dilluns, 15 de febrer de 2016

Avenc de Can Garrigosa. Matadepera.

Aquesta cavitat s’obri de sobte després d’unes fortes pluges l’any 1983. L’ensorrament terrós resultant, per precaució, està envoltat d’un perímetre de filferro amb bocins de plàstic lligats per donar-hi visibilitat.
El 04.02.2016 dedicarem una sortida matinal de "masies" per tal de els avencs de Can Garrigosa i de Can Pèlags. Erem un grupet de l’Espeleodijous en el que participaren: Ricard Alsina, Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Alícia Peralta, Jordi Perera, Toni Robert, Antoni Torra, Manel Vizuete, “Víctor”.


Situació i accés
Tal com apunta el seu nom és situa en les proximitats de Can Garrigosa. Aquesta és una masia que data del segle XI dins del terme de Matadepera en el Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac. Coneguda anteriorment com a Mas Comelles, que segons un  document del 1.505, Macià Garrigosa, fill de Cal Garrigosa de Súria, comprà a Pau Comelles, forner de Barcelona. 

Quan ens aproximem veiem que dins la tanca de la finca hi ha un bonic grup de cavalls que semblen ben cuidats.  No obstant l’any 2013 fou objecte d’una petició per la retirada de la custodia dels animals per les condicions en que és mantenien els animals en aquelles dates.

Per accedir a la cavitat des de la pista que voreja la masia, cal enfilar-se dins de l’alzinar que és prou emboscat. Nosaltres ho vam tenir fàcil ja que els amics Antoni Torra i Jordi Perera, un cop més, s’aproparen una jornada abans per assegurar la localització i marcaren una sendera amb múltiples fites.

Antecedents


La visita del 04.02.2016
La inestabilitat dels primers metres que constitueix la capa del sol, terrígena i gens compactada que s'enfonsà, provoca continues caigudes de sediments i pedres per poc que la toquem. Com que el descens te pasos estrets i contra paret resulta inevitable les petites esllavissades que no tant sol és precipiten per damunt del que que tenim avall nostre, sinó que també per moviment de la corda rebem una pluja de sediments.
Fem uns fraccionaments de fortuna per evitar fregaments però tot està descompost i continua una fina pluja de terra, de quan en quan amb algun còdol que fa diana en el casc, i fins i tot en la cambra fotogràfica. En aquestes condicions tant sols baixem tres.
Com podeu veure aquesta vertical de poc més de 40 metres, amb replans i estretors, està entapissada de fang i terra, de manera que difícilment veiem la roca mare.  En la base per un pas embarrat a genollons penetrem en un sector ascendent que sembla correspondre a una mena de xemeneia que s'ajusta a la mateixa fractura generatriu del pou.
Fetes les fotos, i atenent al poc atractiu estètic de la cavitat, juntament amb la disminució d'oxigen, i donada la impossibilitat d'establir comunicació per veu amb els companys de superfície, decidim aturar els descens de la resta de components i remuntant donar per finalitzada la visita.
Aquest és la imatge de la boca de l'avenc petit de Can Garrigosa de 6m de fondària, que és troba a prop de l'avenc "gran" il·lustrat en aquesta nota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.