diumenge, 15 de maig de 2016

Miretades espeològiques (5)

(1979) J.M. Urquiza amb un vestit de goma Turbo i Diego Ferrer amb un pontonniere de làtex Gomex amb pit inflable, observeu com penja l'àpendix del bufador, als Biberos d'o Campillon, mal dits surgència d'Escuain i fuente d'Escuain, doncs no ha pertangut mai al terme d'Escuain, la veritable font d'Escuain hi és a un altre lloc, a més de la que es troba al nucli urbà. Aquí ens disposaven a intentar remuntar i superar la cascada Silvia.
De pontonniere també n'havia un altre model sense flotador, van comprar un inflable per provar com anava la cosa en un riu on no feien peu. Doncs, va anar molt malament! Cada cop que feia un moviment perdia l'estabilitat i l'entrava aigua per la banda del coll, així que a mesura que anava avançant pel riu, se l'omplia més d'aigua el pontonniere, pesava més i s'anava més cap al fondo. Al final tots ens van mullar igual, però els que portaven el Turbo patiren menys fred, doncs no van parar de riure! Encara vam estar de sort que només vam comprar un!
(1971) M. Mateu. Riu entre la primera cascada i la cascada Sílvia. Aquí podem veure l'antecedent del pontonniere, una peça utilitzada per mariners i pescadors de peixos (Fot. R. Canela)
(1994) Cova de la Mosquera, Beuda (Garrotxa) Una de les tasques que vam realitzar pel catàleg d'una zona de l'Alta Garrotxa que estaven elaborant fou la la topografia d'aquesta cavitat. Les fotografies són de l'última sessió topogràfica de la cova. Potser trobareu que feiem servir un tipus de vestimenta que no havia estat dissenyada per les exploracions d'aquesta mena. Dons, sí, teniu raó! Però, a la prospecció i aproximació a l'Alta Garrotxa per poder obrir-se pas a la brolla, molt abundant en bardisses, a més d'utilitzar eines de tall, també ens calia un vestit el més semblant possible a les armadures medievals que ens lliurés de les esgarrinxades, i de la trinxadissa de la roba d'anar a la muntanya, a les coves i la de prendre alguna cosa al bar
Vam formar dos equips de liquidadors de la topografia, en Jaume Mas i l'Alex García es van dirigir cap al Lagonéss a topografiar-ho, tornaren travessant el llac d'aigües clares que al trepitjar es tornen fosques. Es pot observar que només posar els peus a l'aigua s'aixequen els sediments negres que es van depositar quan la riera exterior va introduir els dipòsits fecals d'una granja de pollastres als anys 70
En Martí i jo topografiaren la galeria vermella, que s'anava fent gatera fins que vam arribar a un lloc que s'acabava sobtadament. Em vaig recordar de tots els que havien fet la topo anterior, seguidament ho vaig manifestar de paraula. Reconec que se'n va passar la idea pel cap de que s'havien inventat que aquesta galeria connectes amb la principal. 

Però..., estirat i encaixonat al terra, vaig rotar per mirar amunt, i trobarem la continuació que connectava, amagada darrera d'un bloc, que feia que no es veies, tampoc, des de la galeria principal. Però al sortir a la saleta SORPRESA! Vam trobar moltes restes d'espelmes de coloraines, que aplicant el meu agut sentit de la perspicàcia, vaig suposar, que com a mínim, allí s'havia celebrat una missa negra o un aquelarre casolà. Si els participants passaren pel lagomerdapudorosa, negres segur que arribarien, a més amb uns flaires de claveguera autèntica que podien resultar molt suggestius ajudats d'altres components que es fan servir per aquest tipus d'activitats de connexió amb l'inframón. Demano disculpes per arribar a ser tant mal pensat amb els meus companys espeleòlegs.
En Jaume i l'Alex a la tornada, després de fer el tram de topografia i amb el pot de recollida de mostres d'aigua de l'aportació interior. L'analítica va donar coliformes fecals, resultat que ja abans els donaven per prou evident, però van voler fer-ho amb un recipient adient, encara que al laboratori ens van dir que, si només haguessin portat com mostra un mitjó, donat el cas, amb això els haguessin trobat igualment.

Fa uns sis anys que ens assabentaren que n'havia un projecte per ampliar la pedrera que afectava a la cova. L'alcaldessa ens va rebre molt amablement a la comissió de la FCE que formaven el president Hilari Moreno, el vocal d'ecologia Enric Porcel i jo mateix. Els trobaren molt sensibilitzats amb el tema, doncs una corporació anterior va lliurar a totes les families del terme un exemplar del Catàleg Espeleològic de l'Alta Garrotxa on figuren totes les cavitats del municipi amb la topografia de la Cova de la Mosquera en gran format. Divulgar les cavitats entre els habitants dels llocs pot resultar positiu com en aquest cas.
 ENDEVINALLA Nº 28 (URGENT!)
El nostre corresponsal d'endevinalles de Granada, ens fa arribar aquesta noticia d'última hora i abans que la premsa sensacionalista la manipuli us l'oferim en primícia.

From: Grupo de Espeleólogos Granadinos
Sent: Monday, March 30, 2009 12:46 PM
Subject: MILAGRO EN LA CUEVA, AHORA CON FOTO ADJUNTA
EL PASADO FIN DE SEMANA UNA EXPEDICIÓN COMPUESTA POR VARIOS SOCIOS DE NUESTRA ENTIDAD TUVIERON UNA EXPERIENCIA INAUDITA…
EN UNA CUEVA DE ZAFARRAYA Y DURANTE UNOS SEGUNDO SE PRODUJO UN HECHO INSOLITO…
QUE DEMUESTRA LA FE CRISTIANA Y EL BUEN HACER DE NUESTROS COMPAÑEROS.
LA VIRGEN SE APARECIO A ELLOS, CON LA BUENA FORTUNA DE QUE JUAN PUDO SACAR ESTA FANTÁSTICA INSTANTÁNEA…
RECEMOS TODOS Y CONVIRTAMOS ESA CAVIDAD EN UN SANTUARIO DE PEREGRINACIÓN PARA ESPELEÓLOGOS DESCARRIADOS Y TAMBIEN PARA LOS BIEN AVENIDOS.
AMEN
Bé, doncs ja veieu que tenim un problema gros i greu! Ara que faran amb la patrona oficial de l'espeleologia, la verge de la Cova Santa de Castelló, eh? Potser haurem de tenir dues patrones com a Barcelona? A més que passarà amb la cova de Lourdes, la tancaran? A nosaltres ens va més bé anar a Lourdes, que és més a prop i té la cova de Betharram al costat mateix.
Però, com es diu aquesta cova de Zafarraya? (Hem d'anar rapits abans de que els eclesiàstics i/o els polítics li canvien el nom)
1.Cueva de Zafarraya
2.Cueva del Huerto del Berro Cálizo
3.Cueva de Toma y Bebe
4.Cueva del Agua de Solares
5.Cueva de Nerja
6.Sistema Hundidero Gato x Liebre
7.Cueva de la Pileta / Ardales
8.Sima Gesmaría
S'han anat produint noves aparicions, en aquest cas de cares dures, però fins aleshores no ha estat possible identificar-les amb cap sant ni amb ninguna persona decent coneguda 
 ENDEVINALLA Nº 29
Igual que un Club
Qualsevol club, petit o gran, disposa d'emblemes que fan que la seva presència sigui ràpidament reconeguda pel públic en general. Quan els membres del club participen a un esdeveniment, tots duen l'uniforme del seu club.
Jo pertanyo a un club que no té escut, ni uniforme, ni pins, ni pum ...
Abans dúiem l'anagrama del club amb lletres enganxades al casc. Però vam deduir la seva inutilitat, primer per que als llocs que anaven, quasi mai, trobàvem a ningú, i també perquè a les fotos que feien, els que les veien ja ens coneixien prou per a saber que érem nosaltres.
Un cop que anàrem a la cova de Mura ens vam trobar, al costat de la porta, uns nois molt ben uniformats, fent-se una paella d'arròs i fruits del mar. Els nois feien goig amb els seus monos tots iguals, del mateix color, i enganxines de tela que posaven, escola d'espeleologia (com ja han passat molts anys, ja no me'n recordo d'on era la escola). Tot just quan deixaren la porta lliure per a que poguéssim entrar, ens van preguntar, d'on sou? De Badalona, vam contestar. Vosaltres sou els de Badalona?! ens van replicar. Quan ja hi érem a dins de la cova, aprofitarem per a parlar d'aquests nois de la porta, però no ens vam posar d'acord alhora d'opinar si eren professors o alumnes d'escola. De fet, cap de nosaltres mai havia anat a l'escola, qüestió de la que, momentàniament, ens vam penedir tot just quan arribaren els flaires de la paella als nostres nassos.
La manca de senyals d'identitat del nostre grup em fa passar vergonya. Com ara, no fa gaires dies, un company d'altre grup em va demanar que l'envies l'escut del grup per correu. Li vaig contestar que no teníem escut, ni res que es sembles. Ell em va replicar que, com que no, si l'havia vist a la web de la catalana i que ja se'l copiaria. Doncs, li vaig dir que, si fos tan amable de fer-me també una copia que de seguit me l'enganxaria a tots els llocs.
A veure si em podeu ajudar, establint un ordre de prioritats per aconseguir de recuperar la imatge del club, ja que tot el que ens manca no el podem realitzar de cop i volta.
1.Escut
2.Himne
3.Penyes (fans, seguidors i simpatitzants)
4.Canal propi de televisió
5.Equipament (samarretes, genolleres, monos, etc.) "si pot ser dos diferents, un per quan explorem a casa i l'altra fora"
6.Bus amb la marca del club pels desplaçaments
7.Merchatdancing (samarretes amb els noms dels components dels equips de punta, rapeladors signats per tot l'equip, bufandes amb totes les copes que hem pres ... vull dir guanyat, etc.
8.Coves i avencs propis o de l'ajuntament, ja que ens gastem tot el pressupost amb desplaçaments i dietes, a més sempre hem d'explorar fora i se'ns posa el públic en contra, i també, els familiars i amics no es poden veure mai en acció.
ENDEVINALLA Nº 30
Topografia.
El Gremi de Topògrafs i Croquistes d'Espeleologia Català (GTCEC) ens fa arribar el següent comunicat,
Reunits la totalitat de membres del GTCEC, menys un, hem pres per unanimitat, excepte per un altre, aquestes reflexions i acords que us comuniquem,
Quan les futures noves generacions assisteixen a la lliçó de topografia dels cursets d'iniciació, al començar a escoltar allò de cosinus, tangent ... i assabentar-se de que existeix més de un tipus de distància, s'espanten! Així, abans de començar, ja es frustren molts, en potència, futurs topògrafs i/o croquistes.
Ens sembla que fora més pedagògic i com conseqüència més didàctic, aprofitar aquesta classe per a ensenyar als alumnes la interpretació de les topografies. Als cursets dels nostres germans excursionistes, per exemple, ensenyen a "llegir" els mapes topogràfics, no pretenen que els alumnes facin els seus planells, al menys quan tot just s'estan iniciant.
També ens plantegem que, si cal que continuem fent topografies i croquis, ja que si són de cavernes petites, ningú se les mira; si són més grans, molts dels usuaris diuen que: no si semblen gaire a la realitat a més que lis manca això i allò; i si són de les més grans, la gent es perd a la cavitat per culpa de la topografia, que diuen que és enganyadora.
Un cop realitzada la topo s'ha d'editar a una publicació, que costa diners de la butxaca, tant als editors com als pocs que la compren. Després, potser, algú farà una fotocopia, podrà prendre mal dins d'una cavitat i denunciar als autors de la topografia, ja que aquesta li manca una corba de nivell que ha provocat el lamentable accident, que vist d'aquesta manera ja no fora un accident i l'assistiria el dret per a demanar les indemnitzacions per responsabilitat civil que pugui determinar sa senyoria.
I per acabar-ho d'adobar, ja, ens podrien fer pagar les despeses dels rescats, hospitalització, transports, acompanyants, mals morals, seqüeles, indemnitzacions, etc., si algú dels que tallen el bacallà, consideren que aquests planells que elaborem provoquen i inciten a ficar-se a sota terra.
Així que hem decidit,
1er Dissoldre el GTCEC
2on Dur al crematori totes les copies de topografies i croquis. (No signa ningú)
Jo, us pregunto, ara qui farà les topografies?
1.Institut Cartogràfic de Catalunya
2.Editorial Planeta
3.XIBECA 1000 ml
4.Escola d'Espeleistes
5.Exploracions Subterrànies, S.A.
6.Afeccionats a les ciències ocultes
7.El dissident del GTCEC
8.Jo no
9.Jo sí
10.Jo tampoc
11.Jo també
12.Altres
Ja sé que publicar aquesta foto aquí és de mal exemple. Però també hem d'entendre que els que durant anys feren servir el ràpel Comici, baixant a velocitat de vertigen, pendolant amb el peus com si fossin molles helicoïdals contra la paret del pou, cremant-nos el protector del ràpel, el mono, el jersei, la samarreta i l'esquena (havien qui a la mínima ocasió t'ensenyaven les cicatrius i et deien, per exemple, mira! mira! aquestes me les vaig fer al pou de la Ferla! Vaig trigar 39 segons en baixar!) el mosquetó es tornava quasi roent, els guants treien fum encara que fossin de soldador, algú va perdre la melena o bé perquè se li va cremar o se li va enganxar al mosquetó, doncs no té gens d'estrany que ara que t'has de donar corda per rapelar, aquests intrèpids espeòlegs que han perdut aquestes sensacions irrepetibles, que els demés mai les tindran, procurin trobar unes petites compensacions fent una mica d'acrobàcia aèria d'anar per casa. (Fot. D. Ferrer)

Doncs sí! Teniu raó! He posat la diapositiva a l'inrevés!
Arreglat! Això quan antigament es passaven les diapositives amb projectors de bombetes halògenes succeïa sovint. També en el precís moment es fonia la bombeta!

Elmír Eté

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.