espeleobloc: Contra els mosquits, ratpenats!.

Barcelona instal·la 18 torres niu per ratpenats en horts urbans, per al control de mosquits i per a la conservació de la biodiversitat urbana

Nota de premsa de l'Ajuntament del 31/01/2016

L’Ajuntament de Barcelona instal·larà torres niu per ratpenats en horts urbans de la ciutat. Amb aquesta mesura s’aconsegueix el control de mosquits i garantir la conservació de la biodiversitat urbana.

Al llarg d’aquest mes s’instal·laran 18 torres niu que acullen ratpenats a diferents horts urbans. La torre niu és un recurs utilitzat cada cop més per afavorir la presència de ratpenats. Els ratpenats, donada la seva capacitat de menjar insectes, són fonamentals per mantenir un equilibri natural, sobretot en aquells llocs on l’activitat que s’hi desenvolupa pot afavorir la presència de mosquits.

Les torres niu són especialment indicades quan la ubicació de caixes niu és complicada a causa de no haver-hi possibilitats d’instal·lació en un edifici o en un arbre. D’altra banda, no sempre és possible trobar arbres o edificis que disposin d’una orientació correcta. La torre niu pot encabir centenars de ratpenats (probablement del gènere Pipistrellus) i també es pot aprofitar per afegir-hi caixes niu d’ocells insectívors.

La torre que s´instal·la en els horts urbans porta una doble caixa niu i és revisable. Està feta de fusta procedent de boscos d’explotació sostenible. La columna pal és de fusta tractada, amb una alçada de 3 metres.

Els ratpenats hivernen i ho fan normalment en coves o cavitats profundes que els garanteixen una temperatura constant durant l’hivern i cert grau d’humitat. Aquests refugis d’hivernada se situen fora del teixit urbà i per tant, és la millor època per dur a terme la instal·lació d’aquestes estructures. Així un cop els ratpenats es desperten del període d’hibernació en el seu retorn a ciutat disposaran d’un substrat de nidificació ja instal·lat que els ofereix possibilitats de formar colònies de cria.

Horts on s’instal·len les torres niu

S´instal·laran 18 torres niu, la majoria en horts urbans i algunes en espais verds de Barcelona:

Hort de la Casa de l’Aigua (c/Garbí, 2-4)
Horts de Can Peguera (c/Camós,3)
Hort de Can Soler (Crta. Sant Cugat, 114-132)
Horts de Baró de Viver( Pg de Santa Coloma)
Hort Trinitat (Pg. Santa Coloma,60)
Hort de Collserola (Comte de Sert, 26-28)
Hort de l’Avi (Torrent del Remei,2)
Hort de Turull (Pg de Turull, 10)
Hort de Can Pujades (Camí de la Múrgula, 13-19)
Hort de Pedralbes (c/ Castellet, 2)
Hort Camí de Torre Melina (c/ Sunyol i Garriga, 14)
Hort de Sant Pau del Camp (c/Sant Pau del Camp)
Hort de Can Mestres (c/ Camí de Can Clos 1-9)
Viver de Tres Pins (zona inferior) (Avinguda Miramar,2)
Viver de Tres Pins (zona superior) (Avinguda Miramar,2)
Hort Sagrada Família (c/ Padilla, 201)
Solar Germanetes (c/ Comte Borrell cantonada Consell de Cent)
Horts de Can Cadena (c/ Menorca, 27)

Els ratpenats de Barcelona
A Barcelona hi viuen vuit espècies de ratpenats, que no són perillosos ni agressius. Només cal evitar tocar-los amb les mans, com a la majoria d’espècies salvatges, ja que poden mossegar si se’ls molesta. Espècies especialment abundants a Barcelona són el ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus), el ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii) i el ratpenat soprano (Pipistrellus pygmaeus). Aquestes tres espècies de quiròpter es poden refugiar ja sigui a les esquerdes de pedreres, sota les escorces dels arbres o a les construccions humanes properes (teulats, sota ponts, fissures de parets, etc.). La més sinantròpica (freqüenta construccions humanes) és el ratpenat comú. Els darrers estudis mostren el caràcter colonitzador pioner que presenta el ratpenat de vores clares. Sol ser la primera espècie a ocupar les caixes.

Els ratpenats i la biodiversitat

Els ratpenats (quiròpters) són un grup de vertebrats amb un gran valor ecològic, per les singulars adaptacions al domini aeri, el desenvolupament d’un sofisticat sistema de sonar en la majoria d’espècies i el tipus de recursos alimentaris que capturen. La majoria dels ratpenats de Catalunya depreden grans quantitats d’insectes i exerceixen una funció reguladora sobre les poblacions d’artròpodes. Descomptant el període d’hibernada, una agrupació de ratpenats estudiada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, consumeix cada any una quantitat d’insectes compresa entre les 15,3 i les 30,6 tones. La seva activitat depredadora i per tant reguladora de les poblacions d´insectes urbans constitueix un servei per a la ciutadania, especialment per aquelles persones que passen més hores en horts i jardins (usuaris d´horts, jardiners…). Es tracta d’un servei ecosistèmic regulador.

El control total de les poblacions de mosquits és molt difícil, i més encara amb la colonització de noves espècies com el mosquit tigre. Per aquesta raó les espècies insectívores tenen una creixent importància en el control de les poblacions d’insectes que es reprodueixen ràpidament en petits volums d’aigua. A més els quiròpters tenen una funció clau en el control de les malalties víriques emergents transmeses per mosquits. Els ratpenats són un grup de mamífers que captura massivament els mosquits transmissors d’aquestes malalties víriques i que és capaç d’eliminar els virus, sense emmalaltir. Podríem dir en termes col·loquials, que els ratpenats són els millors “antivirals” que coneixem. És per aquest motiu que la seva conservació és essencial pel manteniment de la salut pública i ambiental, ja sigui a nivell de malalties zoonòtiques o en el control de plagues forestals (com la processionària) i de plagues en els horts. Per aquesta raó assegurar una infraestructura ecològica amb ratpenats té una importància cabdal a la ciutat per contribuir a garantir la salut dels seus habitants i visitants.

La importància ecològica dels ratpenats justifica que a Catalunya totes les espècies siguin considerades espècies de fauna estrictament protegides d’acord amb el Conveni de Berna de 1979, i que la Unió Europea hagi inclòs en la Directiva de 1992 tots els quiròpters en l’annex d’espècies d’interès comunitari que requereixen protecció estricta.

Els quiròpters solen ser mamífers molt sensibles a les alteracions dels seus hàbitats, per exemple a la disminució de la disponibilitat de refugis i de recursos tròfics, o als canvis en les condicions ambientals dels llocs on es refugien.

Els seus refugis són vulnerables a un ampli ventall d’amenaces fet que ha conduit aquests darrers anys a la pèrdua i la fragmentació del seus hàbitats. La tendència global de les poblacions de quiròpters queda palesa en les darreres dades presentades per la IUCN en les que el 23% de les 1.240 espècies de quiròpters del món estan considerades en regressió (IUCN 2013).

Enllaç suggerit per en Pau Perez
http://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/sant-llorenc-la-colonia-de-ratpenats-mes-gran-de-catalunya-es-al-parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-l%E2%80%99obac