diumenge, 28 d’agost de 2016

Miretades Espeològiques (20) El Turbo

(1907) Avenc d'en Roca. Cervelló (Baix Llobregat) Fot. JM Co de Triola (AFCEC)
En aquesta fotografia històrica de referència, a més d'observar a Font i a Faura junts, també comprovem que tots els espeleòlegs van ben equipats d'acord amb el manual que va publicar  Martel sobre les tècniques de progressió a les cavernes, complementat amb diferents apartats sobre els materials utilitzats a l'exploració i investigació espeleològica.
Spéléologie. Extrait du Manuel d'Alpinisme
(1904) 15 p., 4 fig., 151x107 mm.
Tirada a part amb numeració propia de: Manuel d'Alpinisme, VI + 694 p. (l'article es correspon amb les p. 196-210). Ed. Club Alpin Française. Paris
(1954) Avenc de l'Esquerrà. Olesa de Bonesvalls (Baix Llobregat) Torras, i Lamarca. Fot. GES Club Muntanyenc Barcelonès
En aquesta foto, també històrica, de cinquanta anys desprès, podem comprovar algunes de les diferències de l'equipament personal dels espeleòlegs. El que pot resultar més evident és que, no porten casc i la llum, elèctrica, la duen al cap. Però a partir d'aquestes dates començaren a multiplicar-se els practicants de l'espeleologia o també li deien, exploracions subterrànies, per a que no es confongués una cosa amb l'altra. Avui en dia, a la pràctica, potser, s'han polaritzat las definicions d'aquests dos conceptes que van tractar d'instaurar i, ha passat el significat d'un a l'altre i viceversa

Així que alguns dels exploradors, hem refereixo al sentit que li dóna el diccionari, es trobaren amb unes noves dificultats que ni la tècnica ni el material de l'època els ajudava gaire a solucionar
(1971) Cueva de los Arnales o del Molino. Tella-Sin (Osca) Ferrer, i Mension. Amb la perxa no va haver prou, es continuà escalant, però tampoc. Foren els companys del GE de Rubí (GER), als voltants d'aquest segle, els que arribaren fins a dalt
Al fons la cinglera Cort d'o Transito. Tella-Sin
(1971) Els mateixos de la foto d'abans pujant el material al peu de la cinglera i a la cova Barber. Les perxes estaven fetes, artesanalment, empalmant pesades canonades de ferro que es feien servir originalment per a la conducció d'aigües
Surgència de la cova Barber. A l'esquerra un espeleòleg txecoslovac, ara no me'n recordo com va venir a parar amb nosaltres un noi d'un país comunista a la època de Franco i en plena guerra freda! Mension, Domènec Pañella i Ferran Navarro 
(1970) A l'any anterior de les perxes en Ramon Canela amb un vestit de neoprè supera el pas del sifó temporal.
Com que les aigües són de la categoria espeleològica, molt fredes, es va buscar una solució per transportar la roba seca a l'altra banda del sifó. Al mercat es van trobar aquests bidons que nosaltres van denominar com politens, efectivament corrompent la paraula polietilè. Aquest bidons foren el que més endavant substituirien als petates de lona a les exploracions que feren a la resta del massís de Las Tucas
 Mension, i Ferrer
 Canela
Ferrer, i (?)

Amb l'ajuda de les perxes s'haurien de remuntar les successives cascades que s'anirien trobant al riu subterrani. Així que la roba seca no va servir de res. Al 71 ja s'havien començat a explorar a Escuain cavitats amb molta aigua com, Os Bibers d'o Campillon (surgència del sistema principal) O Forat d'o Barranco d'o Gurrundué, però les exploracions foren ràpides de temps. També es tenia experiència amb altres cavitats amb aigua però amb temperatures d'aigua i ambient més altes com el Solencio de Bastaras.

La roba mujada a sobra i la llarga permanència, agreujada per les esperes, produí fred i tremolors, ara diríem hipotèrmia. Ja en aquells temps ens deien que el neoprè no es podia dur posat gaires hores, doncs no deixava transpirar al cos, a més que reduïa molt la mobilitat i que valien molts diners, això últim ens va acabar de convencer! Així què havien de fer...?
Van provar amb un vestit de dues peces que es deia Turbo isotèrmic, el venedor va dir que, per aquí el feien servir per practicar esquí nàutic a l'hivern, que no era el mateix que el neoprè, que impermeable impermeable tampoc...

Quan els van utilitzar ja enseguida es van adonar que l'havien espifiat. Es va patir molt més fred amb el Turbo que abans! De tornada, quan es va comentar la jugada, algú va venir a dir, aquestes coses només que us passen a vosaltres! Us els haveu posat a l'inrevés! El Turbo s'ha de posar per sobra de la roba d'abric que porteu! I vosaltres us haveu posat el mono per sobra del Turbo! Així fa l'efecte isotèrmic al contrari, us passa la fredor del mono mullat al cos! Nosaltres pensant que el Turbo no se'ns fes mal bé, ens van posar el mono a sobra per que quedés ben protegit el Turbo. A la foto de dalt es veu el color negre del Turbo apareixent a l'alçada del coll del mono de color taronja
El mateix any 71 finalitzà l'exploració del riu principal. Els companys de la SIE del CE Àliga amb la col·laboració de membres del GEB aixecaren la topografia en el període 1977-1982 amb 168 m de desnivell positiu i un km de recorregut

D'aquest surgència sortiren dues de les solucions, el polité i el Turbo, que serien fonamentals per assolir les exploracions dels grans avencs del massís
Canela, i (?) a La Bufona abans del Turbo
Cuenca, i Tomás Sánchez sortint de La Bufona amb Turbo, un amb un protector de ràpel a l'esquena i l'altre amb una armilla per la mateixa finalitat
Ràpel sistema Comici original
El problema de la protecció del Turbo es va solucionar amb una bandolera d'amiant que es feia servir per minvar els efectes del fregament de la corda a l'esquena en el sistema, modificat, del ràpel Comici. Els aparells de descens encara no havien arribat. Veiem en Mension amb la banda
Pocs anys desprès ja és comença a disposar de materials fabricats expressament per l'espeleologia i es va suprimir la bandolera d'amiant
 Marcel·lí Miret al Forat del Campament, C1

Tots els membres dels equips del GEB duien un Turbo, per tant la utilització d'aquest vestit resultà molt versàtil pel que fa al seu ús en el massís en cavitats de característiques diferents
Mension, Alfambra, Mas al B-15. En aquesta coneguda diapositiva d'acció de l'any 1979 encara es pot comprovar la utilització dels invents de l'any 1971 a la cova Barber
Curiosament, en Diego Ferrer, que feu la diapositiva anterior, fou l'únic de l'equip que no s'equipà amb un Turbo en aquesta ocasió. Aquí el veiem sortint per la boca del B15 amb llum de la frontal. Van estar nou dies a dins, exploraren fins a -900, però es donaren la volta, preveient que se'ls acabaria el carbur, com efectivament va succeir.
Amb la combinació dels tres monos, el Bury, que era una mena de folre polar que es posava sobra de la pell i donava calor, el Rexotherm que produïa un efecte isotèrmic, i el mono impermeable de PVC, el Turbo ja quedà per la història
  Un Bury, que també anava bé pels pintors rupestres
Un Rexotherm a dalt i un PVC abaix i un Bury al fons
Túnel del Sumidor. Els companys i amics de la SIE també van portar en ocasions el Turbo fora d'Escuain
Aquí al Forat del Graller. No surt la pestanya lateral de la portada EspeleoSie, núm. 25 (1981) perquè el tinc enquadernat
(1980) Loreto Wallace Moreno l'entranyable espeleòloga andalusa del GES de Màlaga,  a la cova Wit-Tamdoum al Marroc en una expedició que van fer amb companys de l'ERE Centre Excursionista de Catalunya. Fins aquí de lluny va arribar el Turbo, que jo sàpiga
Doncs, en aquest especialitzat diccionari figura l'entrada, TURBO. G. Familiarmente, traje de neopreno de poco espesor
Diccionario de Técnica Espeleológica
Luis GISBERT ROGER
(1998) 316 p., 600 fig. (taul., dibui., foto. b/n.), 786 entrades de definicions, 280x200 mm.
Ed. Federación Española de Espeleología. Federación T. Valenciana de Espeleología. 

Elmír-Eté

Nota
. Les fotografies de la zona d'Escuain on no figura el nom de l'autor són obres de Ramón Canela, Diego Ferrer, Josep Mension, Jaume Mas i el Miret

Altra Nota. Com que a les respostes dels comentaris dels peus de post no es poden afegir fotografies, aprofitem per penjar aquí un instrument que també es va fer servir al Solencio de Bastaras a l'època que es refereix, al seu comentari, el nostre benvolgut Lluís Auroux
Tret de, Cent Anys d'Espeleologia a Catalunya (Miñarro-2000)



2 comentaris:

  1. Parlant de les pèrtigues, el setembre del 1967, al taller del Ramon Canela varem construir-ne per veure si hi havia galeries superiors a les galeries de l'entrada de Solencio. Eren molt pesants, ja que es feien amb tub gruixut d'acer. No varem veure cap galeria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lluís, Al peu de post he posat una foto d'una escala "rigida" del Solencio. Ens aquells temps els espeleòlegs us les havíeu de inventar quasi bé totes les solucions! Salut!

      Elimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.