...segueix de l'apunt d'ahir...
Concrecionaments singulars.
La nombrosa varietat
de formes i colors poden indicar una seqüència d’aragonita a calcita, calcita convertida
en dolomita en fluids rics en magnesi, no cal oblidar la seqüència estratigràfica
local, calcàries/dolomies. També l’anhidrita (CaSO4) pot revertir-se en guix. Amb
una seqüència llarga de temps, és possible que els espeleotemes recristal·litzin
en cristalls de gran mida especialment si estan immergits en aigua propera a la
saturació. La recristal·lització pot implicar un canvi cap a un mineral mes estable.
Tots aquests factors que poden explicar la diversitat que veiem caldria que fossin
analitzats des d’un punt de vista cristal·logràfic i això lamentablement implicaria
l’extracció de mostres que creiem que per implicacions tècniques i ètiques nosaltres
no estem en condicions d’afrontar.
Els coral·loids
Les aigües de percolació que traspuen molt lentament a
través dels petits porus i intersticis de les parets són les causants d'un
conjunt d'espeleotemes característics, denominats espeleotemes botrioidals,
es presenten com a protuberancies
globulars i llises, aillades o arraimades i
d'aspecte coral.loide; formes d'aquest tipus creixen a les parets.
Com ja haureu vist
en alguna de les imatges anteriors, aquestes formacions estan força representades en el Pou de Cal Santó,
i destaquen especialment les ben conegudes com a popcorn
(crispetes) de les que tenim alguns exemplars excepcionals d’aquest creixement nodular
que consisteixen en petites boles de calcita o aragonita fins i tot, encara que
menys usuals, de guix, que es projecten sobresortint de les superfícies de la roca
encaixant o d’altres espeleotemes. Aquestes
“boles” quan son formades per evaporació tenen un color blanc intens i aquí estan
força estratificades.
...segueix en l'apunt de demà...
