Resulten ser tres dies molt i molt freds, amb gelades a la nit i que queda reflectit en la gebrada del camí, i que fins ben entrat el dia patim uns quants graus sota cero.
Per sort, el sol llueix i ens permet gaudir d’unes vistes espectaculars, especialment de la Roca dels Arcs, paradís d’escaladors però que en aquests dies gairebé no apareixen.
Sortint de Vilanova de Meià, agafem el trencall en direcció a l’ermita de la Mare de Deu del Puig de Meià i al cap d’una estona trobem una pista que surt a la dreta.
Deixem el cotxe una mica mes endavant i ens endinsem al bosc, on al cap d’uns 100 metres trobem la boca de l’avenc.
La entrada està just sota unes pedres, arrodonida, com una cova.
Instal·lem a un arbre del davant i a un spit just a la boca, i comencem a baixar el pou de 11 metres, en forma de rampa i ja veiem el fons de la sala, bastant grandeta amb força concrecions, tot i que bastant seques.
Just per sota de la boca d’entrada hi ha la continuació de l’avenc fins el -22 per una rampa plena de pedres i que es va fen mes estreta a mesura que baixem.
La claror que entra per la boca dona molta lluminositat en aquest petit Querant, que guarda bonics racons fins i tot amb alguna excèntrique.
ETRS 89-31
X-335827
Y-4652809
Snm 927
Text: Montse Roca
Fotos: Juli Serrano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.