dimecres, 12 d’abril de 2017

Avenc de Cantacorbs.

Seguint la revisió de cavitats de Rojals que duen a terme el Josu i la Lluïsa, vam tornar-hi el 16.03.2017 per topografiar una cavitat que no hem pogut localitzar en els inventaris publicats i que consideraven inèdita, tot i que darrerament, veiem restes de pintura indesxifrables del que podria ser la identificació d'uns exploradors anteriors.

Situació
Restes de l'antiga pintada
Inscripció de la primera visita del Josu i la Lluïsa el 2014

La cavitat

Es tracta d'una típica cavitat tectònica on la morfologia de fractura és la dominant. La proximitat del cingle i la xarxa de fissures paral·leles al penya-segat provoquen per descompressió el seu eixamplament.  Tot el coster d'aproximació mostra diverses fractures que provoquen sots de diferents longituds i profunditats, normalment a cel obert,

L'avenc de Cantacorbs és el que permet un major descens. Com es pot veure en la topografia que presentem té dos trams diferenciats, un de superficial que arriba fins als 6m de fondària i que és d'un traçat força angulós, l'altre extrem, aquest ja subterrani, és el que pròpiament podem denominar avenc; segueix una única direcció amb un primer pou amb un replà als -4 i fons estret als -10. en profunditat o bé està obturat per blocs o les seves exigües dimensions no permeten el descens.  Un pas lateral ens condueix a un nou tram que desemboca a una nova vertical de 7 metres per on arribem als -22m que fou el final del nostre descens. En total sumant les dades de la poligonal ens dona 86m de recorregut.

Selecció de fotos:
Es presenten en l'orde de la progressió, en que se intercalen les de Josu+Lluïsa de l'exploració del 2014 i les recents d'en José Hidalgo.

Mesures atmosfèriques.

Esquerda exterior

Inici de desobstrucció d'un petit forat proper que molt probablement desembocarà al cingle.


4 comentaris:

  1. En primer lloc felicitats pels post i articles durant 10 anys. Molt agraïts.
    En relació al petit avenc que ens ocupa, dues observacions. La primera és que fou descobert per companys del GIEM a inicis de la dècada dels noranta, concretament pel R. Sendra i el nom amb lletres vermelles es correspon a Av.Montse Travé.
    La segona és que tot i que els mapes de l'ICC apareix el mot serra de Cantacorbs (topònim present a diferents comarques i indrets de Catalunya), el cas és que la serra de Cantacorbs és la que hi ha de E a W davant Rojals amb els 1023 de cota i on es troba la cavitat, sota la pista del barranc del Pouet que desprès amb camí va fins el mas de Nogués, creiem que li correspondria al punt més septentrional del Serret dels Avencs. Al darrer mapa que l'editorial Alpina dedicà a la zona apareix definit. Atès que en una sortida on anàrem a buscar fauna hi veiérem la pintada, sense saber a qui atribuir-li, als tubs dels exemplars de Troglocharinus orcinus capturats, que estan a la col·lecció del J.Comas hi posarem el nom "Avenc mal dit de Cantacorbs". Seguint el Serret, més avall hi ha diversos avencs que foren descrits d'una forma prou literària per la publicació que el reusenc Josep Iglesias dedicà a les cavitats del Brugent en una publicació de la revista del Centre de Lectura.
    Salutacions cordials. (J.Pallisé)

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pels aclariments. Procurarem localitzar el treball d'en Josep Iglesias per evitar duplicitats amb les cavitats explorades de nou pels amics Josu i Lluïsa.

    ResponElimina
  3. Hola Victor, de fet només n'hi ha dues que hem posat nom (Av.de Cal Seixanta, i Av. del Barranc del Pouet)i estan una mica isolades del que seria el gruix de cavitats de les grans esquerdes que coneixem genèricament com Avenc Gran del Pinetell. T'envio la publicació amb pdf per mail. Salut

    ResponElimina
  4. Me parece estupendo que los paseos de la Lluïsa y yo ayuden a desempolvar escondidos legajos y volver a hablar de cavidades olvidadas.
    Sería interesante que un capítulo del espeleobloc fuera la publicación digitalizada de los capítulos dedicados a la espeleología que se encuentran en antiguas revistas que por su antiguedad o poca tirada, sólo se encuentran en manos de muy poca gente.
    Animo a estos afortunados a escanearlos y remitirlos a los gestores del espeleobloc para su publicación, de esta manera podríamos conseguir un corpus de publicaciones único en Cataluña y de obligada consulta para los que rebuscamos en los rincones, allí donde se acaban los senderos.
    Josu

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.