquet: El Mansouri el Houcine. 3 rue Mahdi Bnou Toumarte. Taza, Maroc. L’Houcine ens confirma que és la bona. Després Houcine va anar a la Poste i li van dir que l’havien retornat perquè l’adressa no era la correcte.
A mitjans de dessembre, als tres mesos de sortir de Barcelona, el paquet torna a estar, obert, al Museu. Segons consta imprés amb un segell-tampó, aquest no havia estat reclamat a l’oficina de Taza. O pot ser problemes a l’aduana?
Donat l’èxit no vam pas intentar repetir l’enviament, li portariem en ma la propera expedició que anèssim a Taza. Aixó s’ha portat a terme el mes de novembre del 2008, en el decurs de la Xª Expedició del Projecte Atlas.
Ara resulta que al Marroc, a la coneguda cavitat turística (que als espeleòlegs sempre ens han deixat entrar al nostre aire) Ifri Ouato de Bab Bou Idir, a prop de Taza, ja no deixan entrar-hi amb llums de carbur. A veure si ara que ja el té no el podrà utilitzar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.