dijous, 16 de juliol de 2015

Visitant l'avenc dels Esquirols (Ordal)

En el Recull espeleològic de Catalunya (1909) d'en Faura i Sans cita una cavitat de les que li va indicar el llenyataire Cells de Vallirana, que amb els seus 34 metres de fondària van anomenar avenc de la Sal de Llop.
L'any 1936, durant les campanyes del Club Muntanyenc Barcelonès a la zona de l'Ordal, dirigides
per N. Llopis Lladó, són informats que durant els treballs d'extracció de 'sal de llop' en el fons d'una
esquerda s'havia descobert el pas cap a un nou pou. La gent del CMB s'hi aboca a explorar el nou
avenc, batejat com dels Esquirols. Les exploracions es perllonguen fins el febrer del 1937 (en plena
guerra) i li atorguen, segons els autors, una profunditat parcial entre 120 i 180 metres.

Les exploracions no es van reprendre fins els dies 1 i 2 d'abril del 1950 per membres del GES del
CMB, els qual fixen la cota de màxima fondària en 202 metres. Les visites a la recerca de noves
vies es fan contínues des de principis del 1951, liderades per Jordi Montesinos. Malauradament, el
20 de maig d'aquell any, el trencament de la corda de cànem en que realitzava el ràppel del pou
d'entrada es va trencar, produïnt la caiguda i la mort del jove espeleòleg del GES (era el primer
accident mortal de l'espeleologia catalana).
Per la seva proximitat a l'antida parada d'autobusos del "Campament" que la feia fàcilment accessible és convertí aviat en una clàssica, visitada per cursets i d'altres activitats de iniciació i de perfeccionament. Encara avui és objecte de múltiples visites i especialment el seu primer pou ben il·luminat per la claror del dia és objecte de diverses activitats.
Castell del Minyons
Pràctiques d'espeleosocors
La seva fondària exacta ha estat objecte de petites variacions, aquí us presentem la publicació original d'en Jordi Navarro (EspeleoSie 5, 1970) on es presentà la primera topografia -179m feta amb tot el rigor i la precisió dels instruments de l'època. Oferí una presentació de gran detall... però exigeix una detallada lectura per copsar la integritat de la seva representació.
Topo que podeu ampliar fent "clic"
Visita d’un equip d’Espeleodijous del 09.07.2015
Crònica desenfadada d'en Jordi Perera.
Per aquesta ocasió ens vam reunir en Dolors Boter, Pere Castells, Jaume Julia, Toni Robert i Jordi.
Estàvem al bar després d'esmorzar i amb la panxa plena quan algú va parlar, "voleu dir que no som massa pocs per carretejar tants cordills ?".
El resultat final de la discussió va ser d'anar-hi però visitant la via Montesinos i deixar el recorregut llarg per un altra ocasió. Vam anar avançant fins un punt en que al company que anava de punta va 
pensar que potser ja estava bé de tantes estretors i que si anàvem sortint potser tindríem temps d'anar a l'avenc de La Verdor.
Un cop ja érem tots a fora, sota un sol de justícia vam pensar que si anàvem passant encara ens donarien de dinar ... i així ho vam fer.
Un nou capítol en el llibre de les gestes heroiques de l'espeleologia, i el millor de tot; El tip de riure que ens fem.

 Unes imatges de la vsita

Vídeo descens del primer pou. Jordi Perera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.