La bona accessibilitat a les Muntanyes de Prades per el fet de que el company Oriol sigui mig resident a Mont-ral, ens ha permès fer diverses sortides per aquesta zona tot repassant, localitzant i fent principalment les cavitats ubicades en la zona del Serrat de l'Avenc.
L'any passat ens vam quedar pendent d'anar a a l'avenc de l'Espanyol (tal com consta en l'antiga inscripció que hi ha a la boca ) interessant i atraient cavitat que per el que sembla molt poc visitada en els darrers anys, amb una profunditat d'uns 55 metres.
Decidits aquest dissabte 21.11.15 i dins de les habituals sortides mensuals interclubs, un grup de cinc persones Oriol Bonas, Miquel Romà, Cristian Martínez, Mario i Antoni Torra, pertanyent a quatre entitats diferents ( RES/CEP, ERE/AEC, CIMA i GES/CMB), vàrem aprofitar per fer la visita a dita cavitat.
Inicialment el dia no acompanyava gaire, un fort vent i una temperatura baixa ens feia estirar mes del compte l'esmorzar, a la que va despuntar un xic el sol, enfilem des de Mont-ral per el senyalat camí que porta a la Foradada per el Serrat de l'Avenc, poc desprès de passar per l'avenc de l'Os , visible des de el camí en el seu costat dret en el sentit de la marxa, es te que agafar un trencall no gaire visible i en el mateix costat dret (fita de pedres) i que seguint cap el penya-segat ens dura a la amagada boca de la cavitat de bones dimensions i que accedeix en forma de rampa a una sala interior on vàrem poder equipar-nos arrecerats del fort vent que bufava amb intensitat.
Cal anar amb certa precaució en aquesta rampa i sala interior doncs una mica mes endavant s'aboca a un primer pou d'uns 15 metres.
Situació:
Coordenades UTM: 339636 / 4572456 915 m.s.n.m.
S'inicia la cavitat amb una rampa que porta a un pou d'uns 15 metres de profunditat, per assegurar l'accés als spits de la capçalera de dit pou, primerament vàrem instal·lar la corda a un arbre del exterior i posteriorment es va col·locar un spit per no utilitzar tant corda.
Les instal·lacions (spits) existents es veuen molt antics, fins i tot en alguns casos no es varen poder utilitzar i es van instal·lar de nou. De tota mena caldria refer la majoria d'elles.
Desprès de baixar el següent pou d'uns 10 metres es va a parar a una diaclasa amb rampa força inclinada de bona alçada però estreta d'amplada amb les parets llises i receptora de totes les pedres que pugin anar caient des de els pous anteriors.
Al final de dita rampa un estratègic pot de roca en la paret lateral i un altre spit malmès però utilitzat com a desviador ens condueix a la base d'un darrer pou de 10 metres, on entre parets es pot avançar u xic mes, essent el final de la cavitat.
Unes mínimes pintades antigues (fetes amb la flama del carburer) un pot de plàstic i una antic plegador d'electron molt rovellat, son l'únic testimoni que vàrem recollir en la cavitat que encara esta força ben conservada.
Antoni Torra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.