diumenge, 29 de maig de 2016

Miretades Espeològiques (7) Especial Eleccions, gairebé...

(1974. Espeleòleg, núm. 20) Aquesta excel·lent vinyeta de fa 42 anys situa humorísticament una situació en la que va haver votacions per a unes eleccions amb un únic candidat! És clar, que qualsevol coincidència amb noms de personatges reals i situacions actuals és pura casualitat, i no té res a veure amb la realitat real d'avui en dia. Així que, totes les possibles interpretacions que es pogueren fer, que no siguin aquestes, seran fruit de la imaginació i/o de la mala idea de l'interpretador    

El dia 22 d'enguany s'ha produït un fet insòlit dins de la fenomenologia de l'espeleologia catalana, van haver votacions per triar al president i la seva junta directiva! Esdeveniment sense precedents en aquest sègle, en l'anterior només hem sabut trobar una referència (1962) amb tres candidats i 12 votants, una quarta part dels votants foren aspirants a president! En el XIX, ens consta que a Font i Sagué no li calgué convocar eleccions.

Potser que una enquesta prèvia, anunciadora d'intenció de vot, que va resultar ser enganyosa, com sol passar sovint amb tota mena d'enquestes, va ajudar a assolir el gran percentatge de participació, el 78,57% del cens, que deixa molt a les clares que, sí! Als espeleòlegs ens agrada molt votar!
Van haver moments que les cues arribaven fins a prop de la cantonada amb l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
(Miñarro (2000) Cent anys d'espeleologia a Catalunya) Amb la dimissió el 27 d'abril del president, requisit obligatori per poder presentar-se a les eleccions, es constituí la Comissió Gestora formada per Pere Rodríguez, Lluís Roqueta i presidida per en Pau Pérez, les tasques d'aquesta Comissió han resultat ser molt més perilloses del que ja s'havia previst, doncs un membre es lesionà un membre inferior en acte de servei! Rep els nostres desitjos d'una bona recuperació!
Com podeu observar, es feu un disseny especial dels sobres per a aquesta ocasió tan especial, fabricats amb paper d'estrassa, ens recordaven als que abans ens donaven a l'empresa quan cobraven la setmanada amb calés, bitllets i xavalla. La consistència del paper i el sistema de seguretat de tancament del sobre permetia que, un cop introduïdes les paperetes, el vots ja no podien sortir volant, també el sistema d'obertura retardada que duien feu més llarg, i a la vegada molt més emocionant, el recompte dels vots   
Segons ens informa un intervencionista, que va estar tota l'estona a la guaita, la primera en votar va ser la Montserrat Ubach i l'últim el president de Valls. Formaren la Junta Electoral, Ignasi De Yzaguirre, Miquel Vigorós i el president que si no fos perquè va anar cantant els noms de les paperetes que treia de la urna com si fos un nen del col·legi de San Ildefonso, encara s'ha n'hagués comportat dignament.

El dia 26 de maig es proclamà al nou president Lluís Domingo i a la seva candidatura com la llista més votada a les eleccions! Rebeu la meva enhorabona i felicitacions! La primera conseqüència, immediata, d'aquestes eleccions ha estat que, desprès de 17 anys ha crescut el llistat superior
Aquí, tot just, l'instant que el nou president i la seva junta directiva reben, de bones mans, les claus, em refereixo a les d'obrir i tancar portes, que simbolitzen el traspàs de funcions de la Comissió Gestora a la Junta Directiva i el començament de l'operativitat d'aquesta última. Com testimonis excepcionals d'aquest acte tan important apareixen dos del més grans espeleòlegs catalans de tots els temps, en N. Font i Sagué, i en N. Llopis i Lladó, encara que penjant de la paret. Gaire més ja no vam poder fer!

A hores d'ara la junta directiva anterior deu estar posant al dia a la nova junta entrant de tots els assumptes més importants i ajudant-lis a resoldre els dubtes i preguntes, lògics, que han tenir els nouvinguts. Així, facilitant una ràpida i acurada posta en marxa de la direcció de la federació. Aquestes actuacions han de passar a la història com un exquisit exemple del fair play. Doncs com va dir aquell, Federació som tots! Els que surten, els que entren i els que ens hem quedat a on estàvem, que som la gran majoria!    
(Fotografies d'en Miquel Vigorós)  
ENDEVINALLA Nº 32
Espeleologia per a infants.
Ja fa més de cinquanta anys que les escoles d'espeleologia van engegar. Començaren dirigides per espeleòlegs de les branques científiques, però, s'han anant reconvertint, fins ser, primordialment, escoles de tècnics en progressió a cavernes. De sempre les seves ensenyances han estat rebudes per adolescents i majors d'edat.
Des de ja fa temps s'estan formant escoles d'espeleologia per a infants amb molta més preponderància a Andalusia, que utilitzen instal·lacions fixes, rocòdroms, on practiquen les tècniques de sols corda. Membres d'aquestes escoles participen a les competicions de TPV començant des de la categoria d'alevins.
No ha de passar gaire temps fins que a algú se l'acudeixi la idea de formar un equip d'alevins d'elit per a superar estretors. Potser, el jefe del futur equip, ja hauria de tenir prou amb la noticia de que, sí després de l'estretor la caverna tira o no, o també pot considerar que, ja posats, els alevins continuen, ells solets, amb la nova exploració. Això sí, rebent un premi a la tornada, com mínim un colacao, ben escalfadet, amb magdalenes i fruita que és el que va més bé.
Ja podem trobar precedents com,
1. Bernardete a la grotte de Lourdes
2.Patufet a la cova del bou
3.Aladí a la cova del Tresor
4.La filla de Sautuola a la cova d'Altamira
5.Ninete amb un senyor de Múrcia a Paris
6.Els follets a la cova Simanya (Petita)
7.Alicia a la cova Meravelles a Benifallet
8.Felipet a les coves de Bor, Bon i Palma
9.I/o ... ?
ENDEVINALLA Nº 33 (Fotografia d'en Francesc Cardeña)
L'estalagmita espeleòloga.
Diuen les faules que, ja fa molt de temps, n'hi havia una estalagmita que acompanyava als espeleòlegs quan aquests exploraven els avencs. Però sempre els seguia, mai els passava al davant, i si els espeleòlegs es giraven de cop, l'estalagmita s'amagava, tant ràpidament que aquests no l'encertaven a veure. No se sabé el perquè, però l'estalagmita ja no acompanya als espeleòlegs. Un amic meu, que s'hi parla amb un follet de la cova del Salnitre, m'ha dit que l'estalagmita ja no s'estimava als espeleòlegs, doncs des de que s'havien imposat els trepants elèctrics, tots els parents seus, les mineralitzacions de les coves, pateixen pels molts forats de més que li fan a la seva mare roca.
Sabeu a quin avenc es refereix?
1.Avenc Idorm
2.Avenc Gruier
3.Avenc Tura
4.Avenc Ifallet
5.Avenc Dimiar
6.Avenc TT  (Trempat Trepant o Trepant Trempat)
7.Avenc Emili Sabaté
8.Avenc Corcat
9.I/o...?
(1973) Avenc Pomar (Vallirana) Podeu observar un carburer d'auto pressió patentat pel company Mario Folch Llovera l'any 1968. El carburer fou comercialitzat a partir d'una modificació del FISMA (si veu l'enganxina del preu de la tenda) Els carburers d'auto pressió foren un avançament molt important per les exploracions. Al company Folch, la Generalitat el nomenà Forjador de la Història de l'Esport Català

(1975) Tuta de Bor, Cerdanya. Tomas Sánchez i Jaume Ferreres. Imatge publicitaria. Per tractar de sufragar les despeses de les campanyes s'enviaven mailings a empreses molt diverses per a demanar-lis el seus productes. De mica en mica aquesta pidolaria se'n va anant reduint, les últimes foren a Gallina Blanca i Carburos Metalicos. Per cert! La marca d'aquest pernil encara perdura (Fot. Canela)

Elmír-Ete

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.