dilluns, 11 de maig de 2015

Mina Linda Mariquita. El Molar (1.1)

Els companys del Grup Mineralògic Català (Valentín Bártulos i Francesc Xavier Ortiz) necessitaven ajuda per completar la seva visita d'identificació i recollida de mostres de minerals d’aquesta mina abandonada, ja que calia baixar un pou suficientment profund (¿?) com per fer us de tècniques de descens per corda que no dominaven.

Fou el passat dijous 07.05.2015 que realitzarem la visita acompanyant al "Xevi" que s’estrenà en tècniques de sols corda, mentre que Valentí continuà la prospecció en el nivell superior. El grup d’Espeleodijous era format per 10 amics: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Floren Fadrique, Carles Fontgivell, Lluïsa Mengual, Jordi Perera, Josu Riezu, Antoni Robert i “Víctor”.

Mesurat el pou amb un distanciòmetre làser resultà tenir 31 metres. Després de despenjar un aparell de control oxigen i constatar una lectura normal, és procedí a la instal·lació. Als 25 metres de descens amb un petit pèndol s'accedí a la galeria.  

Materials
D’acord amb el mapa geològic estem en una zona on s’estenen les margues i calcàries del triàsic (keuper) i els materials del carbonífer/permià: gresos, pissarres, andesites i pòrfirs àcids.
 Consultant els geòtops publicats per la Direcció General del Medi Natural tenim el molt proper 309 - Mines de Bellmunt del Priorat que també es troba dins el domini estructural del Baix Priorat, caracteritzat per unes sèries detrítiques del Carbonífer (llicorelles) discordants amb les roques pre-Carboníferes, les quals afloren en les estructures anticlinals de direcció NNW-SSE com a conseqüència de l’orogènia herciniana. Aquests metasediments Paleozoics són intruïts per granits calcoalcalins tardihercinians . Els quals produïren un metamorfisme de contacte de grau mitjà-baix, creant una aureola de contacte de dimensions hectomètriques. Tots aquests materials estan tallats per un gran nombre de pòrfirs granítics amb direcció SW-NE que són especialment importants a l’àrea de Bellmunt. Els filons els trobem intruint tant els metasediments com els pòrfirs granítics, orientats majoritàriament de forma paral·lela a aquests últims. Aquests materials hercinians van ser erosionats quasi en la seva totalitat, produint les sèries triàsiques.
Aquests filons s'originaren per la circulació a través de les diàclasis de fluids hidrotermals a temperatures de l’ordre de 150ºC. Aquests fluids s'enriquiren en sulfurs i metalls al circular en profunditat pels cossos ignis i sedimentaris paleozoics, precipitant els minerals seguint la seqüència, al produir-se una baixada del pH i de la temperatura.
Pel camp de la mineralogia i dipòsits minerals és important, ja sigui per la presència dels minerals com per la seva seqüència de cristal·lització, amb l’objectiu de poder deduir les característiques físico-químiques dels fluids i les condicions de precipitació . L’ordre temporal de cristal·lització es defineix com a dolomita, ankerita, galena, siegenita, millerita, calcopirita, calcita, marcassita, i baritina. Altres minerals menys abundants són la plata, pirita, arseniurs i siderita.


Antecedents històrics
Aquestes antigues instal·lacions de principi del segle XX, situades al nord-est de la població del Molar, es un dels millors exemples de colònia minera, en la que s´ha mantingut la població, malgrat tancar-se les mines fa més de quaranta anys. Consta en el catàleg del patrimoni local protegit.
El Molar fou bombardejat per avions alemanys durant la Guerra Civil. La Mina Lussa (Mina Lluça, Loussa o Linda Mariquita) es va utilitzar com a hospital de campanya durant la Batalla de l'Ebre.
Pertanyé a una empresa alemanya dedicada a l'explotació de mineral de plom. Els edificis, els de més qualitat formal dins el conjunt d'instal·lacions mineres del terme del Molar, foren bastits dintre de les dues primeres dècades del segle XX i sembla que, en tot cas, abans del 1912. Hom hi treballava les 24 hores, repartides en tres torns. El 1916 hi hagué seriosos conflictes laborals, amb intervenció de la Guàrdia Civil.
Durant la batalla de l'Ebre, el 1938, l'edifici principal fou convertit en hospital de campanya d'urgència. Els darrers anys d'explotació, era a càrrec de l'empresa URPASA. Abans de 1970 va cessar tota activitat i es va retirar tota la maquinària


Accés
Esbaldregalls / escombreres

...segueix en l'apunt de demà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.