Una nova espècie de Geotrechus dedicada al Víctor. 3 de 3.

El Víctor a la cova de les Llosanques

...segueix de l'apunt d'ahir...

A la recerca de més exemplars:
Preparem una sortida a la cova per aconseguir més material, ja que només hi ha un exemplar. Hi anem el 2 de setembre 2010 en Floren Fadrique; l’Agustí Meseguer, en Jordi Comas i jo (l’autor d’aquest post). Vam tenir la sort de trobar-ne dos exemplars, bé, la veritat és que va trobar-los en Floren tot solet. Ja hi havia material suficient per a poder fer l’estudi, tot i així es col·loquen trampes amb diferents tipus d’esquers per intentar obtenir-ne més exemplars.

El Floren cercant fauna al peu de la rampa d'entrada

El Lluís a la zona de grans caus de blocs

El Jordi i l'Agustí, fotografiant fauna viva

Els tres exemplars que disposem, es lliuren per correu certificat a l’Arnaud Faille, que està treballant a Alamània, al museu Zoologische Staatssammlung de München, el que nosaltres en diem Munic. Des d’aquest estament es farà l’extracció de l’ADN.

A finals de setembre del 2010 tornem amb la família uns dies a La Nou i ja tinc previst recollir les trampes. Les del nivell superior, de formatge, estan farcides de Parvospeonomus entremig dels llargs i atapeïts filaments blancs de fongs, els micelis que semblen cotó fluix que surten del formatge, però res més. Semblant succeeix amb les del nivell inferior. De moment, la cosa no pinta bé.

El Jordi, empastifant una zona amb formatge. Un sistema de trampa molt eficaç

No queda pedra per aixecar. Tampoc és que n'hi hagin moltes, però s'han d'esgotar les possibilitats. Entre les pedretes que reomplen una petita cubeta, a poc més de mig metre de les trampes en surt un. Ja estic nerviós! Bona cosa!

No em sortien els comptes. Jo diria que el Jordi hi havia col·locat una trampa líquida més de les que jo havia recollit, però no la veia. Pot ser jo estava mal fixat? Dono dues passes per iniciar la sortida però em dic: I si mires darrere d'aquest gran bloc? Doncs sí, estava allà, tot i que pel que es veia només hi havien caigut alguns Parvospeonomus i poca cosa més. Sota una pedra hi havia un segon exemplar, en aquesta ocasió caminant cap per avall sota la pedra, no a terra. Quina satisfacció! Posteriorment, en extreure la fauna caiguda de la trampa, es va trobar un tercer exemplar de Geotrechus, cosa rara, ja que no és habitual que caiguin a les trampes líquides.

L’estiu del 2014 i el del 2015 es va tornar a visitar la cova, sense cap resultat quant a la novetat.

De la nova espècie es disposa d’un total de deu exemplars fruit de les primeres visites, de captures amb trampes i d’altres posteriors visites els anys 2012 i 2013.

L'estudi definitiu:

Aquesta és la primera cita escrita (9-10-2010) que confirma oficialment l’espècie. Diu l’Arnaud:

Cher Lluis, j'ai fait l'extraction et préparé le Geotrechus victoriai (ja sabia l’Arnaud que si es confirmava la novetat, es dedicaria al Víctor), une très jolie nouvelle espèce proche selon moi de G. puigmalensis; même type d'édéage, mais avant corps plus grêle, pronotum différent, etc. Très distinct aussi du G. seijasi, et encore plus d'ubachi. Les autres nouvelles espèces sont d'un tout autre type, surtout l'édéage. On verra ce que dira l'ADN!

En resum, diu que es tracta d’una espècie propera a G. puigmalensis, molt diferent de G. seijasi i encara més de G. ubachi, i que les altres noves espècies se separen perfectament. A veure què ens diu l’ADN!

El Geotrechus, de viu en viu.  Foto Agustí Meseguer 

Dos exemplars de G. victoriai, fotografiats al Departament d'Artròpodes delMuseu de Ciències Naturals de Barcelona 

Els pseudoescorpins, sempre tenen un aspecte ferotge.  Foto: A. Meseguer

Alguns tricòpters, passen certs períodes dins les cavitats.  Foto: A. Meseguer

Caragol zonítid amb la closca quasi transparent per falta de pigments.  Foto: A. Meseguer

El treball dels estudiosos es va endarrerir molt de temps, ben bé un parell d’anys, pel fet que volien fer la revisió del gènere i necessitaven material “fresc” de cadascuna de les espècies per fer les extraccions de l’ADN. Tot va anar bé fins que intentaren obtenir el G. seijasi que es va descriure de la Fou de Bor. Hi van anar en sis ocasions i sempre amb resultats negatius. No hi havia manera que sortís. Van demanar-nos que ho intentéssim nosaltres, els de l’Associació Catalana de Biospeleologia.

Ho teníem clar. A la primera l’hem de trobar! Doncs no, a la primera tampoc va sortir. Quina vergonya! Quan ja estaven decidits a no entrar el G. seijasi dins l’estudi d’ADN (aquesta espècie era quasi imprescindible, ja que va ser el primer a descriure’s de la península Ibèrica i tenia que ser un referent), en una de les sortides del Projecte de Seguiment de les poblacions d’Invertebrats Protegits Cavernícoles, el juny de l’any 2014, se’n va aconseguir un exemplar i d’aquesta manera s’ha pogut completar l’estudi.