dijous, 26 de gener de 2017

On és el material del Solencio de Bastaras?

Parlant amb un company, em diu que perquè no escric sobre el tema del material del Solencio, ja que va ser un episodi dels més forts dins l'espeleo catalana. De "picar-se cavitats", moltes, però que arribessin als estaments oficials, cap fins aquest cas i, segurament, fins ara.

Escriure això al cap de cinquanta anys no és gens fàcil. Alguns protagonistes ja no estan entre nosaltres. Altres no ho recorden amb exactitud.... Jo puc parlar per les meves vivències directes i per sort, al llarg dels anys he anat guardant dades i fent algun escrit que ara m'ha ajudat. També he parlat amb persones que van ser protagonistes dels fets. Quan parli de quelcom que no hagi viscut en directe, ho faré saber. No es tracta d'entrar en polèmiques, només d'exposar uns fets.

Introducció:

La cova del Solencio de Bastaras va començar a ser explorat pel GEB; la SIE i el grup de Peña Guara com a conseqüència d'unes informacions de José Cardus, desde Binéfar i al cap de poc pel succés d'una persona que va perdre la vida en un avenc de Guara. Al poc de donar-se a conèixer la notícia del Solencio, alguns grups de Barcelona van voler aprofitar-se de la circumstància i també van fer l'exploració pel seu compte, deixant instal·lada la part dels llacs per agilitzar el seu progrés. Els del GEB es van emprenyar molt i, ajudats per nosaltres (SAS del CGB), vam desinstal·lar i amagar el material. És allò que es diu "El dret a la rebequeria" que, pot ser en castellà queda millor dit: "El derecho al pataleo". A partir d'aquí, reclamacions, amenaces, etc., fins que amb el temps tot es va anar dissolent i les aigües van tornar a la llera.
 
La gran boca de la cova de Chaves

Entrada del Solencio.  El Rufino (GEB) ben carregat
Antecedents:

El Víctor ens explica: L'any 1965 vaig proposar-li al Ramon Canela de revisar les cavitats que havia visitat en Lucien Briet i en un primer preacord vaig dedicar-me a recollir la bibliografia i especialment Barrancos y Cuevas i d'altres entre el que destacaven les pàgines de l'Heraldo de Aragón on setmanalment des del 1962 el ginecòleg José Cardús publicava una pàgina dedicada al Turismo Altoaragonés on descrivia alguna cavitat, normalment d'interès cultural/arqueològic.
Per mitjà de la redacció del diari vaig connectar amb el Dr. Cardús i vam fer una visita conjunta (SIE-GEB) al final de l'any a la Cueva del Toro a l'embassament de Belsué.

A partir d'aquí, l'any 1966, vam acordar fer una campanya GEB-SIE al sub-pirineo Oscense. Quan el Dr. Cardús s'assabentà del suposat suïcidi del Santolaria a la Grallera ens truca per telèfon i aquell mateix dia 19.03.66 vam llogar un taxi i vam anar a baixar amb escales d'elektron el primer tram del pou fins a quedar penjats al final de material als -110 (Joan Villagrasa-SIE). El 10.04.66 vam pujar de nou a la Grallera però amb una tempesta brutal de pluja, neu i vendaval no es pogué avançar gaire. L'endemà, mentre uns restaven a dalt de la serra, tres de la SIE vam baixar i topografiarem la Cueva de Chaves i el primer tram del Solencio.

-El 12-1965, la SIE es posa en contacte amb el Dr. José Cardus Llanas, de Binefar per veure les grans possibilitats que tenen les serralades de Carrodilla, Guara, etc., quant a l'espeleologia. La SIE- GEB inicien una recopilació de dades per fer-hi una campanya inicial

-El 5-2-1966 desapareix Gregorio Santolaria Arilla, un vei de Binèfar, qui sembla ser es lleva la vida tirant-se al pou de la Grallera de Guara

-A partir d'aquest luctuós succés, es forma un grup compost pel GEB-SIE-Peña Guara i s'intenta baixar a La Grallera, no sent possible assolir-la fins al tercer intent, el 5 d'agost de 1966. S'ha de tenir present que llavors, un pou de -270 m era una cosa extraordinària!

-El 20-3-66 té lloc el primer contacte del grup de tres, amb Chaves i Solencio (Cavernas 7 pp 337), sense fer-hi encara cap exploració

-L'11-4-66 la SIE aixeca la topografia de la primera part coneguda (fins al Pont)
 
Topografia des de l'entrada fins El Pouet
-El 17-8-66 té lloc la primera exploració amb un equip conjunt GEB-Peña Guara, entrant fins al segon llac

-El 18-8-66, el mateix grup aconsegueix entrar fins al cinquè llac. A partir d'aquí, altres grups hi sovintegen

-M'han dit que l'Esteve Petit, en una de les visites, havia deixat instal·lada una escala de 10 m al Pouet. L'ERE li reclamava el material perquè ja feia alguns mesos que l'havia demanat. Hi va anar amb l'OEB i la van recuperar. A prop de Chaves van veure dos cotxes; un era del Daniel Vergés i l'altra del Josep Manuel Anglada, tot i que no es van trobar amb els del GES dins de Solencio. L'Anglada hi va estar per veure les possibilitats de superar l'actual Paret SAS, però no es té constància que ho hagueren intentat.
 
Entre dos llacs

En Xavier Alberich tornant un bot buit per poder passar un altre del grup 

La Paret de la diaclasa

- La SIE, davant dels fets d'intromissió, decideix no continuar col·laborant en l'exploració. J. M. V. escriu al final del post d'Espeleoblog del 8 de gener del 2008, titulat La meva primera visita al Solencio de Bastaras: Tal com diu en Lluís, els del GEB i la SIE estàvem treballant plegats en una campanya al sub-pirineu d'osca. La primera topo del Solencio, fins la primera paret, la vàrem fer els membres de la SIE en Mario Folch, la Francesca Rue i jo, el 11.04.1966, constatant la continuació de la cavitat: calia escalar la paret del llac.

Després del "mediatic"episodi de la Grallera, altres grups "pirates" varen iniciar una cursa tant lamentable com perillosa, boicotejant material i vehicles.

Els de la SIE no volguérem participar en aquesta guerra i deixarem per a millor temps les nostres exploracions a Guara.

-El 30-4-67, durant el II Campament d'Espeleòlegs a Margalef, els grups GEB i SAS acorden oficialment continuar junts les exploracions al Solencio

-El 14-5-67 primera visita de la SAS a Solencio: F. Sas: E. Reyes i Ll. Auroux. Per diferents circumstàncies no hi va poder anar cap membre del GEB (però ja sabien que hi anàvem). A l'interior ens vam trobar quatre persones: la Montserrat Jardí i l'Esteve Petit (ERE) i dos més que van dir que eren escaladors del GES. La part dels llacs estava instal·lada amb cordes de material sintètic, d'entre 8 i 10 mm de color molt blanquinós, potser per les sedimentacions de calcita?, i algunes escales de les clàssiques de llavors: Cables d'acer galvanitzat i travessers de ferro. Total, cap meravella. Pel que fa a mosquetons i clavilles, quatre ferros ben rovellats. A partir del final dels llacs ja no hi havia més material. Pel que llavors es coneixia, no en feia falta. amb els que fem conjuntament la visita. En aquesta sortida "multi clubs" vam arribar al final del tram dels llacs. No va estar gens malament per ser la primera vegada. Vam tenir sort que els que vam trobar van fer-nos de guia, en haver-hi estat ja en anteriors ocasions. Sort que no van venir els del GEB! Hi hauria hagut sang i fetge!

-El 27/28-5-67, primera activitat conjunta GEB-SAS: Ramon Canela; Rufino Sànchez; Francesc Sas i Lluís Auroux. El tram inicial dels llacs es desinstal·la. Les escales "ens cauen" dins d'un llac i les cordes, que moltes eren retalls, es treuen i es reutilitzen en altres entrades, però sempre es desinstal·la en sortir. Sempre es va dir que el material estava "amagat" dins del Solencio.

Es va arribar a dir que el material extret s'havia venut. A part que dubto que ningú el volés en aquell estat, això no és veritat. Les escales encara estaran dins del llac i quant a les cordes, millor dit, retalls de pocs metres, ningú les voldria ni regalades.

També hi havia uns pocs mosquetons i clavilles, no cal dir que de ferregot, que ja us podeu imaginar en quin estat es trobaven amb motiu de les inundacions. Tot plegat, misèria.

Cartes de l'ERE al GEB i SIE: Davant les dues primeres tentatives fallides de baixar a la Grallera, van circular cartes amb un contingut semblant: Donat que no teniu prou mitjans ni preparació per afrontar un pou tan important, nosaltres disposem d'un torn que ja ha estat provat a Montserrat (fet pel pare de l'Esteve Petit) i podríem baixar-hi nosaltres. D'aquesta manera no deixaríem en mal nom l'espeleologia catalana...

M'han dit que en aquella època algú del GES va dir quelcom així:  ...Nosaltres sí que som espeleòlegs, la resta no tenen la categoria d'arribar a ser-ho i per tant, podem prendre decisions com aquesta (de "picar la cova"). Això també em recorda l'ERE d'aquells anys, que també va dir, més o menys, que...el seu club, com a superior que era, podia immiscir-se en els temes d'altres clubs. Rebuscant vaig trobar a l'Espeleòleg 10. 1970, pp 405/406 l'escrit, que insereixo resumit.


A les reunions del Comitè Regional d'Espeleologia, que es feien a la nit al local de la Federació Catalana de Muntanyisme, dins l'edifici del Liceu, es va rebre la queixa del GES i va haver-hi una mena de judici. Se les van carregar els del Badalona, i tot i que vaig dir que jo també hi era en el moment de desinstal·lar, al nostre grup, la SAS, mai ens van dir res. Recomanats que estàvem?

Les deliberacions van allargar-se bastant de temps, fins que va arribar la sentència En resum, la sentència segons l'escrit del CRE diu que el material s´ha de retornar o pagar. N'inserim una còpia.




Després de la sentència, el GEB va retornar una part del material. El Centre Excursionista de Badalona es va afegir com acusador. Va recolzar el CRE i alguns dels participants en els fets van ser inhabilitats com a socis.

Al trobar-se sense un local ni centre, van acollir-se al Cor de Marina (1968?), creant una secció d'espeleo que també es va dir GEB i van continuar la publicació de la revista Cavernas amb el nº 11, 1969, des del Centro de Estudios Geográficos del Cor de Marina.

M'han dit que...algú del GES va dir quelcom semblant: Si el GEB ha pogut fer totes aquestes coses importants (es referia a Guara i Escuaín) ha estat gràcies a nosaltres. Si no els haguessin fet fora i format el nou grup al Cor de Marina, la historia haguera sigut molt diferent.

L'any 2005 aprox, el Centre Excursionista de Badalona els va rehabilitar. Va ser arran d'un aniversari de la creació del CEB i el GEB. El Ramon va pagar uns 40 anys de quotes del període 1968-2005, per quedar legalment al dia com a soci.
 
Galeries actives

Flanquejant la part superior de la Paret SAS.    (X): el mateix punt en les dues fotos

Alguns retalls resumits d'escrits al·lusius als fets i apareguts a la revista Cavernas:

-Cavernas 10, 1968, pp 1 editorial. Ramon Canela. Cuando editamos el primer número de Cavernas (va ser el primer butlletí d'informació espeleològica catalana amb continuïtat, any 1963) creíamos que lo que le faltaba a la Espeleología Catalana, era ante todo comunicación.

Tras estos cinco años la situación es muy distinta de lo que esperábamos...

La prospección de zonas inexploradas exige un esfuerzo continuado, muchas veces inútil, que por lo visto hay quien no está dispuesto a hacer, ello ha obligado a trabajar en secreto, lo que distancia y aisla los grupos ...

La postura del organismo federativo ha contribuido también a la actual situación ...
No debe sorprender la reacción del GEB. Cuando se agotan los cauces del diálogo hay que buscar otros medios de defensa...

Otros Solencios nos esperan...

-Cavernas 10, 1968. Pp 2-3. Lluís Galbas. La campaña espeleológica al Sub-Pirineo oscense y sus conscuencias.

...Con el vasto campo prácticamente inexplorado que hay en la península, no acabamos de comprender el intrusismo practicado por determinado grupo ... se apresuró a los pocos días de publicarse la noticia, a continuar por su cuenta las exploraciones.
----------------------------------------
Cavernes 26, 2006, pàg. 58. AA. Les exploracions a la Sierra de Guara varen culminar amb el descobriment de la continuació del Solencio de Bastaras, on es va formar l'equip que després atacaria Escuain. També el Solencio va fer descobrir fins on pot anar la perfídia humana: intromissions no demanades; seguiments per les carreteres i atacs de tots tipus, que varen portar al GEB a abandonar el Centre Excursionista de Badalona i els organismes federatius.

Ramon Canela, 1968. Cavernes 26, 2006 pp 70. A dues de les principals entitats excursionistes de Barcelona hi ha dos grups d'espeleologia amb membres que procedeixen de famílies benestants, la majoria universitaris. Aquests elements, que es consideren els millors en tot, no poguessin suportar que uns quants arreplegats de poble descobreixin coses que consideren que només poden fer ells. Ells, que ho tenen tot, també creuen que tenen dret a tot.

Cada vegada que els de Badalona descobreixen quelcom d'interessant, un eixam de sangoneres i voltors intenta fer seu el que s'està trobant. Però en arribar a Escuain s'han trobat que allò és massa gran per ells, i a poc a poc les intromissions han anat desapareixent.


I aquesta és la història d’uns fets, que per aquells anys es prodigaven bastant no solament a Guara, també al Garraf, etc., tot i que no arribaven a les altes esferes.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.