dissabte, 9 d’abril de 2016

Campanes de dissolució.


Les anomenades “bell holes” son formes en el sostre d’una cavitat amb característica geometria circular sense relació amb cap fractura, una mena de bossa invertida que pot arribar a una “profunditat” major que el seu diàmetre. 
L’orígen d’aquestes cúpules ha estat objecte de controvèrsia, pels que les consideraven l’efecte d’una exacerbació del procés corrosiu sota la pressió hidrostàtica confinant i condensant una quantitat d’aire que resta atrapat en un conducte totalment negat i els que creuen que és una típica morfologia hipogènica per flux ascendent.
Totes dues hipòtesis tenen defensors i detractors, l’absència de contrapendents que “capturin” l’aire, i la manca de trajectes d’ascens donen peu a creure que no es poden generalitzar aquests mecanismes generatrius.
Darrerament s’ha posat de relleu dos aspectes interessants i alhora encadenats. La major abundància d’aquestes formes en cavitats tropicals on la fauna té un desenvolupament força importanat i la freqüent ocupació d’aquests nínxols pels ratpenats.  La resultant és una notable colonització de quiròpters i les conseqüents abundàncies de les seves deposicions. Es a dir una tercera hipòtesi que dona molta importància al paper corrosiu dels pixats dels ratpenats. També aquesta formulació troba detractors: perquè al terra en la vertical on és precipiten les dejeccions no és creen forats? I les formes les creen les evacuacions dels ratpenats o ja estan creades quan els ratpenats les utilitzen per niuar?.

Avui recopilem algunes imatges i documents, per acompanyar a una darrera i suggestiva investigació de Lundberg i MacFarlane.
En essència, no és l’orina dels ratpenats la que excava aquestes forats, però si que és cert que expiren unes quantitats de CO2 associades amb la pel·lícula de vapor d'aigua generat per la condensació emesa per aquestes criatures de sang calenta. A la que segur que se poder afegir el efectes del excrements, bacteris, etc. tot fortament influenciat per la temperatura a l'interior del forat.

Els autors dels càlculs científics sobre el volum dissol de calcària, conclouen que en un “dormitori” de 10 ratpenats ocupat de mitjana 18 hores per dia es necessitaran 50.000 anys per excavar una campana d'1 metre de profunditat. És aquesta condensació + el CO2 creat pel microclima generat biològicament pels ratpenats el que crea les condicions per l'aparició dels “bell holes”. 

Una hipòtesi més i un bonic tema que lliga als interessats en identificar morfologies subterrànies i els que analitzen el comportament dels ratpenats...en resum una tasca de recerca que ens invita a analitzar millor el sostre de les cavitats que son refugi de ratpenats.


Bats and bell holes. The microclimatic impact of bat roosting, using a case study from Runaway Bay Caves. Jamaica.
Joyce Lundberg & Donald A. McFarlane.
Geomorphology 2009
Morphometric studies of bell hole developement on Cayman Brac
Rozemarijn F A Tarhule-Lips & Dereck C. Ford
Cave and Karst Science. (1998)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.