Sis noves espècies de Diplurs de Mèxic

El Dr. Alberto Sendra cercant diplurs per entre la terra garbellada.
 Boca de la cova Ghar Knadel, Marroc. 8ª expedició de BIOSP. Abril 2007

L’especialista en, entre altres, insectes diplurs, Alberto Sendra, va publicant els resultats de les seves recerques. Recentment ha descrit una important nova espècie de Diplura Campodeidae d’una cavitat de la província de Saragossa, però en aquest apunt donarem a conèixer un altre treball, aquest molt més ampli, de Mèxic, de la fauna subterrània de cavitats a les poblacions de Veracruz; Querétaro i Guerrero, en què ha descrit sis noves espècies d’insectes diplurs altament adaptats a la vida de sota terra.

Amb el Dr. Sendra, company d’activitats de l’Associació Catalana de Biospeleologia, hem fet moltes campanyes de recol·lecció de fauna, especialment Diplura, a Catalunya, Castelló i Marroc. És conservador de col·leccions històric-naturals de l'Ajuntament de València, i professor honorífic de la Universidad de Alcalá, i va ser invitat recentment per la Universidad Nacional Autónoma de México, UNAM, per a treballar com a coordinador d’un grup mexica per a l’estudi de diplurs cavernícoles.

De les sis noves espècies, quatre han estat dedicades a investigadors espanyols que van haver d'exiliar-se per les seves ideologies no d’acord amb el règim governant de després de la guerra del 36: Ignacio Bolívar Urrutia i el seu fill Cándido Bolívar Pieltain; Enrique Rioja Lo-Bianco i Fernando de Buen Lozano.

Ignacio Bolivar Urrutia: Madrid, 1850 - Mèxic D.F., 1944

Cándido Bolivar Pieltain: Madrid, 1897 - México D.F. 1976

Enrique Rioja Lo-Bianco: Santander, 1895 - México, 1963

Fernando de Buen Lozano: Barcelona, 1895 - Valparaiso, 1962

El treball ha estat publicat el 4 febrer del 2016, a la prestigiosa revista Zootaxa

En veure la importància de la recerca, vam demanar-li que escrivís una ressenya de presentació del treball, cosa que ha complert, incloent-hi algunes fotos facilitades pels seus companys mexicans. Altres dades s’han extret del mateix treball. No s’hi ha inclòs l’article sencer per no estar alliberat, per no estar disponible sense pagar una quota.

Escrit de presentació d'aquest article, fet pel mateix Alberto Sendra:

Traducció del resum de l’article:

Es descriuen sis nous taxons de Campodeidae (Diplura) dels gèneres Litocampa, Juxtlacampa, Oncinocampa i Tachycampa. També es redescribeix la interessant espècie Juxtlacampa juxtlahucensis Wygodzinsky 1944 de la cova de Juxtlahuaca a Guerrero, Mèxic. Tots aquests taxons són espècies que habiten a l’interior de cavitats, presentant  notables característiques troglobiomorfes. Totes aquestes espècies habiten dins l'ecosistema subterrani en sis massissos calcàris i en una cova de tub de lava en els estats centrals de Mèxic. Quatre d'aquestes espècies estan incloses en el grup "tachycampoide" i una espècie en el grup "podocampoide". Nou espècies del grup "tachycampoide" són conegudes a Amèrica Central i del Sud. Aquestes regions americanes no están encara prou mostrejades en comparació a les regions mediterrànees (Ibero-Sardenya i nord d’Àfrica), que poseeixen vuit espècies d’aquest grup, el que suggereix un origen americà dels “tachycampoide"

Les sis noves espècies:

Oncinocampa bolivarurrutiai Sendra & García, n. sp.

Etimologia. Aquesta nova espècie es dedica a l’entomòleg espanyol de prestigi internacional Ignacio Bolívar i Urrutia (Madrid 1850 - Ciutat de Mèxic 1944), un especialista en ortòpters que va descriure centenars d'espècies. Era molt actiu en les activitats educatives i durant la seva vida a Mèxic va fundar, juntament amb Cándido Bolivar, la revista Ciencia.

Primer numero de la revista Ciencia, 1940

Anatomia externa d'un Diplur Campodea. Autor. Alberto Sendra

Tachycampa bolivarpieltaini Sendra & García n. sp.

Etimologia. Aquesta espècie està dedicada al conegut entomòleg; biospeleòleg i polític espanyol Cándido Bolívar i Pieltain (Madrid 1867 - Mèxic DF1975) que és considerat el pioner de la biospeleologia a Mèxic, el seu país d'adopció.

Tachycampa carlosjuarezi Palacios & Sendra, n.sp.

Etimologia. Aquesta espècie està dedicada a la memòria del difunt Prof. José Carlos Juárez López, exdirector i fundador del laboratori de vertebrats de la Facultat de Ciències, UNAM de Mèxic.

Tachycampa clemenciae Sendra & García, n. sp.

Etimologia. Aquesta espècie està dedicada a la mexicana Clemencia Téllez Girón, alumna i companya de treball de l’eminent entomòleg espanyol Federico Bonet Marco, per la seva contribució a l’estudi dels col·lèmbols cavernícoles de Mèxic.

Litocampa enriqueriojai Sendra & García n. sp.

Etimologia. Aquesta espècie està dedicada al biòleg espanyol Enrique Rioja Lo Bianco (Santander, Espanya 1895 - Mèxic DF1963), qui va trobar asil a Mèxic com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola. Va fer grans contribucions a la hidrologia, principalment en els ecosistemes marins, amb la descripció de moltes noves espècies, tant a Espanya com a Mèxic.

Juxtlacampa fernandodebueni Sendra & García n. sp.

Etimologia. Aquesta espècie està dedicada a l’ictiòleg espanyol Fernando de Buen Lozano, que va anar a Mèxic per continuar la seva important feina amb el seu pare, el conegut biòleg marí Odón de Buen, i el seu germà Rafael de Buen.

Àrea de distribució de grup dels Diplurs estudiats, de Centroamèrica

A més de les sis noves espècies, s'ha redescrit Juxtlacampa juxtlahuacensis Wygodzinsky, 1944, tenint compte les actuals tècniques d'estudi, en què es comparen molts més detalls de la morfologia, no estudiats en aquells anys de la descripció original.

Detalls, molt ampliats, de Juxtlacampa juxtlahuacensis

Aquests detalls de Juxtlacampa juxtlahuacensis, serveixen per poder distingir-la de les espècies properes. L'Alberto Sendra ens ha fet uns apunts, en castellà, d'aquestes parts de l'anatomia dels Diplurs, referint-se a l'anterior fotografia. 

(No s'ha traduit al català per mantenir la terminologia correcta):

Juxtlacampa juxtlahuacensis de las Grutas de Juxtlahuaca, Guerrero, Mèxic.

Aquest treball ens mostra l'alt nivell dels biospeleòlegs de la península, que col·laboren amb grups d'especialistes d'altres països i en moltes ocasions, com en aquest cas, dirigeixen els projectes d'estudi.

Per acabar, inserim el capítol 1, i les làmines del següent treball, que ens serviran per introduir-nos en aquests insectes que podem observar dins les cavitats que visitem. (Les Campodea, que tenen dues antenes al davant i dos llargs cercs al darrere, les veurem fàcilment, però els Japididae, amb els cercs del darrere en forma de pinces, són molt rars i els trobarem en molt poques cavitats) 

Revista IDE@ - SEA, nº 35 (30-06-2015): 1–11. ISSN 2386-7183 1
Ibero Diversidad Entomológica @ccesible www.sea-entomologia.org/IDE@

Clase: Entognatha Orden DIPLURA. Manual
CLASE ENTOGNATHA
Orden Diplura
Autor: Alberto Sendra Mocholí

1. Breve definición del grupo y principales caracteres diagnósticos
Los dipluros (Diplura) ocupan una posición incierta en el filum Arthropoda y también el carácter monofilético del grupo ha sido objeto de controversia. No obstante datos morfológicos y moleculares confirman la unicidad de la clase o si se prefiere orden Diplura, en contra de la propuesta difilética de algunos autores que separan el orden en dos, Campodeina y Japygina. Así pues, es la opción monofilética la adoptada para este manual.
Los dipluros son artrópodos hexápodos de vida terrestre, ciegos, apterigotos y entognados (piezas bucales en el interior de la cabeza, recubierta por los pliegues orales), un labio y maxilas singulares, un abdomen con diez segmentos bien diferenciados de los que los siete primeros están provistos de apéndices coxales o subcoxales y el último, el 10º, finaliza en un par de cercos.

Lámina I: 1. Campodea (Dicampa) escalerai, suelo de matorral mediterráneo de encinas y alcornoques, Ciudad Real. 2. Japígido, suelo de matorral mediterráneo, con pinos y cultivo de olivo, Valencia. 3. Gollumjapyx smeagol, medio subterráneo profundo, Castellón. 4. Plusiocampa fagei, medio subterráneo, Mallorca. 5. Podocampa aff. fragiloides, medio subterráneo, Algarve. 6. Paratachycampa hispanica, medio subterráneo, Castellón. Escala: 3 mm. Fotografías: 1, 2: © Fani Martínez (www.biodiversidadvirtual.org). 3: © José María Azkárraga. 4: © Mateo Vadell. 5: © Gonzalo Giribert. 6: © Sergio Montagud