dilluns, 21 de desembre de 2015

Una nova espècie de Geotrechus dedicada al Víctor. 1 de 3.

Geotrechus victoriai

Introducció:
Al Berguedà s’ha trobat una nova espècie de Geotrechus, un coleòpter subterrani de la cova d’Espades, a La Nou. Ha estat dedicada al nostre “Director de l’Espeleobloc”: el Víctor. Per l'extensió de l'article, s'editarà el llarg de tres dies consecutius.

Aquesta és la crònica que va des del descobriment d’una nova espècie de coleòpter cavernícola fins a la seva descripció, apareguda fa pocs dies a la coneguda revista Arthropod Systematics & Phylogeny que edita el Museu d’Historia Natural de Dresden, Alemanya i que presentarem complet en el post de demà.

La revista, el titol del treball i els autors
El treball on hi ha la descripció és molt complet. En fer-se la revisió del gènere van comprovar que d’algunes localitats d’on antigament s’havien determinat com a G. seijasi, en realitat no ho eren. Així, durant l'estudi han sortit tres noves espècies, més una quarta, inèdita: el G. victoriai. 

Crònica d’un descobriment
L’any 2010 es va descobrir un coleòpter troglobi en una cova de La Nou, Berguedà, que ha resultat ser una nova espècie que s’ha volgut dedicar a l’amic i company d’activitats, en Josep Manuel Victòria, el Víctor per a tots els que el coneixem. El gènere a què pertany la troballa és Geotrechus (gènere descrit per R. Jeannel l’any 1919 de la zona pirinenca francesa) i pel fet de dedicar-li, es diu Geotrechus victoriai.

Hi ha persones que són modestes i altres molt modestes. El nostre Víctor, és d’aquests darrers. Tot i que sempre ho és, costa molt que accepti ser el protagonista en qualsevol acte o situació, sempre se l’ha d’insistir. Però crec que s’ho té ben merescut, no és que se’l recordarà només per aquesta nova espècie, ja sabem que els seus mèrits són sobrats com per tenir-lo sempre en la primera línia dels records.

Tot seguit, la cronologia de la nova espècie, des de la seva troballa, fins a la recent publicació:

La Troballa:
Agost del 2010. Amb diversos familiars, anem a passar uns dies al Berguedà, a la Fonda Marginet de La Nou, sobre la cua del pantà de La Baells. Ja tenia referències que per aquells indrets hi havia algunes cavitats, però jo només en coneixia el Forat del Vent, un petit avenc que vaig estar-hi l’any 2005 amb la Mª Rosa Viñas i en Ramón Canela, del Badalona intentant eixamplar amb explosius per veure quines possibilitats tenia (no en va tenir cap). Al poble de La Nou ja m’havien dit l’existència d’una cova: la cova d’Espades, però com quasi sempre... que no la trobaria si no m’hi acompanyaven.
Aquesta vegada, el 2010, un veí de La Nou, en Josep Comellas va fer-me un croquis sobre un paper i me la va referenciar molt bé. Vaig provar d’anar-hi i al primer intent ja la vaig trobar. Les dades van ser d’una exactitud matemàtica!
La cova d'Espades està a l'altre cara d'aquesta muntanya. El pic més alt és Sobrepuny, 1656 m 
La cova:
La cavitat és del tipus d’ensorrament intern. A partir d’un cert volum buit, es van desprenent blocs zenitals, que per gravetat es van dipositant sobre la sala o galeria. Aquests despreniments ja són evidents a partir de la mateixa boca d’entrada, sent més visibles a mesura que es va descendent fins al nivell inferior. Possiblement, la boca aparegué com a conseqüència d’un d’aquests ensorraments.
La cova té entrada d'avenc. Un parell de petits salts d’un metre i una rampa lliscosa que et porta a una fondària d'uns 5 metres. No tenia mala pinta pel tema de bitxos, molta humitat, terra fosca amb un gran contingut de matèria orgànica i pedres sobre el terra, el que oferia un gran ventall de possibilitats de zones per remenar i cercar fauna. Vaig iniciar la feina en un petit racó que al poc ja em va donar els primers tres Parvospeonomus delarouzeei, un coleòpter cavernícola que colonitza el sota terra des de la costa d’Estartit fins allà pel Pedraforca. Jo ja estava content, havia assolit la finalitat de la visita amb dades d’una nova cita geogràfica per a l’espècie. Tot i ser una espècie molt habitual a les cavitats, els vaig guardar dins d'alcohol etílic absolut per poder fer extracció del seu ADN, ja que la gran extensió on habita mereixerà, un dia, fer un estudi més específic per poder determinar si es tracta a tot arreu de la mateixa espècie o en són varies.
La cova està uns cent metres costa avall
El Floren, el Lluís i el Jordi, a la boca
El vestíbul al peu de la rampa d'entrada. Les molses, verdes, creixen a la zona on arriba la llum
La primera pedra que torno a aixecar em deixa veure un altre coleòpter que no m'entra dins de l'estàndard dels Parvospeonomus. És molt diferent. L'aspirador va fer la seva feina i davant del dubte de què pot ser, també l'exemplar va anar a parar a un tub amb alcohol absolut. Amb la seguretat que dóna tenir-lo ja ben guardat, me'l miro amb més atenció. Tot i ser petit, li vaig veure una forma “afenopsiana”: un cap i tòrax estrets i un abdomen gran i ovalat, que l’apartava de la família dels Leiodidae, la més generalitzada a Catalunya. Va recordar-me la família dels caràbids (Carabidae).
Pensant en la zona geogràfica en què es troba de la cavitat, a l'instant vaig relacionar-lo amb els coleòpters del gènere Geotrechus, doncs està entremig de les, llavors, tres espècies conegudes a Catalunya: G. ubachi descrit per F. Español l’any 1965 a l'est, al Solsonès; G. seijasi descrit per Español l’any 1969, al nord, a la Cerdanya i G. puigmalensis descrit per A. Lagar l’any 1981, a l'oest, al Puigmal.
L'endemà hi vaig tornar, però després de cercar el mateix indret i d’escorcollar-ne molts altres, no va sortir-ne cap més. Mala sort...
El despreniment dels estrats del sostre ha configurat la sala inferior
Una zona caótica de blocs
Inici de l’estudi:
De tornada de les vacances entrego el material al Jordi Comas, un gran especialista en coleòpters, confirmant que sí, que es tracta d’un Geotrechus, i que hi veu diferències amb les altres tres espècies. Una altra bona notícia és que es tracta d’un exemplar mascle, casualitat que no és gaire habitual quan es troba un sol exemplar. Això assegura que en cas de no trobar-ne cap més, es pot anar fent l’estudi, comparar les genitalies masculines i també, cosa molt important, l’anàlisi de l'ADN per veure quines són les diferències i similituds amb els seus altres congèneres.
Es dóna la coincidència que en aquelles mateixes dates, el grup d’estudiosos format per l’Arnaud Faille i en Charles Bordeau des de França, i en Xavier Bellés i el Javier Fresneda des de Catalunya, precisament estaven fent una revisió del gènere Geotrechus, de les espècies que habiten les cavitats de Catalunya (també hi ha espècies que viuen a França) amb algunes noves espècies per descriure, pel que decidim que siguin ells els que estudiïn també aquesta novetat de la cova d’Espades de La Nou i que ho incloguin tot al mateix estudi.
...segueix en l'apunt de demà...

3 comentaris:

  1. Bona feina. Ara amb tota propietat podem dir que el Victor es un bitxo. I un bitxo ben rar que porta més de 50 anys fent espele, i encara continua publicant i sortint cada setmana tot i havent complert els 70 anys.
    Joaquim

    ResponElimina
  2. El Víctor s'ho mereixia! Tot i que les seves especialitats són unes altres, sempre ha fet costat a la biospeleologia.

    ResponElimina
  3. Amb molta satisfacció rebo la novetat d'aquesta espècie de Geotrechus victoriai i la participació de molts vells amics en aquest afer.
    Felicitats per la troballa, la descripció i sobretot al Josep Manuel Victoria.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.