diumenge, 10 de juliol de 2016

Miretades espeològiques (13) Bor i Canela

Ramon Canela (1938-2015) rebé sepultura al cementeri de Bor. Va deixar dit que, ell volia en una tomba a la terra, però el van ficar en un nínxol! Se'n van aprofitar de que ell ja no podia argumentar, que o sinó, segur, que l'enterren a on ell exactament va dir!
Segons ens va deixar escrit, es comença a interessar per les coves de Bor a l'any 1961. A l'any següent, amb altres membres del GEB, desobstrueixen la tuta Freda i descobreixen el sifó (Galeria Badalona). Al 63, també amb companys d'altres entitats, fent desobstrucció de sediments, connecten les tutes Freda i Gran

Per veure més informació sobre la història de les exploracions a Bor, http://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/06/tutes-de-la-fou-de-bor-exploracions.html
A aquesta època Bor es trobava molt més de lluny de Badalona que ara. No havien autopistes, només els més privilegiats disposaven de cotxe, no havien túnels, la carretera passava pel port del Bruc i la collada de Toses, la setmana laboral, des de l'any 1919, era de 48 hores, els dissabtes eren dies laborables i lectius. A més tothom feia hores extraordinàries. Quasi només els funcionaris i els que treballaven als bancs feien la jornada intensiva, però els sous foren tant minsos que la majoria d'aquests feien el pluriempleo, aquesta paraula que fa molts anys que ha quedat en desús, vol dir que, quan plegaven de la seva feina, a continuació, anaven a treballar a una altra empresa per les tardes-nit o a l'inrevés, segons el torn de treball

Tot això ho dic per que si també contem que les vacances d'estiu i setmana santa les aprofitaven per anar a explorar a la província d'Osca, de pocs dobles dies de festa podien disposar per anar a Bor
Emili Reyes, potser a l'any 1969

De fet les úniques novetats exploratòries posteriors es produirien al sifó 
Només el restava una incògnita important a Bor, a més del sifó és clar! El toll de la sala Cerdanya!
Van millorar les condicions econòmiques, però la família va anar augmentant. Cóm es podia combinar la família amb les previstes, repetides i llargues exploracions a Bor? Doncs, llogant una casa al poble per a la família!
Primer es va treure l'aigua i desprès les tones de fang barrejat amb vidres d'ampolles, fins que es va trobar un forat ascendent. Era una petita galeria que sifona!
El mes de setembre de 1974 van descobrir la galeria R. Canela
A la sala Cerdanya
Entrant per primera vegada a la galeria R. Canela
El sifonet se'n tornava a reomplir ràpidament d'aigua. Així que quan entrava un equip, es convenia una hora de sortida i altra equip n'havia d'anar a la sala Cerdanya a buidar de nou el sifó per a que poguessin sortir els de l'altre costat
La noticia va sortir a la premsa i el prat de davant de la cova es va convertir en un molt concorregut càmping
Vam arribar a un acord de col·laboració amb els amics de la Secció d'Espeleologia de l'Orfeó Gracienc (SEOG-GGG) i aixecarem la topografia del sistema, i revisarem, prospeccionarem i topografiarem les altres cavitats de la zona
L'ajuntament de Bellver de Cerdanya ens cedí l'antiga escola de Bor com a refugi. En Casimiro s'ocupà de la logística de l'escola, aquest entranyable personatge ens feia de cuiner, tant acuradament que s'anava en tren, abans que nosaltres, per a que a la nostra posterior arribada ho tinguessin tot a punt i sense demores.

Fins i tot una vegada va dur dos pollastres vius des de Barcelona. Era molt amable i servicial, sobre tot amb el Miquel. Un dia quan van sortir de la cova i ens anaven a rentar nosaltres i la roba a la font del poble, en ple hivern, feia tant de fred que no calia estendre els monos, doncs només sortir de l'aigua es congelaven i s'aguantaven drets ells sols, en Miquel va demanar a en Casimiro que li portés la tovallola que se l'havia descuidat a l'escola, i en Casimiro en un no res li va emportar.
Posaren una porta ferrada i reixada i començaren les excavacions arqueològiques. Tots els diversos sistemes de tancament de la porta van ser inutilitzats sense gaires dificultats aparents. Fins que van posar un sistema amb un pany de ferro massís que s'obria amb una clau Allen de grans dimensions amb mesures de fora de l'estàndard. De fet aquest pany mai el van aconseguir obrir, però la porta sí
Seleccionarem unes poques de les anècdotes d'aquelles exploracions. Tuta de l'Ambret, es va desobstruir, però no vam poder avançar més en les desobstruccions perquè ens donaven marejos, suposo que foren símptomes d'hipòxia tipus garrafenc 
Fou (=font) També vam desobstruir la surgència fins que vam trobar un pouet que connectava amb el nivell de l'aigua
Forat del Pastor, a dalt de la serra de la Quera. Estava obstruït, però vam pensar que aquest fora una possible entrada superior al sistema situat a centenars de metres de desnivell. Vam fer dos equips de desobstrucció que treballaren en carena per torns i sense interrupcions, formava part d'aquests equips un noi d'uns 15 anys que era aprenent i company de treball d'altres membres. Avançada la matinada, un dels pocs que tenia bon cor, se'n va recordar del noi i el va a enviar a dormir. Encara ni feia deu minuts que dormia, es van sentir uns crits des del fons de l'avenc que deien: tira! Tira...! Quan van pujar els del fons, eufòrics ens van explicar: tira un pou avall i després altre pou amunt, a més n'hi han dues galeries diferents! Entre l'avançat de l'hora i que no disposaven de material per a tal escomesa, van decidir d'anar-nos i tornar la setmana següent ben proveïts. Entre tot això a un dels més dolents no se li va ocórrer altra manera de despertar al jove que aquesta, el va agafar de sobte pel pit i mentre l'aixecava l'anava dient, què fas dormint encara? Ja fa que dorms una nit més un dia sencer i des de que ha començat aquesta nit! El noi, desconcertat, anava demanat perdó. Algú més, també dolent, l'anava preguntant Has dormit bé? Et trobes descansat? El noi contestava a tot que si. Van tornar amb els centenars de metres de corda. El que van dir els nois fora veritat, però a partir d'on havien explicat el forat no tirava per enlloc més.

Cap als últims anys de la dècada dels 70 vam fer un curset a Bor, era a l'hivern, se'ns va fer fosc i feia torb. El resguard que havien previst ens va fallar. Només vam trobar la solució d'anar a dormir a un pavelló de nínxols nous que estava en construcció al cementiri de Bor. Qui ho havia de dir...!  

Fotografies, Ramon Canela, Josep Mension, Diego Ferrer i F. Miret

Elmír-Ete 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.