divendres, 5 de febrer de 2016

Forat a Camarasa.

Cavitat desconeguda en la construcció de la línia de tren Lleida- Pobla?. 

En Joan Cabeza, lector de l’Espeleobloc m’envia el següent comentari:
T'explico la història, estic vivint a Camarasa, fa temps que corria al rumor que ha principi de segle se havia sentit un fort soroll com si fos la caiguda d'un meteorit, fa uns 40 anys es va fer una repoblació de pins a la zona del Montroig, un caçador ens va dir que es va trobar un enfonsament circular, això és tenia que veure i així vam anar.


Al arribar, encara que en Google sembla circular es rectangular esta entre guixos i calcari, la fondària és d'uns 15 metres i al fons esta ple de pins.


La deducció es clara es tracta d'un enfonsament d'alguna cavitat i a l'estar ple de pins repoblats és de època actual.

Una vegada dibuixat en el Google es adonem que esta uns 140 mts sobre la via del túnel mes llarg de la línia Lleida-Pobla de Segur, busco documentació i trobo certa informació que et passo.
No deixa de ser una anècdota però es possible que la Generalitat tingui més informació.
Una mica apolillat pero es historia.


Joan Cabeza

5 comentaris:

  1. Mirant la fotografia aèria de l'any 1946 a la web de l'ICGC, es pot veure que l'esfondrament ja hi era: http://www.icc.cat/vissir3/index.html?RvaxueDMW
    Tocarà esperar a veure si aconseguiu la documentació :-) Esfondrament induït per la construcció del túnel? Pou de ventilació? és que està just just sobre la traça... Molt interessant!

    ResponElimina
  2. Quan el 1970 el GEFOMA va estar explorant per la zona de Camarasa, vam tenir l'ocasió de parlar amb gent gran del poble, que havien participat d'alguna manera en les tasques de la construcció del ferrocarril. Tots coincidien que durant la perforació del túnel, van trobar una gran cova en la que es van necessitar 7 vagons de ciment per tal d'assentar el sòl, i fer el túnel operatiu.
    Degut al tràfic de trens que havia en aquella època mai s'ens va ocórrer endinsar-nos en el túnel per comprovar-ho.
    A la mateixa zona també hi ha una altra curiositat, es tracta d'un pou artificial d'uns 2 metres de diàmetre i uns 15 metres de fondària just a sobre de la cova del Tabac. Desconeixem la seva finalitat però sembla com si hi haguessin intentat connectar aquest pou amb la cova del Tabac, just en el punt on la volta de la galeria és més alta, amb 21 metres d'alçada.
    F. Rubinat

    ResponElimina
  3. Es diu que fa molts anys,gent de Santalinya va voler fer una entrada a la cova del Tabac per la part de radera i aixi puguer obrir una ruta turistica desde Santalinya.

    ResponElimina
  4. Aquesta història no la coneixia, però sembla molt agosarat fer un pou que se n'aniria al 40 metres de desnivell per fer-ho turístic, quan des de la cova del Pas del Sastre, que està en el terme de Santa Linya, tan sols hi ha uns 9 metres de sediments per connectar amb la cova del Tabac.
    F. Rubinat

    ResponElimina
  5. Aquí teniu els detalls del que va succeir:

    http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1926/1926_tomoI_2449_04.pdf

    http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1927/1927_tomoI_2485_03.pdf

    Sembla força probable, que la gran massa d'aigua que es va desplaçar, fos la responsable del enfonsament.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.