divendres, 14 d’agost del 2015

Casc Duraleu - Forte per a l'Espeleologia (1/4)

El casc és un element imprescindible per a la pràctica de l'Espeleologia. Ha de complir dues funcions fonamentals, la de protecció, i suport de sistemes d'il·luminació.

Des del començament de l'espeleologia s'han anat incorporant materials procedents d'altres activitats, tant per l'ús personal com col·lectiu, que s'han adaptat directament, o s'han modificat, o s'han acoblat uns amb altres.

En aquesta nota ens referirem al casc DURALEU - FORTE que fou ideat per Lluís Aleu Miralles, i fabricat a Barcelona a les dècades del anys 60 i 70.

Abans farem una introducció sobre els tipus de casc i il·luminació que els espeleòlegs del nostre país feren servir, generalment, abans de l'adaptació del Duraleu.
(1801) Cova del Salnitre, Montserrat. Gravat de Legrand de l'obra de A. de Laborde (1806) Description de le Principautè de Catalogne

Tant a les làmina precedent com a les dos posteriors observem que, la il·luminació dels que transitaven pels pous provenien d'altres companys. Pel que fa als barrets, cadascú feia servir el que corresponia amb la seva classe social. Apuntem la preponderància de les barretines.  
    (1852) Cova del Salnitre. Manuel Solà (Montserrate Subterránea)

(1901) N. Font i Sagué al forat de Sant Ou (But. CEC, 97-98. 1903)

Font, que desenvolupa les seves principals activitats espeleològiques als anys 1897 i 1898, és considerat com un deixeble de l'espeleòleg francès E.A. Martel. Així que seguint la seva obra tracta d'aplicar els mètodes i tècniques de Martel. A la foto veiem que al casc de bombers de l'Ajuntament de Barcelona no se li va acoblat cap sistema de llum. Aquest tipus de casc els utilitzaren els espeleòlegs fins començats els anys 30.
Martel (1904) publica aquest manual de tècniques espeleològiques. En quant a les piles elèctriques diu que no són recomanables per el perill d'abocament dels seus líquids.  
Faura i Sans (1911) en aquesta obra recull part dels consells del manual de Martel i algun dibuix modificat
(1907) Avenc d'en Roca. (Fot. Co de Triola. AFEC-CEC)

En aquesta famosa foto en la que apareixen junts Font, i Faura, també apreciem, com novetat, l'aparició d'un casc de pilot d'automobilisme.


(1908) Del llibre, Marià Faura i Sans espeleòleg (E. Aragonès i Valls, 2010)


A la primera dècada del 1900 no observem cap més novetat destacable pel que es refereix al tema d'aquest escrit. Joan Ferraté que publica a l'any 1918 el llibre de l'espeleologia de les comarques tarragonines no inclou cap foto a la que es pugui apreciar l'equipament personal dels espeleòlegs.

Només afegirem aquesta foto del Cau de les Goges, La Bisbal d'Empordà 1912. (Història del Baix Empordà, 2006).

Així que passem a exploracions dels anys 20 de Rafael Amat i Carreras
 Rafael Amat (Extret de l'article de Montserrat Ubach, Rafael Amat i Carreras el darrer article inèdit. (2007) EspeleoCat, 5.

Pel que fa al casc i il·luminació les metodologies continuem semblant-se molt. Els grans avencs són instal·lats per mestres d'obres amb colles de treballadors, entre els que es troben pouaires i minaires. Aquests també es solen situar com "punts de llum" a l'interior de l'avenc, però encara que sovint alguns surten a les fotos, els seus noms, generalment, no apareixen en els articles de l'època. El primer en baixar el pou, a vegades, s'auxilia amb una llum penjada amb una corda que van deixant, des de dalt, que l'acompanyi en paral·lel.   
(1924) Observem al centre de l'imatge un carburer de acetilè (R. Amat, 1925, Sota el Massís de Garraf, But. CEC, 363/364)

(1932) Ramon de Semir. Avenc Font i Sagué. (Fot. A. Maymó. AFCEC)

Als anys trenta ja n'hi han escaladors que també es dediquen a l'espeleologia. Disposen de més coneixements tècnics i de més autonomia, es fan ells mateixos les instal·lacions, encara que alguns van amb boina folrada de draps vells o cotó fluix i la llum la continuen portant penjada a la cintura

(1933) Lluís Porta i Massana. (1934. But. CEC, 468)

1935 o 1936 Avenc dels Esquirols. (Fot. A. Maymó. AFCEC-CEC)

Les guerres i la postguerra ho van estroncar tot. La cartilla de racionament per aliments fou vigent fins l'any 1952

...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.