dimarts, 19 de juliol de 2016

Cuevas de Seso. Boltaña (8)

...segueix de l'apunt anterior...
En la imatge de capçalera veiem un detall prou curiós. Un cristall de calcita, desprès del nou degoteig del recreixement de l'estalactita esberlada, no ha caigut a terra, i penja gracies a un petit filament vegetal.

Els gurs
Es clar que la graderia de basses, que en aquesta visita romanien buits, en forma de pseudo-colada entapissant el terra de la cova de Seso superior, son una forma d’una magnitud extraordinària que s’exten al llarg de centenars de metres. Recentment hem detallat en aquestes pàgines els exemples de l’avenc de les Piques (Sant llorenç) i el forat La Bou (Serradell).
http://espeleobloc.blogspot.com.es/2013/12/lavenc-de-les-piques-mura-2.html
Recordem que el seu origen s’atribueix a l’acció del dipòsit que procedeix d’una lamina d’aigua carregada de calcita en dissolució, que s'escorre per un pendent i tot format "replans" com uns gorgs esglaonats, és desgassifica i precipita més ràpidament en el seu límit, afavorint l'alliberació del CO2. Poc a poc aquest fenomen va creant una barrera que s’autoalimenta creant una cresta que l'individualitza de la bassa interior. Resulten dipòsits amb un carener de forma ondulada, perpendicular al flux del corrent, amb la paret limitant de forma quasi vertical que correspon a la part de la màxima pendent. El desnivell inicial del conducte és regularitza per medi d’aquest esglaonament, de bassetes. Originalment els recipients resultants s’omplen d’aigua i en sequera o canvis climàtics poden restar totalment buits.
En la literatura espeleo-morfogènica a aquestes bases se les denomina rimstone pools en llengua anglesa o gourgs en francés, que en català comptant amb l’assesorament fonètic i linguistic d’en Carles Albesa i Jordi Mir (Diccionari d’Esports de Muntanya. 1998 Edicions 62) vam proposar d’anomenar gurs,

Tal com podem veure en d’altres casos (els citats més amunt, i els turístics i ben coneguts mundialment a la cova d'Skocjan, o a l'exterior de Pamukkale)  aquestes graderies de gurs son un exemple interessant on veiem una successió imbricada d’una notable complexitat que fa interessant elucidar com s’han generat algunes de les seves formes en detall.  Perquè aquesta convergència de formes?, que tenen en comú i que de singular?, i sobretot perquè no es desenvolupen arreu?

Pamukkale-Turquia

Škocjan. Eslovenia

Els gurs de Seso
Ocupen gairebé tota l'extensió lineal (uns 200m com a mínim) de la cova superior. En aquesta visita eren buits. Les ondulacions de les seves parets limitants son força diverses i en algun punt tant envolvents que arriben a imbricar-se unes dins les altres. Les dimensions d'amplitud i fondària varien, i creiem que tenen una relació amb les ruptures de pendent, a més pendent major concavitat...però caldria estudiar-ho amb més deteniment.

Les estalactites oposades
Dins del grup estalactític, com ja heu pogut veure en imatges precedents, destaquen unes estalactites rectilínies però allunyades de la vertical, habitualment s'atribuiria a un efecte d'anemomètric, on el corrent d'aire les reorienta en funció de la seva direcció dominant. Però aquesta no sembla una explicació adequada quan en un grup d'un mateix indret només algunes presenten aquesta "anomalia"

Mirant-ho amb detall aviat descobrim indrets on les desviacions son totalment oposades. Quin serà el mecanisme responsable?
 La nostra hipòtesi és que es tracta d'un des-penjament del sostre!
Hem trobat elements que recolzarien aquesta interpretació.
Fragment estalactític després del sostre 
Segment en progressiu des-enganxament
Més evidencies de des-penjament
Per acabar una imatge que suposem d'interès pels companys paleontòlegs, una ossamenta mig fossilitzada

Reflexió final
Amb aquesta darrera nota posarem fi a l'actual sèrie sobre les coves de Seso. Diversos de vosaltres ens demaneu que a part de mostrar imatges de les nostres visites expliquem una mica més el que ens crida l'atenció. En aquesta ocasió ens hem allargat més de l'habitual, ho hem intentat, però no sense recança, ja que ens demana més dedicació, més temps i certament cada cop som més conscients de les nostres limitacions. Per si això no fos suficient, alhora prodríem dir que "filosòficament" dia a dia ens augmenta la convicció de que on fixem la mirada, no és mai un objecte aïllat, el que veritablement el configura son les seves relacions amb l'entorn, amb tot l'entorn actual i passat  (clima, litologia, història, geografia, microbiologia, interacció amb el vivent, etc.etc.) unes dimensions difícilment abastables en una curta visita, de fet, ens trobem amb una complexa simbiogènesi que configura les seves propietats, situació, aparença, forma...

Ja direu si els heu gaudit, i confiem que ens sabreu disculpar si creieu que l'extensió ha estat excessiva, Fins la propera!

2 comentaris:

  1. Totes les explicacions mai son excessives, en tot cas, ens quedem sempre amb ganes d'aprendre mes.
    En aquest cas concret de les estalagtites desviades ens va cridar molt l'atenció quan vàrem visitar aquesta cova i que ara hem entés clarament.
    Juli i Montse

    ResponElimina
  2. Totalmente de acuerdo con Julio,
    el punto de vista de aquellos que tenéis mucha -pero que mucha- experiencia y además le dedicáis a la espeleología un tiempo sin medida, nos permite a los demás aprender algo en cada apunte que hacéis.
    Sólo espero que nos duréis muchos años para poder disfrutar de vuestra compañia y de este blog.
    Josu

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.