diumenge, 12 de juny de 2016

Miretades Espeològiques (9) La picada de l'escurço, gairebé...

(1979, Cort d'o Transito, A4, Tella-Sin) A les cavernes també a vegades rebem les visites inesperades, en aquest instant inoportunes, d'un senyor amb la boina...
ENDEVINALLA Nº 36
ESPELEÒLEGS ENAMORATS

Les cavernes són una font molt important d'inspiració. El seu suggestiu ambient fa que se'ns despertin els nostres sentiments més nobles, aquesta força irresistible provoca als espeleòlegs el més pur dels amors! Qui/na espeleòleg/a no ha fet l'amor dins d'una caverna?
Que em dius ara! Que tu això no l'has fet mai a dins d'una caverna? Doncs, aprofita, ràpidament que el món s'acaba!
Tots coneixem veritables històries d'amor entre espeleòlogues/egs de tots els sexes i els seus complements, varietats i variants.
Com exemple us remeto a la fotografia, on podem comprovar que, quan l'amor es pur no té condicionaments ni obstacles, en aquest cas aquàtics, i es segueix fins el final.
Quina parella posaríeu cóm models pels espeleòlegs?
1.Romaní i la Julieta
2.La Maca i el Troglobi
3.Sensa Són i la Delaila
4.Joancarles i So Fia
5.L'Estrat i l'Estreta
6.Estalag Mita i Estalac Tito
7.La Ferro sola o amb el Pu Xol Xin
8.La CEC i la ASEDEB
9.Marc Anthony i Cleo Petra
10.Els amants de la cova de Terol, que ella es va menjar un nap i ell una col
11.I/o... ?
(2001) VIIena TROBADA D'ESPELEÒLEGS. Els Ports 2, 3 i 4 de juny
La picada de l'escurço

Aquesta trobada ha estat la millor de les que jo he assistit, encara que la meva participació només es va limitar a menjar, dormir i anar Port amunt i Port avall, com ja anireu comprovant si continueu llegint.
Per a mi un complement molt important de les trobades són els suculents menús gastronòmics

De Badalona anaven un grup de veterans amb alguns fills/es d'aquests. El primer dia menjaren al refugi Mont Caro, a la sortida del dinar, només havien donat les primeres passes, van veure que el company nostre que havia sortit el primer s'ajupia, tot just quan es reincorporà, va dir, m'ha picat una serp! Al mateix temps, des de radera nostra, sentirem una veu que deia, no! T'ha picat un escurço! Era la d'un noi que treballava al refugi.
Vam anar tots plegats a on hi era la víctima, i ens comentà, deu ser una cria de serp, doncs era molt petita! La he vist al mig del camí i per a que no la trepitgeu l'he agafat amb la punta de dos dits (gros i índex), però se m'ha retornat, molt ràpidament, i m'ha picat al dit petit! A l'instant l'he deixat anar i ha fugit enseguida! Veieu, no m'ha fet res a la punta del dit! Se'l va estrènyer i li van sortir dos punts de sang molt petits. No passa res, em llepo el dit, i ja està! Mentre tots reien, el noi del refugi ens va dir alguna cosa semblant a aquesta, com no sortiu disparats no arribareu a temps a l'hospital! El picat s'ho prenia a broma, i nosaltres també, fins que el noi ens va dir, no pot ser que ell i tots vosaltres també sigueu sonats! El cert és que això ens ho va dir amb paraules més grosses i fent servir exclamacions.

Entre conyes i rialles arribarem a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Pel camí només se l'havia inflat una mica la punta del dit i agafat un lleuger to de color blau clar. Li vam preguntar al metge que, com aniria la cosa, i ens va respondre, que si havien agafat la serp? No vam riure perquè ens van aguantar. Després d'això ens va contestar com contesten tots els metges, en l'idioma gallec, potser si, però a vegades no, potser no, però a vegades si... Intranquil del tot amb aquesta mena de respostes no et quedes, però tranquil del tot tampoc.

Doncs veus home! Ens han dit que t'havies de quedar en tractament i observació, per si un cas, i que tornéssim demà desprès de dinar! Potser jo, que era el seu millor amic, ma n'hagués de haver quedat a l'hospital amb ell, a més no vaig deixar dormir a tota la família Ferreres degut als roncs, potser a l'hospital amb una píndola tot solucionat.
Em vaig quedar casi del mateix color que ell! El dit de la picada el tenia de color negre, tota la mà inflada com un guant de làtex bufat i de color blau marí, el color blau, més clar, li va pujar pel braç fins a l'esquena, no duia la part superior del pijama, doncs no podia passar la mà per la màniga. Ja no vam riure més. Li vaig preguntar al metge que si l'havien donat l'antídot, em va contestar que ja feia temps que no el donaven, doncs a vegades era més dolent l'antídot que el verí.

Per la nit vaig tornar a pujar al Port per donar la noticia, vam acordar que a l'endemà em quedaria jo amb ell i els demés es repartirien per altres cotxes per a la tornada.
Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) Badalona

El tercer dia li vam insistir molt al metge per a que el traslladessin a Badalona. Van arribar a l'hospital de Can Ruti amb les ampolles, de les coses que li ficaven per les venes, penjant de les barres anti-bolcada del Jeep. Amb aquelles pintes que duien, la metgessa triadora ens va preguntar, qué le ha pasado? Pues que me ha picado una víbora! Sabe usted de que clase, pues hay dos clases...? Em vaig quedar admirat de la preparació de la facultativa, de moment. Continuà dient... pues sí, las víboras pueden ser de la clase de las culebras o de la de las serpientes... (?!) No li vaig deixar d'acabar de dir la frase i li vaig contestar, nos vamos a la Vall d'Hebró que allí hay especialistas de todas las clases! No, no, que aquí le atenderemos muy bien! Va sortir disparada i tornà enseguida amb molt personal que ens anaven mirant des de lluny. Ens van portar a urgències de traumatologia (?!)

Després vaig anar a avisar a la família. A l'endemà vaig preguntar a recepció a on era, em van contestar que a la sala d'urgències de traumatologia (?!) Li van posar tres pantalles d'aïllament al voltant del llit i així se'n va estar tots els dies ingressat, no me'n recordo quants. El va visitar tot el personal de tots els torns d'aquest hospital i d'altres que es van assabentar. Un cas de picadura d'escurçó a Badalona!

Em va dir que, si no fos perquè casi tots el que atenien a urgències de traumatologia cridaven i/o ploraven, encara se l'hagués passat bé a la sala, no entenia perquè no l'havien ingressat a una habitació normal. Però al principi es trobava una mica preocupat, doncs els metges s'anaven mirant l'incipient Internet de l'època per veure si trobaven informació mèdica sobre la mossegada de l'escurço. Després de sortir de l'hospital encara va estar una llarga època visitant-se.




Des de la plana web del Refugi Mont Caro es crida a l'atenció sobre aquest assumpte

L'ESCURÇÓ, VIPERA LATASTI

Atenció
Ha arribat el temps de les vacances al Port i l’indret s’ha poblat de gent de totes les edats, cal reposar, gaudir, passejar, relacionar-se,  jugar, observar, respirar l’aire pur, en fi…, gaudir de l’entorn.

Però cal vigilar bé, aneu en compte, si us estireu al terra, si jugueu amb elements del terra, mireu bé, compte de no trobar-vos amb un escurçó, si se sent amenaçat us pot mossegar, i injectar-vos verí.

Si això passa, no us espanteu, si actueu amb rapidesa i serenitat, la cosa no passa d’un ensurt, aquí teniu enllaços on s’explica el que hem de fer en el pitjor dels casos, i ens ajuda a conèixer millor aquest animaló.

La nostra voluntat des del refugi no es d'alarmar a ningú, el que volem es informar de com hem d'actuar i d'ajudar a divulgar les característiques d'aquest animal

Salut i muntanya!!


La Generalitat de Catalunya dóna consells generalitzats

CANAL SALUT

Els escurçons són ofidis que tenen dos o més ullals a la part anterior del maxil·lar superior. La disposició d'aquest aparell verinós els proporciona gran facilitat per a la inoculació del verí. Es diferencien de la resta de serps terrestres que hi ha a Catalunya perquè són més petits (difícilment arriben a un metre de llargada), tenen el cap ample, aplanat i triangular (en forma de V) i la pupil·la vertical. El dibuix en forma de ziga-zaga que tenen al dors també us pot ajudar a reconèixer-los.

A Catalunya conviuen dues espècies d’escurçons:

- l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), que s'estén pels Pirineus i Prepirineus. També es pot arribar a trobar al Lluçanès, el Moianès i, fins i tot, a la Floresta (Vallès Occidental). Excepcionalment, pot arribar als 75 centímetres de llargada.

- l’escurço ibèric (Vipera latasti), que es troba a tot Catalunya excepte al Pirineus i Prepirineus, tot i que principalment viu a les serralades litorals i prelitorals. A la vall del Segre pot trobar-se en altituds importants. Excepcionalment, pot arribar als 90 centímetres i la seva mossegada és la més perillosa.

Acostumen a ser animals defensius que únicament ataquen si se'ls molesta o es veuen amenaçats. Aneu en compte quan aixequeu pedres (poden amagar-se sota) o fiqueu les mans a forats, i eviteu tocar-los amb pals o altres estris.

La utilització de sabates tancades i mitjons us pot ajudar a evitar el perill de la picada.

En el cas que presencieu una picada, manteniu la persona en repòs i impediu-li qualsevol moviment, ja que l'activitat muscular augmenta la difusió del verí. Renteu la ferida amb aigua i sabó, apliqueu-hi un antisèptic i cobriu-la amb una gasa estèril. Traslladeu la persona immediatament a l'hospital o activeu els sistemes d'emergències si sou en llocs molt aïllats.

No succioneu el verí amb la boca, perquè si hi teniu petites ferides, càries, etc., podeu absorbir el verí (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s'obté amb aquesta tècnica no justifica el risc. Mai no heu de cremar la ferida ni aplicar-hi lleixiu, fang o herbes. No feu torniquets ni subministreu begudes alcohòliques.

Elmír-Ete


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.