dilluns, 29 de febrer de 2016

Avenc de Castellcir. (1)

El projecte inicial per aquest dijous era col·laborar en la recerca biospeleologica d’en Jordi Comas a l’avenc del Toni al Sot del Bac. 

Com que en ocasions anteriors l’estretor i un bloc situat als inicis del pou ens impediren el pas, havíem previst unes eines pel tal de trencar el bloc, però tot anava de mal borràs. Els que havien de recollir una perpalina de la SIE és van confondre i van dur una pota de cabra (manifestament insuficient) i el Josu, el més experimentat en desobstruccions finalment no és pogué incorporar. Era evident que no aconseguiríem obrir pas. Com a sol·lució “in extremis” vam apropar-nos a una gran ferreteria local per adquirir-ne una perpalina però la darrera l’havien venut el dia anterior. 

Total, calia canviar d’objectiu, i dins de les opcions de proximitat vam decidir anar a localitzar l’avenc de CastellcirExplorat per l’Oleguer Escolà el 1979, el companys de l’Espeleoíndex havien publicat un itinerari accés amb unes coordenades aproximades.

Finalment en l’equip d’aquest Espeleodijous 25.02.2016 érem nou: Ricard Alsina, Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra, Manel Vizuete i “Víctor”.

Situació i accés
Des del poble de Castellcir cal seguir la pista de ca l'Antoja, que passant per la Torrassa de Moros és dirigeix al Castell. 
Dexem els vehicles just en un eixamplament que hi ha abans de seguir la pista que vorejant segueix el torrent de Centelles. Remuntem per l'esquerra seguint un primer tram sobre un pla rocós de margues grises sense vegetació i amb unes grans fites. Aviat ens endinsem en un senderó ben marcat, fins i tot en el que trobem una porta abatible per limitar l'accés del bestiar. Per aquest camí arribarem al pla del castell, en realitat el grup que anava de capçalera arribà fins la carena, però els que anaven una mica més endarrerits seguiem les indicacions del GPS + les intuicions d'en Jordi, trenquem per un corriolet a la dreta que entre la vegetació s'enfila fins la boca. La situació de les coordenades de que disponiem s'allunyaven una vintena de metres de l'ubicació real però tot i l'abundant sotobosc eren suficientment orientadores per conduir-nos directament al lloc adequat.
Des d'aquí ja és veu la silueta del castell
Les coordenades actualitzades en UTM ETRS89 són: X431375, Y4624808 i 790 m d'altitud.
L'entorn geològic correspon a l'Eocé Mitjà amb una seqüència de gresos i calcaries amb ciment esparític, del Bartonià, segons llegim a la llegenda del mapa geològic del ICG de Catalunya.

La cavitat
L'estructura de la cavitat és força senzilla, i alhora original. Un pou d'accés i una sala. El pou de 13m de desnivell te un primer tram en forma de tub quadrangular amb una estretor que segueix amb forma diaclasada amb unes dimensions més còmodes.
Les potents arrels s'infiltren fins el fons del pou, atestiguant el seu paper rellevant en el mecanisme d'eixamplament de les fissures.

...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.