divendres, 30 d’octubre de 2015

Tuta de Saus 2.5

...segueix de l'apunt d'ahir...

Formes singulars
Tot i que ja heu pogut observar en els anteriors apunts algunes morfologies suggerents, en aquesta darrera nota volem fixar l’atenció en alguns exemples que us invitin a interrogar-vos del com i el perquè...i així aprofundir en el procés de comprensió i tal vegada gaudir del que encara no sabem interpretar, però ens manté expectants i encuriosits pel que podem veure en aquests espais subterranis on la natura posa al nostre abast les seves creacions.

Abusant de la vostra atenció, presentem sis aspectes, tot té una coherència global en funció dels factors estructurals i evolutius que condicionen l'establiment  i lliscament progressiu de la cavitat.


1.- Contacte i reexcavació
Les mostres de reompliment total i posterior reexcavació dels sediments afavorits pel contacte entre els diversos materials on s’encaixa la cavitat ens mostren una evolució d’una certa complexitat.
En alguns punts trobem empremtes de successives etapes de sedimentació i reexcavació amb crostes estalagmítiques superposades. En el tram superior del sector remuntant és conserven fragments d’un conducte reexcavat per sobre de la sedimentació que tant podria resultar d’una gènesi remuntant per inundació en etapes en les que l'engolidor terminal no podia evacuar tot el cabal, o bé d’una represa de la infiltració exterior per sobre d'una galeria reomplerta de sediments en la que la geoforma és desenvolupa preferentment en el sostre. Posteriorment el buidat dels sediments deixa aquestes formes “penjades”.


2.- Enfangament
Les evidencies d’inundació també resten patents en els dipòsits sedimentaris que recobreixen i "embruten" el concrecionament.

3.- Trencaments
Els petits fenòmens de tensió i lliscament estructural provoquen trencaments i re-fusió amb uns didàctics exemples de descompressió de crostes parietals. 
Trencament i refussió
Croncreció caiguda del sostre
dretall de l'anterior imatge
4.- Adaptacions progressives
Els desplaçaments suaus dels punts de goteig i/o els punts de recepció generen formes d'adaptació quan el moviment relatiu de sostre i terra és prou gradual. 

5.- Reorientació
Quan observem estalactites inclinades sovint obeeixen a processos de cristalització orientats per corrents d’aire o fenòmens de capil·laritats o irregularitats locals. Però aquí ens trobem en força conjunts amb la mateixa dominant inclinada, enmig d’altres que segueixen la vertical. Potser han crescut també a plom i després el tram de sostre que les subjecta és el que ha basculat. Això ens indicaria etapes diferenciades de concrecionaments divergents.

6.- Esclafament
Recolzant l’apartat anterior us mostrem dos casos en els que s’ha produït una col·lisió entre estalactita i estalagmita que ha trencat i fins i tot embotit unes estalactites sobre les estalagmites probablement pel descens del sostre.  
detall de la imatge precedent
detall de la foto anterior
Fins una nova ocasió, qüestioneu-vos les interpretacions i trobeu la vostra pròpia...gaudireu el doble!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.