dimarts, 12 d’abril de 2016

L’Avenc de Can Castellet de Dalt (2)

El dia 11 de febrer d'enguany vam fer un intent d'aproximació; era un dia extraordinàriament plujòs, de fet feia dies de mal temps i les pistes d'accés pel costat de Sentmenat i Guanta eren totalment impracticables fins i tot amb un vehicle tot terreny, de manera que els deu d'aquest Espeleodijous vam girar cua i fins una nova ocasió.

Fou el 31.03.2016 quan vam tornar i aquest cop vam arribar a la cavitat accedint per un conjunt de pistes pel costat occidental partint de Castellar. Aquest cop formaven part de l'Espeleodijous 15 companys: Dolors Boter, Pere Castells, Jordi Comas, Teresa Hernàndez, José Hidalgo, Jaume Julià, Xavi Martínez, Lluïsa Mengual, Miquel Nebot, Jordi Perera, Toni Robert, Josu Riezu, Antoni Torra, Manuel Vizuete i "Víctor".

Situació
Per la seva localització al costat mateix de la pista l'ajuntament de Sentmenat va envoltar-la amb una tanca de fusta i un lletrero indicatiu del perill d'abocars'hi i alhora reproduint una divertida llegenda... totalment inversemblant.
Però entre la visita dels companys de Biosp i la nostre, la fisonomia d'accés ha tingut uns canvis notables, el gros arbre dins de l'encerclament anteriorment altiu ara estava abatut penjant i tapant una bona part de la boca d'accés, i el lletrero, escrostonat, el vam trobar al fons del pou de set metres.
No sembla que hagi pogut caure per causes naturals. Però vam fer el possible per resituar-lo a la seva posició original: el vam hissar i el vam lligar amb unes brides (provisionals) de plàstic a un dels postes de l'encerclament.

L'arbre abatut, amb una bona part de les arrels enlaire, resta travessant la boca i possiblement arribarà a precipitar-se dins del forat.
Nosaltres ens "colem" entre paret i tronc tot protegint les branques del frec de la corda. El pou sols fa set metres i en bona part son uns conglomerats força alterats que amb facilitat és desprenen provocant un allau de pedregam paret avall, per això amb més motiu que sempre cal allunyar-se de la vertical.
A la base del pou hi ha rampes en tots dos costats seguint l'alineació de la fractura generatiu. Cap al NE és tanca als pocs metres i està sembrat de branques.
Cap el SW els esbaldregalls del terra també en prou pendent la fa relliscosa. Vam trobar una corda amb nusos per ajudar-se en el trànsit cap avall.

Passem per un pas baix i entrem en una galeria, que és la mateixa continuació de conducte que ha recuperat alçada i constitueix l'espai més gran de la cavitat.

...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.