La nova joia d’Atapuerca.

Reproduïm, adaptat i en versió catalana, l'article publicat per Josep Corbella en La Vanguardia el 29.07.2017

L’arqueòleg Eudald Carbonell ens guia en una visita al jaciment més espectacular i prometedor de la serra burgalesa la Cueva Fantasma, on ha aparegut un fragment de crani de neandertal, eines de pedra i ossos amb marques de tall.

Per aquí”, indica l’arqueòleg Eudald Carbonell mentre puja cap a la part alta de la serra d’Atapuerca per un estret corriol que s’enfila al mig del bosc.

– Ara ho veurà, caurà de cul.

A mig camí s’ atura i espera el seu acompanyant.

– És aquí a l’esquerra.

A l’esquerra? Només es veuen arbres i arbustos, no sembla que hi hagi cap camí.

–Sí que n’hi ha –insisteix Carbonell–, vingui amb mi.

Girem a l’esquerra. Efectivament, s’intueix un pas entre les bardisses. Uns cinquanta metres més endavant Carbonell s’ atura.

– Miri això, què li sembla?

És una petita extensió de terra en un espai lliure d’arbustos, res més.

– Per ensenyar-me això m’ha fet venir? –li pregunta el visitant–.

– És l’entrada d’una cova –l’informa Carbonell–. És la part superior de la Galeria de les Estàtues.

– Com sap que és una entrada?

– Fixi's en aquesta roca, és una estalagmita.

La roca, és cert, té forma d’estalagmita. Un bonic cilindre mineral enfonsat a terra. Però no es veu la cova per enlloc.

–Tot això són sediments –aclareix l’arqueòleg–. No es veu la cova perquè n’estan tapant l’entrada.

Farem una prospecció per veure quina profunditat tenen els sediments. Creiem que hi pot haver restes de més d’un milió d’anys d’antiguitat. Però no és això el que li volia ensenyar.

Carbonell reprèn la marxa pel caminoi que s’intueix entre la vegetació.

– Segueixi'm –indica-. És per aquí.

Unes desenes de metres més endavant, s’ atura altre cop i obre els braços amb un somriure triomfal.

– I això, digui’m, què li sembla?

Això sí que és una cova reconeixible fins i tot per a un visitant sense coneixements d’arqueologia. Una enorme obertura a la roca de la serra, de més de vint metres de diàmetre, més gran que qualsevol altre dels jaciments d’Atapuerca. A terra, si un s’hi fixa, afloren una multitud de fòssils. Mandíbules, ossos llargs, peces d’identitat dubtosa... Un autèntic tresor per als paleontòlegs.

– Benvingut a la Cova Fantasma, l’última joia d’Atapuerca! –proclama Carbonell–.

L’excavació a la Cova Fantasma va començar a la campanya de l’any passat, explica Carbonell. Aquests dos anys la feina s’ha limitat a retirar la terra que cobria els nivells rics en fòssils per poder iniciar el pròxim estiu una excavació sistemàtica. Fins ara se n’han retirat 12.000 tones. I tot i que l’objectiu encara no era trobar cap peça de valor, ja han començat a aparèixer restes importants.

– Tenim la tríada –comenta orgullós Carbonell–.

–La tríada?

– Fòssils humans, eines lítiques i ossos d’animals amb marques de tall. Els tres tipus de proves que demostren presència humana.

Els fòssils humans, afegeix, són fragments de crani d’un neandertal. Atapuerca és el lloc del món més ric en restes d’ Homo heidelbergensis, avantpassats dels neandertals. Però aquest ha estat el primer cop que apareixen fòssils de neandertal a la serra. Calcula que deuen tenir uns 90.000 anys d’antiguitat, encara que falta datar-los amb precisió per confirmar-ho.

Això no és més que un aperitiu, destaca l’arqueòleg. El més interessant de la Cova Fantasma, el que la convertirà en “una autèntica catedral de la prehistòria” –segons expressió de José María Bermúdez de Castro, codirector de les excavacions d’Atapuerca amb Carbonell i Juan Luis Arsuaga–, no són les restes que han començat a aparèixer a la superfície, sinó tot el que s’hi amaga sota.

El jaciment té entre 17 i 18 metres de profunditat, informa el geocronòleg Josep Maria Parés. Per tant, té una profunditat semblant al de la Gran Dolina, el jaciment on es va descobrir l’espècie Homo antecessor.

A més, en un racó de la Cova Fantasma hi ha aparegut una mena de sediment vermellós “que no havíem vist mai abans a Atapuerca i que podria ser més antic que tot el que hem excavat fins ara”, explica Carbonell.

Els propers anys, a mesura que excavin des del nivell superficial on es va trobar el neandertal cap a nivells més profunds de la cova, els investigadors d’Atapuerca accediran a sediments cada vegada més antics.

En aquest viatge al passat, podran reconstruir la història de les poblacions que han viscut a la serra d’Atapuerca l’últim milió d’anys, o potser fins i tot abans. Podran reconstruir potser un esquelet complet d’ Homo antecessor, ja que les restes trobades fins ara són fragmentàries. I provar de respondre a un dels grans enigmes de la prehistòria europea: per què van desaparèixer els humans d’Europa fa uns 800.000 anys, en una època de bonança climàtica, i per què van tornar a aparèixer ara en fa 500.000?

Però excavar la Cova Fantasma i contestar aquestes preguntes serà una cursa de fons. Al jaciment de la Gran Dolina, que és unes tres vegades més petit en extensió, els treballs van començar fa més de trenta anys i són lluny d’haver acabat.

– Al ritme de feina actual, trigaríem uns tres-cents anys a excavar la Cova Fantasma –calcula Carbonell–. Miri com és de gran. Sembla una plaça de toros!

Si tan prometedora és la cova, per què no van començar a excavar-la abans?

– Perquè primer vam concentrar la feina en altres jaciments de la serra. Si haguéssim volgut fer-ho tot, no hauríem aconseguit res –explica Bermúdez de Castro–. I després perquè va arribar la crisi i les retallades també van afectar les excavacions. Però ara és un bon moment per entrar a fons a la Cova Fantasma.

La cova es va descobrir arran d’una explosió ordenada per l’empresa que explotava la serra d’Atapuerca als anys cinquanta i que feia prospeccions a la recerca de noves pedreres. Encara ara s’aprecia clarament a la roca la marca de la barrina que va deixar al descobert l’entrada de la cova.

Però la part de l’entrada que va quedar visible era petita, estava amagada entre la vegetació i durant anys eren molt poques les persones que en coneixien l’existència. Alguns investigadors d’Atapuerca n’havien sentit a parlar, però no tots sabien on era. D’aquí ve possiblement el nom de Cova Fantasma.

Carbonell i Bermúdez de Castro la van visitar per primera vegada el 1983, quan tenien 30 anys. Van trobar-hi fòssils de petits mamífers que no justificaven obrir una gran excavació.

Solien tornar a la cova de tant en tant. Per plaer i per curiositat. Als anys noranta van trobar-hi restes de grans mamífers i una eina de sílex, la primera prova de presència humana. Era una eina musteriana, tecnologia inequívocament neandertal. Però en aquell moment altres jaciments de la serra estaven en plena activitat i la Cova Fantasma va quedar per a un futur.

– Ara és el moment –insisteix Carbonell.

Arriba el capvespre a la serra d’Atapuerca. Dalt de la serra Carbonell i el visitant miren
cap a la plana, on el vent pentina els camps de cereals. Semblen onades sobre un mar groc.

– Imagini el paisatge que veien els neandertals des d’aquí –diu Carbonell–. Tot això eren prades on corrien cérvols, bisons i cavalls. Hem trobat fòssils de tots aquests animals. I els neandertals els veien des d’aquí. Devia ser espectacular.

El sol s’està ponent. No queda ningú a la serra tret de Carbonell i el visitant. Només se senten el vent i els ocells.

– Sap per què és el moment per obrir la Cova Fantasma?

–No, per què?

– Em queden uns cinc anys aquí –se sincera l’arqueòleg–. Tinc 65 anys, no em falta gaire per jubilar-me. En José Mari [ Bermúdez de Castro] i en Juan Luis [ Arsuaga] també ho hauran de deixar, els tres tenim gairebé la mateixa edat. La Cova Fantasma és el regal que deixem als que vinguin després. Per a nosaltres, aquest serà l’últim petard de la festa major. Aviat ens n’haurem d’anar, però marxarem amb el cap ben alt.