divendres, 13 de gener de 2017

Pou del Puig d'Espies. Serra de Sant Joan.


Seguint amb les tasques del 29.12.2016 a la Serra de Sant Joan el sis companys: Dolors Boter, Úrsula Garrido, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Robert i “Víctor” vam anar a cercar el anomenat Avenc del Pic d'Espies, que havia estat explorat pels companys del GERS de la A.E. Muntanya el 1989.

Localització i accés
Des de Montanissell, seguim la pista que puja pel anomenat Forat de Pitarell i ens arribem al mas del Pitarell, per intentar recollir més informació per localitzar la boca. Com que la gran boca inferior és ben visible des de la pista de pujada, ja intuíem la zona de ubicació, a la mateixa vertical però a dalt del cingle.

En el Pitarell tenim una primera constatació toponímica, el mot "avenc" no el reconeixen com a denominació local, i el que és va anomenar com a Pic ells diuen que en realitat li diuen Puig tal com apareix en la cartografia actual, pensem que per tant caldria dir Pou del Puig d'Espies...els sembla millor tot i que el Puig encara és lluny, però no coneixen un topònim més acurat.  En quan a la situació ens diuen que tot i que estem a les envistes del lloc, el bosquet està molt ple d’esbarzers, tant que fa un temps que van voler acostar-s’hi a la boca i no la van trobar. En tot cas no ens aconsellen pujar-hi directament des de la casa. 

Caldria continuar per la pista tot girant cap a la dreta de manera que ens situaríem a l’alçada adequada i en un revolt podem deixar els vehicles (vessant nord) i retrocedint diagonalment anar a trobar el cingle. Ens acomiadem tot assegurant-lis que tornarem per confirmar si l'hem trobat.

Seguint aquestes indicacions ens situem en la zona, i després de donar-hi voltes mig despenjant-nos pels petits graons emboscats i encinglerats, finalment la localitzem.

La cavitat
Aquesta travessa està formada per un pou de 37 metres amb tres replans, i una galeria horitzontal de sortida. Després de introduir-se en una rampa que neix vora el cantell superior del cingle, s’obre un ample pou gairebé circular de prop de 6m de diàmetre.
Instal·lem en natural lligant la corda en un arbust. 
En el primer replà localitzem unes petites llastres concrecionades on reinstal·lem precàriament amb ajuda d’una cinta. 
Abans de continuar la baixada, remuntem un ressalt d'un parell de metres i anem a donar una ullada a una petita galeria en espiral ascendent de 10m de recorregut força concrecionada.
Arriba la Úrsula al replà.
 El Toni re-empren el descens.
En el segon relleix uns blocs encaixats en una escletxa ens permet muntar un nou fraccionament, també un xic precari. 
Seguim davallant i ja veiem el majestuós pòrtic de sortida...un darrer ressalt i sortim a la galeria final.
Una inscripció que no sabem iterpretar
Aqui, arribats a la fi de la travessa en dividim en dos grups, els uns remunten desinstal·lant i els altres sortim per baix amb una part del material, tot barallant-nos amb el esbarzers.
Els que sortim per la boca inferior, arribats a la feixa podem escollir en anar baixant fins la pista o remuntant pel camí retornar al mas del Pitarell.

3 comentaris:

  1. La inscripció S.E.A.C. podria correspondre a la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc (Castellar del Vallès)que disposava d'un grup que practicava l'espeleologia. L'any 1987 aquesta Secció es va convertir en el Centre Excursionista de Castellar, per tant és molt possible que la seva exploració hagués estat anterior a la dels del GERS, l'any 1989.
    JM. Miñarro

    ResponElimina
  2. Gràcies. Com sempre les teves aportacions son força assenyades.

    ResponElimina
  3. L'apunt que fa el JM Miñarro és correcte, jo pertanyo al Centre Excta. de Castellar, i l'antic nom era el de SEAC.
    Montse

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.