Les coves de Santa Creu d'Olorda (4)

...segueix de l'apunt d'ahir...

Espeleogènesis

Estem davant d’un conjunt de cavitats de les denominades tectòniques, ja que la fracturació és el caràcter dominant. Parets llises i anguloses, traçats rectilinis, estretors i encunyaments progressius, blocs sense retocs....tot son evidències que les aigües d’infiltració han tingut una limitada acció de simple retoc en la gènesi de la cavitat.

En el treball de l’Oscar Andrés, com era norma en aquella època, unes boques múltiples situades al peu d'un relleu carbonatat en contacte amb un basament margós i pissarrós, les definien com a surgències.

No hi constatem cap evidència de circulació. Tampoc sembla versemblant que es tracti d'un eixamplament de les fractures per l'acció descompressiva de l'evolució del vessant (« atracció del buit »), ja que el pendent del basament és precisament contrari a aquest possible lliscament.

El més recent treball d’en Asensió i Benet ja afirmen que els plegaments dels materials calcaris han estat la causa que els estrats inferiors cediren i provocaren la seva obertura amb un efecte de tascó o falca sense alterar el nivell de base del Silúric.

Aquesta és la hipòtesi mes raonable i manifestament recolçada per l’Eloi i Lluís Julià que nomès observen desplaçament vertical de la massa rocosa, creant un enfonsament caòtic “tenim la sensació com si els blocs els hagueren deixat caure al no tenir una base solida on quedar recolzats, restant apilats i desplaçats aleatòriament”.

Així que tenim un especial tipus de cavitat tectònica que en un context de plegament i fracturació genera un enfonsament intern que és reblert en falca pels blocs resultants.

Mesures atmosfèriques

Les pintades
Cal diferenciar diversos entorns, des del més incívics com els que proliferen en la denominada sala dels Graffitis que nomès embruten l'entorn, i el que poden tenir una certa vàlua històrica.

 També volem destacar alguns traços vermellosos que serien sospitosos de tenir alguna antiguitat.

Geocerca / Geocaching

Visualització de fòssils a l'interior.
Especialment en el sostre de la galeria principal trobem una diversitat de fòssils que tot i la seva alteració permeten una datació de la roca mare, i també trobem intrusions i reompliments fissurals cristal·litzats.

Podriem parlar també del concrecionament parietal i de la fauna, però potser ja hem abusat massa dels nostres fidels lectors.

Com heu pogut veure al llarg d'aquests apunts, aquestes modestes cavitats poden ser una visita adequada per una introducció als múltiples aspectes del mon subterrani, tot i que per fer alguns trams del recorregut cal passar alguns punts veritablement estrets.